Dret a tenir vincles afectius
L’article 1 de la Declaració de Ginebra de 1924, proclama el dret de tot infant a «desenvolupar-se d’una manera normal, material i espiritual». Desenvolupar-se requereix un entorn segur, que aporti protecció, alimentació i estimulació. En aquest sentit, l’entorn és clau perquè és a partir de les interaccions amb les persones amb qui conviu que l’infant genera vincles. El primer espai de desenvolupament és la família. Allà, l’infant comença a pensar i actuar i, es desenvolupa mentalment. Però què passa en situacions de carència? Sense grup familiar, l’infant no té un continent on desplegar pors, angoixes o alegries. No té, tampoc, sentiment de pertinença. No disposar de vincles familiars el predisposa a patir pobresa afectiva. I si el grup familiar és hostil? Les experiències adverses en la infància, violència, abusos o amenaces, comporten alts riscs de patir malalties mentals. El viscut a la infància té una relació directa amb la Salut Mental. Tenir vincles afectius segurs, que permetin el desenvolupament mental, relacions socials sanes i el respecte a les seves emocions, és un deure que hem de garantir tots. I si algun aspecte d’aquests fracassa, el país ha d’assegurar un sistema de Salut Mental de qualitat i públic.