Contingències laborals en la successió d’empresa
La crisi de la Covid-19 suposarà un abans i un després per a moltes empreses i negocis, que es veuran inevitablement obligats a reinventar-se i redefinir la seva estratègia comercial davant els nous reptes i oportunitats que es plantegen.
Certament ens veurem immersos en múltiples procediments concursals arrel del tancament de negocis, però també ens trobaren davant d’oportunitats de compravenda d’empreses o, fins i tot, amb empresaris disposats a iniciar processos de modificacions estructurals de societats mercantils, com per exemple operacions de fusió, amb l’ànim d’evitar justament l’inici de procediments de concurs i liquidació de societats.
Totes aquestes transicions ens porten a pensar de forma inevitable en els seus efectes en l’àmbit societari, però no hem d’oblidar que també tenen importants conseqüències en l’àmbit de les relacions laborals, que cal tenir presents.
L’efecte principal d’una cessió, transmissió o canvi de titularitat d’una empresa, sigui quina sigui la causa que el genera, és la subrogació de l’empresari entrant en tots els drets i obligacions del cedent en la relació laboral. Tal com preveu l’article 12 de la Llei de relacions laborals, les persones assalariades han de mantenir tots i cada un dels seus drets laborals, i conserven per tant les condicions de treball del moment anterior a la transmissió, inclosa la seva antiguitat a l’empresa. En efecte, les relacions amb els treballadors existents abans de l’operació es manen vives, havent-les d’assumir l’empresari cessionari que s’haurà de responsabilitzar de tots els drets consolidats i adquirits pels treballadors. Aquesta subrogació és automàtica i opera opelegis, el que implica que l’autonomia de la voluntat es veu del tot limitada, tant per l’empresari com per la persona assalariada, que no pot renunciar als seus drets, però en contrapartida queda completament protegida pel que fa als mateixos.
Tals són les garanties envers la persona assalariada, que els empresaris cedent i cessionari responen de forma solidària durant l’any posterior a la transmissió, de totes aquelles obligacions laborals anteriors a la data de la transmissió, cessió o canvi de titularitat de l’empresa. Per tant, responen indistintament de qualsevol obligació pecuniària sorgida amb anterioritat a la transmissió, fins i tot d’aquelles indemnitzacions per causa d’acomiadament improcedent que hagin tingut lloc abans de la transmissió, cessió o canvi de titularitat.
Aquesta responsabilitat recau no només sobre els deutes laborals, sinó que estén també els seus efectes en matèria de Seguretat Social. En aquest sentit, la Llei de la Seguretat Social inclou, com no podia ser d’una altra manera, la responsabilitat solidaria dels empresaris cedent i cessionari en el pagament de les prestacions de seguretat social.
Per tant, la persona assalariada està especialment protegida en el marc d’una operació de cessió o transmissió d’empresa, no només en el marc d’aquesta successió, sinó fins i tot en un moment posterior. En efecte, és important determinar també quines mesures pot prendre l’empresari cessionari amb posterioritat a la cessió, determinant la procedència de modificacions substancials sobre les garanties atorgades als treballadors o l’aplicació de mesures extremes, com pot ser el seu acomiadament. En aquest sentit, tant l’acomiadament com la modificació substancial de les condicions del contracte laboral es podran dur a terme amb posterioritat a la successió, sempre i quan es puguin fonamentar en motius econòmics, tècnics, organitzatius o productius. Tanmateix, mai podrà argumentar-se l’acomiadament com a conseqüència directa de la transmissió.
Per tant,queda palès que en el marc de la successió empresarial, el cessionari assumeix riscos i obligacions importants i per aquest motiu és essencial que amb caràcter previ a la transmissió o cessió l’adquirent realitzi el corresponent procés de duediligence, és a dir, la recerca i recopilació de tota la informació necessària per tal de valorar de forma objectiva les contingències de l’operació. Aquest estudi inclourà tant l’anàlisi econòmic-financer de l’empresa, com l’anàlisi legal corresponent, incloent les qüestions en matèria laboral en el marc de les quals és indispensable analitzar, entre altres, tota la documentació social, com ara els contractes laborals, així com el degut compliment de les obligacions en matèria de seguretat social, el sistema de retribució implementat o els passius laborals existents.
Només així l’empresari adquirent podrà establir i controlar els riscs de l’operació i preveure les contingències que puguin arribar a sorgir per tal de determinar la viabilitat i procedència de la mateixa.