Aliances territorials pirinenques
Una aliança és el compromís, la unió, el lligam o l’acord establert, entre parts, a fi d’assolir allò acordat, per un pacte, conveni o tractat sí, però també és la visió d’uns objectius a assolir a llarg termini. És un acte de projecció a futur d’una nova realitat en relació a la viscuda en el passat.
Una aliança així, suposa el trencament i la superació d’una etapa passada i conflictiva o d’una situació de desavinences, d’un costat. D’un altre, d’acord de present expressant la voluntat de tancar una etapa i encarar-ne una altra. I, finalment, suposa assumir un projecte de futur.
El desempolsament que fa la història del passat ens posa al descobert les aliances passades i oblidades i la seva importància i repercussió en la vida dels territoris. Hem de ser-ne conscients i sobretot fer el treball de recerca per redescobrir quines han estat per a poder entendre perquè han estat i perquè cal que continuïn sent.
El geògraf Vicent Boira ha recordat que els territoris tenen memòria i és ben cert. I cal aprofitar la seva història, especialment quan hi ha en joc la mateixa sostenibilitat d’aquests territoris i per tant la seva viabilitat futura.
No cal ni dir la importància de les aliances enfront a les des-aliances o desavinences ancestrals entre la gent de territoris veïns, fruit de rivalitats, enfrontaments, enganys o diferències mal assumides i esdevingut cròniques tristament en les maneres de ser de les col·lectivitats, dites abans universitats o comunitats territorials tradicionals.
Les dissetenes Trobades Culturals Pirinenques celebrades a Andorra la Vella, telemàticament per la Covid-19, el passat dissabte 28 de novembre, organitzades per la Societat Andorrana de Ciències i altres 13 entitats i associacions culturals del Pirineu, s’han centrat precisament en les Aliances Territorials Pirinenques.
El programa de la jornada ha estat positivament acomplert, amb les següents intervencions: Benvinguda, Miquel Canturri i Campos; Presentació, Àngels Mach i Buch; Agermanament de dos paisatges culturals, les Causses et Cevennes i la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon i Torralba; Los lochs circumvehins. Xarxes d’avisos a la Seu d’Urgell dels segles XVI i XVII, Lluís Obiols i Perearnau; Les concòrdies entre els Arts de Pesca de Cadaqués, la Selva de Mar i Roses al segle XVII, Montserrat Moli i Frigola; Relacions transfrontereres al Pirineu oriental, Antoni Llagostera i Fernàndez; Els segrestos dels ramats com a metàfora de la lluita per la possessió de la terra: Arcavell, Sant Julià de Lòria i els Coprínceps el 1896, Teresa Rodrigo i Monsonís; L’Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus, Antoni Pol i Solé, Joan Ganyet i Solé; Aixequem un mur sobre l’aigua. Les relacions entre Catalunya i Aragó a la Ribagorça (fi segle XX- segle XXI), Carles Barrull i Perna, Òscar Jané i Checa; Veïnatge cordial entre les valls de l’Ariège i del Segre durant les guerres de Religió, Jean Louis Blanchon; La Comunitat de Treball dels Pirineus i Andorra, 38 anys de cooperació transfronterera, Pere Roquet i Portella; Espionatge preindustrial, contraban i transferència tecnològica al Berguedà entre finals del s. XVIII i principis del XIX, Rosa Serra i Rotés; Solucions transfrontereres per afrontar els reptes dels territoris de muntanya: el rol del futur acord d’associació entre Andorra i la U.E., Landry Riba i Mandicó; Presentació del llibre Els Pirineus marítims, Maria Ubach i Font; Límits i fronteres: cooperació transfronterera a Europa, Joan-Carles Rodríguez i Miñana; La relació de l’Aran amb la plana de Lleida al llarg del temps, Joan-Ramon Gonzàlez i Pérez, Maria-José Atienza i Averós; La solidaritat entre els territoris pirinencs: alguns fets i situacions històriques amb afectacions a les Valls d’Andorra (s.II aC-s.XXI), Domènec Bascompte i Grau; Adaptació de la plataforma ALBINA per la traducció automàtica del butlletí d’allaus al Pirineu, Ivan Moner i Seira, Guillem Martín i Bellido; Comunitat de territoris transfronterers: Sextània, Antoni Ubach i Mortés; D’Andorra a Tolosa. Com s’hi anava a la segona meitat del segle XIX, Jordi Guillamet i Anton; Ni parent de lluny, ni veí de prop, Xabier Kerexeta Erro; La cooperació entre territoris catalans, aragonesos, bascos i francesos a partir del programa Poctefa Patrim+, Jordi Abella i Pons.
A aquestes s’hi afegiran al llibre, que s’editarà l’any vinent, en paper i digitalment : L’Àrea Econòmica Transfronterera (AET): un nou concepte socioeconòmic de frontera, Enric Quílez i Castro; Com veien el Berguedà algunes de les primeres guies d’excursionistes, Ramon Felipó i Oriol; A l’entorn dels pactes territorials. L’Edat Contemporània, Pere Cavero i Muñoz; Acords de cosenyoriu, vulgo dit pariatges: una aproximació al cas del Pirineu català; Carles Gascon i Chopo; Del Quart al Comú d’Escaldes-Engordany, Montserrat Bota i Pararol; La criminalitat a les valls d’Andorra durant l’Antic Règim. Balanç historiogràfic i perspectives de futur, Jorge Rodríguez i Pérez; Foren, les patzeries de l’època moderna, símbols de concòrdia? Reflexions entorn de les relacions pirinenques (segles XVI-XIX), Patrici Pojada.
Les Trobades, de fet i encara que hagin estat en format telemàtic circumstancialment, constitueixen per elles mateixes una aliança que s’exerceix de manera continuada des de fa disset anys i per tercera vegada ja a Andorra.
En aquestes s’ha parlat i escrit a l’entorn dels temes següents:
El 2004, La globalització al Pirineu (Sant Julià de Lòria).
El 2005, El Pirineu en xarxa (Esterri d’Àneu).
El 2006, Models de Pirineu (Organyà).
El 2007, El Pirineu i la creació cultural (El Pont de Suert).
El 2008, La comunicació al Pirineu (Ripoll).
El 2009, Les crisis al Pirineu (Berga).
El 2010, El Pirineu 1.000 anys després: visions de futur (La Seu d’Urgell).
El 2011, La marca Pirineus (Escaldes-Engordany).
El 2012, La frontera al Pirineu (Puigcerdà).
El 2013, El patrimoni fet al Pirineu (Ripoll).
El 2014, Patrimoni i Turisme al Pirineu (Esterri d’Àneu).
El 2015, natura i cultura al Pirineu (Prada).
El 2016, Art i Història al Pirineu (Ceret).
El 2017, L’economia muntanyenca al Pirineu (Santa Llocaia).
El 2018, Els usos del patrimoni al Pirineu (Sant Corneli-Cercs).
El 2019, Els Pirineus marítims (Sureda).
El 2020, Aliances territorials pirinenques (Andorra la Vella).
Disset anys de Trobades, és a dir d’aliances per voler deixar d’estar aïllats i mostrar una clara voluntat cultural de conèixer-se, compartir experiències i coneixement.
Disset anys de Trobades territorials, de reunir-se cada any per renovar l’aliança de fer realitat aquesta voluntat de repensar-nos conjuntament.
Disset anys de Trobades, finalment, per tal de projectar-nos al futur, estirant el fil de la complementarietats territorials pirinenques.
L’existència d’àrees funcionals de cooperació al Pirineu és un nou marc previst pels Poctefa per als anys 2021-2027, dins de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
L’oportunitat històrica de creació d’una Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus és més que mai a l’abast, si s’incorpora el nou marc jurídic que l’ha de regular, com a àrea funcional de cooperació permanent, dins la negociació del futur acord d’Associació Andorra-Unió Europea.