Nadal perillós
Ja portem uns nou mesos en situació d’excepcionalitat. Sí, n’estem farts. Sí, hem vist traspassar coneguts, amics, familiars. Però ara tenim la temptació i el risc de trencar el que hem fet bé durant tres quartes parts de l’any. Les festes que s’apropen són molt perillosos. El cor ens pot proposar fer coses que el cap negarà. No caiguem en la temptació, si us plau!
Es veu la llum al final del túnel. En un parell de mesos tindrem la tant desitjada vacuna. No llencem per la finestra el que properament pot començar a resoldre’s.
La proposta més prudent és quedar-nos a casa. Contactem, felicitem, xarrem amb amics o familiars per telèfon, o per Whatsapp. No vulguem fer-nos els valents, pensem que l’hivern encara no ha arribat i que resten bastants mesos de fred. Actituds equivocades poden, ara, conduir a l’arribada d’una tercera onada. El fil és molt prim i es pot trencar. Depèn de nosaltres que, després de Reis, ens lamentem de decisions preses ara equivocadament i tinguin conseqüències horribles.
Hem de saber veure la realitat futura amb les llums llargues: la perspectiva a sis mesos és molt clara. Vacunació per grups de risc, fins arribar a tota la població, de forma esglaonada. Però, en paral·lel, caldrà continuar amb més o menys restriccions, les mesures emprades fins ara i a seguir en el futur proper. Ningú, cap expert, pot assegurat que el virus no pugui mutar, o que la vacuna no tingui un període d’immunitat determinat, que podria ser relativament curt.
Quin record tindrem, d’aquí uns anys, quan mirem enrere i recordem aquestes festes de Nadal del 2020, tant estranyes, sense viatjar, confinats a casa per pròpia voluntat i sentir que aquesta actitud prudent, malgrat un xic trista, ens va ajudar a superar aquest problema. Serà una història de superació que podrem explicar als nostres fills i nets com exemple a seguir. Una actitud col·lectiva que va permetre evitar conseqüències majors.
Passaran Nadal i els Reis, arribarà el bon temps. Ens recuperarem personalment i socialment, però les ferides són profundes. La forma de treballar, de viure, de socialitzar-se han canviat. Serem menys socials? Més introvertits? Ens tancarem més en el nucli familiar? Qui sap.
El que cal és ser optimista. D’una manera o d’una altra, la vida seguirà. És que no ho hem vist els que tenim ja certa edat? Cal recordar com vestíem, menjàvem, vivíem, treballàvem fa quaranta anys? I hem sobreviscut. Malgrat totes les dificultats passades, el país és més ric, i la societat més lliure. Evidentment, sempre es pot fer més i millor. És el sentit de la història, avançar.