Francesc Guillaumet Periodista

Tots hem tingut alguna vegada la sensació de captar un moment que ens sembla que ja hem viscut abans. Se’n diu déja vú i remet a un fet que està abastament estudiat per la psicologia. I això és més o menys el que em va passar dilluns passat quan a l’altre costat de la Farga de Moles bars i restaurants van tornar a obrir les seves portes després de quaranta dies tancats a pany i forrellat (a no ser que fessin menjar per emportar, és clar). 
Dic que vaig tenir un déja vú i és que tots els que ens dediquem al periodisme i hem vist la pandèmia a temps real des que va entrar sense avisar el mes de març tenim memòria de tot el que ha passat. I la desescalada que ara comença a Catalunya, i que a partir del 21 de desembre ha de servir perquè Andorra pugui tornar a tenir turistes no només del Principat veí sinó també de la resta d’Espanya, ja l’havíem viscut a principis del mes de maig. 
A partir d’ara s’anirà ampliant la reobertura d’activitats i es farà de manera més lenta que es va fer la primavera i l’estiu passat. Sostenen les autoritats sanitàries catalanes que la situació és més crítica que llavors perquè el nombre d’hospitalitzats és molt més alt que en aquelles dates. De fet, a Lleida no n’hem sortit d’una que n’hem entrat en una altra. Quan al mes de maig es va començar a aixecar la barrera vam començar a sortir al carrer, més endavant vam fer un Sant Joan estrenant una «nova normalitat» que a les comarques de Ponent (no al Pirineu, que és una altra realitat) va durar un tres i no res. Com aquell que diu no havíem ni acabat de degustar la coca de Sant Joan que ja ens vam adonar que el coronavirus que havíem posat simbòlicament a moltes fogueres no havia cremat del tot. L’arribada de la campanya de la fruita, amb milers de treballadors que venen cada any per collir i guanyar-se la vida, ens va posar davant un brot extremadament complex. Va ser, d’alguna manera, la nostra segona onada, de manera que ara a Lleida ja podem dir que estem intentant vèncer la tercera.
Parlava de déja vú i ho sembla. Tornem a desescalar progressivament després d’un mes d’octubre en el que vam despertar precipitadament del somni de la millora tot just passat el pont de la Mare de Déu del Pilar. L’endemà ja es fa filtrar que el Govern tancaria bars i restaurants a finals de setmana perquè la cosa s’havia complicat en excés. Tornàvem a viure una vegada l’efecte acordió que aquesta refotuda pandèmia ens ha portat a tots plegats. Després d’uns mesos de millora, en els que semblava que havíem començat a controlar la bèstia, la realitat ens tornava a posar davant del mirall per dir-nos que no. Que això no s’havia acabat i que sort n’hi ha que no ens tornen a tancar a casa com va passar el mes de març. Bé, volia de dir de dia perquè una setmana després es va aplicar un toc de queda que remet a temps remots i de trist record. Però bé. Tot sigui per vèncer la corba de la pandèmia amb la paciència i la comprensió de tothom.
Però tornem al déja vú. Ara tornem a reobrir progressivament i caldrà veure si per Nadal el nombre de contagis haurà pujat significativament o no. De tots depèn que la cosa es pugui controlar perquè tothom ja té molt assumit què és un contacte estret, el que cal fer i el que no per intentar salvar-se d’un virus que no és una ciència exacta i que, per tant, infecta la gent sense demanar permís. Però posem que sí. Que la cosa vagi a millor. És d’esperar que llavors el Pirineu pugui començar una temporada d’hivern que és vital per salvar l’economia. El que ja està clar és que el Pont de la Puríssima ja està pràcticament perdut però tant de bo el Nadal funcioni, el temps acompanyi (això vol dir que almenys la neu sigui generosa i abundant) i que tot pugui rutllar una mica, encara que segurament que no ho farà amb l’alegria d’altres anys. Ara bé. El déja vú que hem viscut quedarà definitivament aparcat? Podem tornar a desescalar i tornar a una certa normalitat sense haver de recórrer a tancament de negocis i d’activitats? De fet, Josep Maria Argimon deia que si hi hagués prou diners per donar les ajudes que calen als sectors afectats encara no s’hauria reobert l’activitat. Tot plegat, doncs, es mou en el terreny dels equilibris entre salut i economia però almenys aquesta setmana també hem conegut una bona notícia. Espanya ja ha aprovat un pla de vacunació i a Catalunya (és d’esperar que a Andorra passarà tres quarts del mateix) es començarà a vacunar a finals del mes de gener, segons va explicar dilluns passat el doctor Josep Maria Argimon. Un cop comenci aquest procés és d’esperar que els passos cap a la normalitat que havíem conegut tota la vida siguin constants i que la cosa vagi tornant progressivament al seu lloc. Sostè Argimon que durant el 2021 a Catalunya es podrà vacunar el 70% de la població. Si és així el camí per vèncer el coronavirus que es va detectar per primera vegada a la província xinesa de Wuhan estarà lliure. Ara cal donar temps al temps i ser pacients amb tots els déja vú que poguem tenir perquè potser sí que ja li tenim un peu al coll al Covid-19. Tant de bo sigui així perquè això voldrà dir que evitarem la mort de moltes persones, els contagis de molts milers més i aconseguirem que l’economia torni a alçar el vol. Tot plegat seria per fer una carta als Reis. Tant de bo sigui així.