La pressió de grup
És un fet que la nostra conducta difereix quan estem envoltats de més persones, estem sols i/o ens sentim pressionats. No hauria perquè ser així i des de la psicologia s’intenta explicar, ho fa basant-se en els biaixos cognitius (errors en la interpretació de la realitat). D’entre ells citaré tres diferents: l’efecte d’arrossegament, el sentiment d’identitat compartida i el fals consens. Tots están relacionats amb la formació de grups i és pel fet que els éssers humans necessitem de la interacció social per a sobreviure. Individualment, moriríem al poc temps de néixer, primer necessitem dels nostres pares i després d’un ambient enriquidor, per a tenir un correcte desenvolupament mental. Durant la infància i posteriorment, en l’adolescència és quan aprenem i desenvolupem les conductes socials i a partir d’elles, segons el nostre llindar de frustració i/o pors, estarem condicionats en la nostra manera d’interacció. Lluitarem per a defensar la nostra opinió o per contra, ens deixarem guiar per la dels altres.
Acabo de resumir les paraules: Tenir personalitat i actitud proactiva. Si no les tens, segurament sempre aniràs a favor de la majoria i ho faràs per dos motius, un és per por d’equivocar-te i l’altre, és per por de ser jutjat i ser assenyalat pel grup. Prefereixes ser un més del conjunt a destacar per no opinar igual, tens baixa tolerància a la frustració i et falten eines per a defensar la teva opinió. Estic parlant de l’efecte d’arrossegament. És la tendència a creure o a fer alguna cosa, senzillament perquè la majoria de la gent ho fa. Un clar exemple, és el boom immobiliari, entre els anys 2000 i 2008, moltíssima gent es va endeutar en la compra d’habitatges, que actualment no costen ni la tercera part del valor pagat. Es tenia el pensament unificat que si el veí, amic o familiar es comprava un, per alguna cosa seria i no fer igual que ells, seria absurd. És més, es parlava de dos grups diferents, el dels propietaris i el dels què viuen de lloguer.
Un altre exemple, podria ser comprar el dècim de nadal, com la majoria de ciutadans el compra, tu també ho fas, no fos cas que toqui i tinguis malestar per això. És una circumstància relacionada amb la presa de decisions, encara sabent que no és la millor opció per a un mateix, es decanta per ella. No obstant això, té la seva explicació, és la necessitat de sentir-se integrat en el grup, és el sentiment d’identitat compartida. Ens motiva a voler formar part d’algun grup en concret. És una manera de sentir-nos estimats i protegits, creiem que els altres, ens ajudaran en els moments difícils. A causa d’aquestes idees, compartim ideologies i maneres de comportament, som solidaris amb els altres, busquem l’empatia grupal. Sempre s’ha dit, que la unió fa la força. D’altra banda, tampoc és necessari tenir els mateixos objectius, ni exactament les mateixes idees. N’hi ha prou amb sentir-se identificat, en uns certs aspectes importants per a nosaltres, en aquest moment de la vida.
Igualment, he de matitzar, que amb el transcurs dels anys i a causa de les experiències viscudes, anem canviant o modificant les nostres preferències i això es tradueix, a anar canviant de grups. Amb 20 anys, podem ser uns fanàtics del futbol i als 40, deixar d’interessar-nos i decantar-nos pel bàsquet. Passa exactament igual amb l’objectiu de vida, amb 20 anys, podem ser uns rebels i inconformistes i als 40, ser més conformistes i portar un estil de vida sedentari, centrat en no complicar-se molt l’existència. Aquest canvi de mentalitat és degut a la coherència conductual, no és una altra cosa que actuar segons es pensi. Quan es fa la inversa, sorgeix la dissonància cognitiva i ja no ens sentim identificats amb el grup, aquest canvi d’actitud es pot explicar pel fals consens.
Es defineix com la sobreestimació del grau d’acord contret amb el grup. Pensem que les nostres opinions, creences, costums i maneres de comportar-nos, són compartides per tots els membres. Al principi semblava que les idees eren compartides per la resta però transcorregut un temps ens adonem que no és així. Segurament la idea general és la mateixa, però les petites diferències són un obstacle per a continuar en ell. Gràcies a aquests biaixos es pot tenir una certa predicció de la conducta humana i en conseqüència se’ns pot manipular socialment. D’altra banda, sent conscients de la seva influència es poden evitar i la millor manera de fer-ho és adquirint personalitat i potenciant l’actitud proactiva. La manera més simple i ràpida de fer-ho és actuant d’acord amb els nostres pensaments, som el que fem, no el que diem que farem.
Dit d’una altra manera, aviat arribarà la vacuna del Covid-19, segurament la majoria dels ciutadans ens vacunarem i aquí és on entra en joc la pressió del grup. Quin motiu em portarà a vacunar-me, la pressió social, el què diran de mi si no ho faig? La por al rebuig social, por al fet que els altres em deixin de costat? – L’efecte d’arrossegament, em deixo portar per la tendència del moment? – El fals consens, és a dir, crec que tots ens vacunem i per això ho faig? – O ho faré pel sentiment d’identitat compartida, la majoria de persones del meu nucli més pròxim es vacuna i jo no vull ser menys que ells?
D’igual manera, també queda l’opció de fer-ho sense la manipulació, decideixo que és la millor decisió que puc prendre. Estic convençut que la vacuna em vindrà bé. A manera de conclusió, el factor més important és tenir clar el motiu i acceptar-lo, és un reflex de l’actitud i la personalitat. Faig el que penso i assumeixo les seves conseqüències.