David Murias Filòsof especialista en Desenvolupament Humà

Quan parlem de les xarxes socials com a mitjà o plataforma de comunicació entre nosaltres hi ha una realitat molt destructiva a comentar. Pel bé de la salut de tots, sobretot del nostre jovent, que és la generació que més l’utilitza, és necessari explicar-la i difondre les seves conclusions per així evitar el propagament d’un mal que cada cop és més protagonista a la nostra societat. Si això no es para ja, el futur serà un caos a nivell mundial. El que ens ve és molt perillós pel desenvolupament i evolució de la raça humana. 
Les xarxes socials són un perill per totes aquelles persones que tenen una carència d’autoestima, una falta d’autoacceptació d’ells mateixos i una necessitat d’atenció i acceptació per part dels altres. Quan un individu, i dona igual l’edat que sigui, té aquests dèficits en la seva personalitat o identitat, el fet de connectar-se a les xarxes socials i interactuar amb la resta de gent es converteix en un exercici d’autodestrucció. Es crea dependència, necessitat i anul·lació. Dependència i necessitat cap a els altres; i anul·lació de la seva figura com a persona i dels seus atributs identitàris que configuren l’individu que és. Seria com un suïcidi.
A la consulta porto deu anys veient aquests tipus de casos. Es donen molt més en els joves, però els adults també participen en aquest joc degeneratiu i de malformació del caràcter humà. He vist persones que necessiten un ‘me gusta’ de la xarxa per poder tenir una idea d’ells mateixos positiva. He vist adolescents que a manera de víctima escriuen relats descriptius de la seva vida esperant consells, interacció i atenció per part dels altres. He vist gent necessitada i obsessiva per posar contingut a les xarxes constantment i així rebre la seva dosis d’acceptació. Jo ho he vist i tu també ho has vist. ¿I qui sap si tu ets un d’aquests individus que t’estàs autodestruint perquè has caigut en la dependència de les xarxes socials per construir la teva personalitat des dels altres? Tots nosaltres hem caigut en una problemàtica que, com deien els creadors de les xarxes socials, és un monstre que no té fre i es menja a tothom que es posi per davant. Molt aconsellable el reportatge El dilema de las redes sociales al Netflix. Els propis creadors d’aquest fenomen de les xarxes socials descriuen la seva invenció com una errada a gran escala que pot transformar a pitjor el futur de la civilització humana. Segons ells, van crear una gran idea sense tenir en compte les conseqüències negatives que es podrien despendre depenent de l’ús a l’hora d’utilitzar aquestes xarxes socials. Ara, molts d’aquets creadors, estan fora de les xarxes socials, ja que se senten culpables del monstre que van crear.
En aquests darrers dies ha estat notícia la detenció d’un youtuber rus anomenat Stanislav Teshetnikov, més conegut com Reeflay. L’home, de trenta anys, va ser detingut, segons la política rusa per “causar deliberadament greus d’anys en la salut” a la seva novia, Valentina Grigorieva. Els d’anys en la salut als que es refereix la policia és la penosa mort de Valentina. El youtuber, que acostumava a acceptar reptes i desafiaments que li plantejaven els espectadors a canvi de diners, va pegar, tirar del cabell i deixar en el pati de la seva casa a la seva novia. Mentre ell continuava fent la retransmissió en directe Valentina cridava que li deixes entrar de nou, ja que estava en roba interior en la neu i a temperatures sota cero. Al passar unes hores el youtuber va decidir anar-la a buscar quan de cop es va trobar amb un cadàver. Va agafar el cos, el va ficar dintre de la casa, la va intentar reanimar i, sense deixar la retransmissió en directe, demanava consells als seus seguidors per com solucionar aquesta situació. Abans, unes dos mil persones havien observat com Stanislav Teshetnikov maltractava i humiliava a Valentina sense cap humanitat fent-la sentir un objecte sense valor. El jove mai va deixar de parlar en el seu canal de youtube mentre la noia es moria demanant ajuda. Ningú de les milions de persones que estaven veient aquest espectacle tan denigrant va trucar a la policia i demanar ajuda. El morbo i l’excitació eren més grans que la humanitat. Tothom va presenciar en directe la mort d’un ésser humà i ningú va fer res. I el motiu? Uns likes, uns comentaris que inflaven l’ego del youtuber, uns quants euros. Aquest és el preu de la vida d’aquesta noia.
Aquest fet no és únic. Cada dia s’estan veient casos i casos de gent que perd l’empatia pels altres, l’autoestima amb un mateix i crea dependències i més dependències en referència a l’opinió que tenen els altres d’ell. Cada cop tenim menys humanitat i som més vulnerables en la nostra personalitat. I tot per l’ús inadequat de les xarxes socials. I això és un problema que, pel que veig, és impossible solucionar-ho, ja que el problema és a la vegada un triomf dintre del sistema consumista del capitalisme. Per tant, si dona diners no s’aturarà, i delimitar-ho amb unes lleis és molt difícil al no poder-ho controlar totalment.
A quin punt hem arribat? A la consulta tenia una reflexió filosòfica amb una mare. Li deia que cada vegada veig menys gent autèntica i pura, amb personalitat pròpia. Tot és una còpia d’una altre còpia. Costa molt edificar la personalitat i la identitat quan des de petits tenim xarxes socials que ens influencien a la dependència, a la necessitat i a l’autoanul.lació. Costa molt tenir una generació de joves amb seny i caràcter quan tot és una seducció per ser com... o tenir com... Aprecio, pels casos de la consulta que veig, que les generacions d’abans teníem més caràcter i personalitat per viure, responsabilitzar-se i construir una vida pròpia, així com afrontar les circumstàncies de la vida i saber-li donar resposta. És normal. No tenien xarxes socials que promulgaven el deteriorament de la personalitat i identitat. Tenien el carrer i la natura, la vida de veritat, com els escenaris per aprendre a relacionar-se amb els altres i construir la seva pròpia identitat per viure. Ara la vida està en una pantalla.
I amb això que t’estic dient no vull que tu, lector, pensis que estic criticant a les xarxes socials, sinó que estic avisant d’una realitat diària i del camí cap a on estem anant com a raça humana a causa del mal ús de les xarxes socials. O d’alguna manera això és corregeix o vindran més problemes, i hem d’estar preparats. Què hi penses tu? Estàs en aquesta cara destructiva de les xarxes socials?