Tornava a casa molt cansada. Els últims dies hi havia molta gent i la feina no donava treva. Es passava el dia embolicant objectes de tot tipus. Una butllofa a cada mà li recordava que l'embolcall és més important del que sembla. El Nadal era bonic però, per ella, volia dir feina, molta feina. Li agradava el Nadal, però quan acabava respirava i descansava.

Recordava quan de nen estava a casa la Nit de Nadal i la seva mare i les seves germanes dedicaven tota la tarda a preparar el sopar. Ara amb la perspectiva del temps i de l'experiència trobava a faltar aquell caliu. Malgrat no tenir moltes coses, es tenien els uns als altres. Avui passaria aquella nit d'una altra manera i tot el recolzament familiar que havia viscut sempre, existia solament a la seva memòria perquè des de feia anys passava la nit de Nadal al restaurant, servint taules mentre la de casa seva tenia una cadira buida que mai ell havia pogut ocupar.

Quan va entrar a la residència molts dels records emmagatzemats durant la seva vida s'havien dissolt en el seu cervell, que deteriorat per la malaltia gairebé no l'havia notada. No trobava cap diferència entre un dia i un altre perquè cada dia feia i li feien el mateix. Ni tan sols sabia si havien passat un dia o dos o tres. Aquella nit la infermera, al fer-li un petó de bona nit, li havia dit a cau d'orella: «Bon Nadal».

Ara se'n penedia. ¿Com era possible que hagués estat tan imbècil d'embolicar-se en aquella situació? Havia actuat de manera massa irreflexiva i enlluernat per un conte de la lletera havia firmat la seva sentència quan pensava que havia fet un gran pas endavant. Ara se n'adonava. En la solitud de la seva cel·la, separat de la dona i els fills per un mur infranquejable, maleïa la seva estupidesa que, entre d'altres coses, li estava fent passar el pitjor Nadal que hagués pogut imaginar.

Engarrotats per la por, allunyada la il·lusió pel perill constant del viatge en aquella pastera, el part els sorprengué a tocar de terra. Ajudats pels altres desheretats van poder treure a la llum la criatura que arribava aquella nit humida i freda. El naixement d'aquell nen els obria les portes de la nova terra, la terra promesa. Aquell nen seria el seu salvador.

Per a més informació consulti l'edició en paper.