Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

El 20 de gener del 2021, entrarà en funcions, com a nou president del Estats Units d’Amèrica, Joe Biden. Malgrat els entrebancs trobats, des de la data de les eleccions, el 3 de novembre, la seva victòria és categòrica i no ofereix dubtes, ni judicialment ni políticament. La nació, els mercats financers, i la comunitat internacional ho han acceptat clarament.
Els primers passos donats deixen entreveure estratègies diferents en funció de cada dossier. En alguns casos, un canvi total respecte a l’anterior administració  en temes com ara el canvi climàtic, la immigració, la covid, o el multilateralisme, per exemple. En altres dossiers, com la Xina, Iran, Veneçuela, Cuba, Rússia, Israel, no ha mostrat les cartes però recordem que va ser, durant 8 anys, vicepresident d’Obama. La política de sancions no ha funcionat amb Trump. És de preveure que obrirà vies d’acceptació dels estatus quo de cada cas, incentivant negociacions internes per reduir la pressió que les sancions han exercit sobre les poblacions de cada país, sense que aquestes hagin produit canvis significatius en els diferents règims. I caldrà dialogar amb els grups interns més moderats de les diferents oposicions, en els casos d’Iran, Veneçuela i Cuba.  
Quant a la Xina, i en general l’extrem orient, on ara es constata una clara retirada americana, millorarà  les ja estretes relacions amb el Japó, Filipines, Austràlia, Nova Zelanda, etc. Però Taiwan veurà un suau refredament de les relacions, sobre tot les militars, amb poca visibilitat als mitjans de comunicació. La Xina serà tractada amb guant de seda però mantenint línies vermelles heretades de Trump, que es mantindran, com l’espionatge industrial, o el benestar dels agricultors americans, via les exportacions agrícoles.
Es diu freqüentment que un mandat de 4 anys obliga a actuar, en els punts que es vol canviar radicalment, molt al principi del mandat. Per l’aura del triomf, la bona consideració dels mitjans de comunicació, per la frescor i l’agilitat que pot tenir la nova administració. Els 6  primers mesos són clau. També perquè es dona visibilitat al nou president i al seu equip.
A Europa el veurem més sovint. Hem de recordar que els seus avis procedeixen d’Irlanda, amb el que pot afectar les relacions amb el Regne Unit de Boris Johnson. Serà millor rebut a Brussel·les, on, està clar que proposarà més despesa militar, però oferirà, a canvi, menys unilateralisme i més col·laboració diplomàtica i militar. En aquest sentit, l’OTAN sortirà clarament reforçada. Es parlarà més entre tots. El rol de la vicepresidenta serà important donada la seva joventut i el seu origen. Veurem què es fa respecte a la Turquia d’Erdogan, però aquest, segur es trobarà una mica més sol davant les seves aventures exteriors. 
Amb Rússia no canviarà gaire l’actitud emprada per Trump, que, realment no va fer res. Israel es veurà una mica frenat, en relació amb l’obertura massiva de nous assentaments, en territori palestí, de colons jueus. No cal dir que els palestins moderats tindran més veu que ara. 
En general i amb l’excepció de la Xina, es veurà suavitat en les formes i amb participació més activa en els diferents fòrums o organismes amb participació americana. El multilateralisme  obligarà a escoltar els altres, pensin com tu o no.