Fons europeus antivirus
De plans n’hi ha molts, però de diners, pocs. Vendre fum és fàcil, però el fum marxa i la realitat es queda. Tothom espera els diners de la Unió Europea. Sobre aquesta premissa es construeixen castells. La pregunta seria: no tenen condicions els ajuts promesos per lliurar contra les conseqüències negatives de la pandèmia? Doncs és clar que sí.
Sobretot els països del sud d’Europa pensen que el manà serà la solució als seus problemes. Però, alerta, ja que una petita part dels fons són a fons perdut (i també amb condicions a mitjà i llarg termini), però la gran part tindrà un cost, tot i que amb tipus d’interès molt favorables, i, atenció, s’hauran de retornar. També, i no és diu prou clarament, el lliurament no serà tot de cop, sinó que es farà al llarg dels anys 2021, 2022 i 2023.
Com a molt aviat, una petita part d’aquests fons, la corresponent a l’any 2021, arribaria a partir de l’estiu que ve. També la Unió Europea (UE) ha d’elaborar el reglament per l’assignació del paquet, el seu lliurament, retorn i control. En principi es vol que l’assignació sigui per projectes, és a dir, que s’opta per fer aportacions finalistes, perquè els diners no es puguin distreure en utilitzacions decidides pels governs. I més exactament, els fons es destinaran a aquells projectes concrets que ja estan començats però que estan aturats o suspesos sobretot per raons pressupostàries de cada país, o per raons tècniques, que requereixin més aportacions financeres.
Això vol dir que el finançament no anirà a projectes nous, al menys en una primera fase. Vendre que Andorra tindrà accés a aquests fons és una utopia. La màxima aspiració seria un aprofitament indirecte dels projectes ja començats i amb problemes de finançament, als països veïns i que, de retruc, ens poguessin afectar favorablement, sobre tot geogràficament, com a xarxes ferroviàries, carreteres, depuradores, etc.
Una altre prioritat en l’assignació dels fons serà la relacionada amb el medi ambient, reducció de gasos contaminants, descarbonització dels vehicles, potenciació de l’energia solar o eòlica, potenciació del transport públic, sobretot dins de les ciutats, etc.
Sabent que a l’Europa del mercat únic hi ha dos grups de països: els anomenats frugals, que són els nòrdics i centre europeus i els anomenats gastadors bàsicament del sud, els primers ja han començat a expressar les condicions objectives que els fons han de fixar per ésser acceptats pels nòrdics. Recordem que és la primera vegada que s’accepta la mutualització del deute de la UE que serà necessari per poder garantir la creació dels fons antivirus. Els anomenats països frugals no ho posaran fàcil.
Tornant al principi, els procediments per a l’aprovació dels projectes a presentar per ser finançats per la UE, seran revisats amb lupa i amb un seguiment exhaustiu posterior, en la fase d’execució dels projectes, per evitar sobrecostos i endarreriments. Temps i diners. Durada i pressupost. Segurament s’aniran lliurant imports per cada part concreta de projectes que van acabant o donats prèviament com a garantia financera als industrials. Veure si França presenta com a projectes les actuacions ja iniciades a la zona de l’Arieja, com el desviament de Tarascon, o, pel costat espanyol, el desviament de la carretera entre Berga i el Túnel del Cadí. Sense oblidar la tantes vegades reclamada millora integral de la línia fèrria Barcelona-Puigcerdà. Si les decisions sobre les assignacions, en els casos francès i espanyol, estan centralitzades a París i Madrid, poc arribarà a la zona dels Pirineus. Cauen molt lluny. Queden tres llargs anys pel lliurament del paquet sencer, i no seria bo, per a Andorra, esperar que, encara que indirectament, vingui una petita part.