El veritable esperit de Nadal
No soc l’únic a qui l’arribada de les festes de Nadal l’ha agafat amb el peu canviat. La pandèmia d’alguna manera ens ha ancorat a tots a mitjans del mes de març i el Nadal ens ha vingut a trobar amb l’ànim decaigut i la mirada intentant dilucidar en la boira del futur alguna llum, alguna certesa. Ha estat un any complicat en tots els sentits; és molta la gent que ho ha passat i ho està passant malament i moltes les persones que ens han deixat. Amb aquest camí a l’esquena pot semblar una frivolitat celebrar el Nadal, però no som pocs els que necessitem l’esperit d’aquestes dates tant com el nàufrag necessita el tros de fusta que flota entre les ones esverades que l’envolten. No són poques les veus cridaneres que ressonen a les xarxes i pels carrers dient que no estan les coses per a celebrar res, però si entenguessin quin és el veritable esperit de Nadal potser s’ho pensarien dues vegades. I és precisament això el que vull intentar explicar en aquest Mirador amb l’ajuda de Dickens i Capote.
La referència a la Cançó de Nadal, de Charles Dickens, és gairebé obligada en aquestes dates. I les editorials bé que ho saben; quan arriben els primers vents hivernals les llibreries s’omplen d’aquest clàssic nadalenc tant en prosa com en vers, amb il·lustracions, sense, en tapa dura, en edició de butxaca i amb el text bilingüe. Dickens es va saber apropar molt al que per a mi és el veritable esperit de Nadal. El protagonista d’aquest conte és l’Evenezer Scrooge, un home avar, individualista i amargat que detesta el Nadal i tot el que representa, però la visita de tres fantasmes (el del passat, el del present i el del futur) li fa comprendre la manca de sentit que té la seva vida solitària i perniciosa i el converteix en un home solidari, amable i generós. Aquesta història posseeix la senzillesa d’un conte infantil i un missatge potentíssim que s’acosta a l’essència del que Nadal s’ha convertit per a la majoria de gent, una celebració que va molt més enllà del seu significat religiós: unes dates per deixar a banda l’avenir, oblidar els maldecaps i celebrar la vida amb els éssers estimats. La pandèmia ens ha convertit a tots una mica en Scrooge. Potser la visita d’uns fantasmes ens ajudaria a adonar-nos del que tenim i la pandèmia no ens ha arrabassat.
Pot sorprendre una mica més al lector la presència de Truman Capote, un escriptor famós per A sang freda, un reportatge novel·lat d’un assassinat, a aquest Mirador que intenta definir l’escurridís esperit de Nadal. Però Capote va escriure tres contes que, a parer meu, retraten a la perfecció l’essència d’aquestes festes, tres contes autobiogràfics recopilats per l’editorial Anagrama en un volum el títol del qual brilla per la manca absoluta d’originalitat: Tres contes. Els tres comparteixen al Buddy –que és el mateix Truman Capote– com a protagonista i Alabama com a escenari. Però si un personatge cal destacar d’aquests tres contes és Miss Sook Faulk, una excèntrica parenta de seixanta anys a qui tothom té per retrassada mental però que conserva la simplicitat, l’il·lusió i la innocència d’un nen i això la fa sàvia en molts sentits. En el primer dels relats en Buddy i Miss Sook, per Nadal, busquen la manera d’aconseguir uns centaus per a poder preparar uns pastissos i regalar-los a la gent. A l’últim som testimonis d’una lliçó que li dona Miss Sook al Buddy sobre el valor de la generositat, la indulgència i l’il·lusió.
Crec que aquestes tres contes que Truman Capote narra amb una aparent senzillesa i en molt poques pàgines van atrapar el veritable esperit de Nadal. I és que en aquestes tres records d’en Buddy no hi neva, no hi ha arbres decorats, ni llums pels carrers, ni ninots de neu, ni piles de regals embolicats, ni pessebres, ni loteries de nens cantaires i calvos bufant bombolles, ni torrons Suchard, ni caga Tions, ni anuncis de Freixenet, ni compres a última hora, ni res de tot això. L’accessori ens ha fet perdre de vista l’essència d’aquesta celebració, personificada en el personatge de Miss Sook: l’empatia, la solidaritat, l’il·lusió, el perdó, la generositat... Valors que ens haurien de guiar sempre però que dedicar-li una celebració els reforça a finals d’any, valors que són més necessaris que mai després de l’any que ens ha tocat viure. Treiem-nos tots les disfresses grises de Scrooge i celebrem tot el que tenim i som, però celebrem-ho amb els mateixos valors que representa el Nadal: amb empatia, prenent les mesures de seguretat per protegir a les persones que estimem i a les persones en general, amb solidaritat, comprant als comerços del país per donar-nos suport els uns als altres, amb generositat, ajudant en el que es pugui ajudar i, sobretot, no perdent la il·lusió. L’individualisme, la desesperança i l’amargor és una altra pandèmia igual o més perillosa que el coronavirus i l’essència de Nadal en pot ser antídot i vacuna. I, si us costa trobar la seva estrella en el cel ennuvolat, sempre tindreu la literatura per recordar-vos el veritable esperit de Nadal.