Francesc Guillaumet Periodista

Pandèmia, velocitat de transmissió (la famosa Rt), repunt, PCR, antígens... Qui ho havia de dir fa un any que a les portes de Nadal canviaríem el tradicional vocabulari festiu per endinsar-nos en una crisi sanitària sense precedents que ens ha dut a tots a portar mascareta, a vigilar amb els espais tancats per no contaginar-nos amb els aerosols o amb limitar tant la interacció social amb la gent (i amb els nostres) que fins i tot se’n ressentirà el Nadal, una de les festes amb més pedigrí del calendari judeo-cristiPà. 
De fet, la nomenclatura d’aquestes dates era ben diferent: Pastorets, pessebre vivent, nadales, missa del gall, sopa de galets, gall d’indi, torrons. Però la realitat ens ha posat altre cop davant del mirall (ja ho va fer el 1918 amb la grip espanyola) i ens recorda que som fal·libles i que res és etern.
Per superar aquesta situació però i desconnectar ni que sigui uns moments d’aquesta realitat estranya que ha de tendir a millorar quan es comenci a vacunar sempre es pot fer una cosa. Com si es tractés d’Alícia de Lewis-Carroll es tracta de passar per uns instants a l’altre costat del mirall. La lectura, la televisió, la música poden ser bons antídots per retrobar un món que en aquestes dates seria protagonista i que ara queda en un segon pla per la trista realitat que vivim. Què es pot fer doncs? Agafar un llibre sempre és un bon antídot. Es pot començar pel Conte de Nadal de Charles Dickens, el relat del vell Scrooge que descobreix la bondat després de rebre la visita dels fantasmes de Nadal del passat, del present i del futur la mateixa nit del 24 de desembre tot just quan se n’acabava d’anar a dormir. Aquest conte, del que hi ha també múltiples versions cinematogràfiques, descobreix al lector el millor de la novel·la del segle XIX, uns relats que estaven pensats per a gent que no tenia pressa i que amb la lectura descobria un altre món. De Dickens se’n podria parlar molt més. L’Oliver Twist és un altre títol per fullejar aquests dies quan segurament no podrem retrobar els nostres com havíem fet tota la vida però no només la literatura anglesa ha donat bons moments al Nadal. Sense anar més lluny les lletres catalanes compten amb un escriptor de nivell que, potser si fos d’una altra tradició literària, tindria molt més reconeixment del que té. I és que Josep Maria Folch i Torres, conegut també per les seves aventures d’en Massagran, va signar un dels millors títols nadalencs de la nostra tradició literària: Els Pastorets. 
Malauradament enguany no es podran representar en els pobles i ciutats de Catalunya com era costum de fer-ho en aquestes dates tot i que ja sigui en versió paper, per reposició televisiva o per internet segurament no faltaran a les nostres cases. De fet, un Nadal sense les aventures del Lluquet i el Rovelló, amb un llenguatge molt ric que ara ja pràcticament està de retirada, no seria el mateix. Com no seria igual sense recitar aquells versos del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra que ens fa partícips d’una tradició literària que ha donat noms d’alçada a les nostres lletres.
Una altra de les tradicions que enguany potser no gaudiran del predicament que tenien però que sí que se salvaran en part és la de la missa del gall. De fet, tot i que a l’altra banda de la frontera el toc de queda es retardarà fins a quarts de dos de la matinada la nit de Nadal si les dades no empitjoren, l’assistència als oficis religiosos està garantida sempre que no se superi el 30% d’aforament. D’entrada ja he llegit que TV3 emetrà en directe la missa del gall des de l’abadia de Montserrat, cantada per l’escolania, de manera que qui visqui aquestes festes des del sentit cristià també tindrà a l’abast les celebracions de sempre, ja sigui presencialment sempre que l’aforament ho permeti o a través de la televisió.
Arribats en aquest punt són molts els que es preguntaran si l’any vinent serà diferent. És d’esperar que sí perquè amb la vacunació les coses haurien de tendir a millorar enlloc d’empitjorar. Cal tenir en compte que el que ha passat aquest any ha estat molt fort. El coronavirus va entrar gairebé sense avisar la primera setmana de març, just després que se celebressin carnavals multitudinaris per tot arreu, i en aquell moment ningú sabia ben bé què era això del Covid. N’havíem sentit a partir a parlar per televisió, quan a la Xina ja feia estralls. 
Però pocs vam pensar que arribaria a casa nostra fins que vam veure que Itàlia ja n’estava plena i confinaven la població. Tot plegat imatges mai vistes que seria bo no tornar a veure. Mentrestant arriba la cura, però, sempre podem fer temps amb un Nadal que serà diferent però que al capdavall caldrà celebrar ni que sigui amb cadascú a casa seva. Amb l’esperança, això sí, que aviat poguem començar a oblidar la nomenclatura amb la que començava aquest article i que tant de bo no haguem de tornar a pronunciar perquè això voldria dir que ens n’hem sortit. Potser per això no està de més recordar aquells versos de Martí i Pol que va incloure al poemari La fàbrica i que acabava dient «confiem que tot serà més pur d’ara endavant».