‘L’última ossa d’Ordino’
en aquesta ocasió us seguiré explicant les meves vivències nadalenques. Per tant, continuaré on ho vaig deixar en el meu últim article, és a dir, us parlaré de la meva assistència a la representació de L’última Ossa d’Ordino. Antigament l’ossa es representava per Sant Esteve i aquesta farsa escenifica la mort, a mans d’uns dallaires, d’una ossa que atemoria el poble.
La representació d’aquest quart any, després de ser recuperada després de 25 anys sense ser representada, va ser una mica diferent a causa de la Covid-19, però us asseguro que no menys divertida. Enguany es va representar des d’un escenari situat a la plaça del Call en lloc d’en el seu escenari tradicional, els jardins de la casa d’Areny-Plandolit i el públic s’asseia en cadires separades que havia reservat amb antelació. I encara que nevava, això va donar un ambient més nadalenc a l’espectacle.
Precisament, a la normativa sanitària vinculada a la Covid-19, la necessitat de posar-se gel hidroalcohòlic i mascareta i a les sancions que el Govern d’Andorra ha establert si s’incompleixen les mesures sanitàries anaven dirigides la major part de les burles i crítiques que es feien en la posada en escena d’aquesta farsa interpretada per actors amateurs. Per cert, semblava que els dallaires tinguessin més por de l’ossa que de la mateixa malaltia.
Un cop acabada la farsa vaig tenir l’oportunitat de fer-me algunes fotos amb alguns dels personatges. Sempre que puc me les faig i després les penjo a la meva pàgina sobre el teatre a Andorra al Facebook i a la meva pàgina web. En aquesta ocasió, tinc fotos amb un dels dallaires, l’Albert Roig; la criada; un dels personatges infantils i la senyoreta que és un dels personatges que més rialles em va treure aquest any. Però és que la veritat, és que de senyoreta, senyoreta no tenia res de res.
Ordino i el seu mercat, el qual vaig anar a visitar després de la representació, estaven impregnats d’un bonic ambient nadalenc i per a mi destacaven unes llums amb forma de paraigües, les quals tinc pendent anar a veure de nit. Però no canviem de tema, al mercat, que bona falta em feia amb el fred i la neu, em vaig prendre, com cada any, un got de brou amb pilotes que, a més de calentet, estava boníssim.
I ja amb el cos una mica recuperat vaig visitar tot el mercat i em vaig fer algunes fotos amb unes ales d’àngel. A mi el que més m’agrada d’aquests mercats nadalencs són les paradetes de menjars i dolços i els d’adorns nadalencs per al Pessebre i l’arbre. Llàstima que no vaig poder trobar cap per comprar alguna figureta per al meu pessebre. Bé, doncs ara a esperar a l’any que ve que estic segura que recobrarem la normalitat i només em resta animar-vos a tots a acudir a la representació.