Un pas més pel dret a l’habiatge
El Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu fou publicat el dia 14 d’octubre. Des d’aleshores que hi treballem. Hem exposat la nostra visió de la política d’habitatge que ha de seguir el nostre país. Hem presentat una esmena a la totalitat amb un text alternatiu el contingut del qual hem exposat en algun article i en el debat del qual hem dut a terme al Consell General, farà unes dues setmanes.
Hem proposat esmenes parcials que hem treballat en comissió legislativa amb el resultat d’haver incorporat a la llei dues disposicions addicionals. A la primera s’encomana al Govern la incorporació a la Taula Nacional de l’Habitatge de l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU) i del Fòrum Nacional de la Joventut. S’incorpora, d’aquesta manera, la veu dels llogaters i la veu dels joves, dos agents socials essencials en la planificació de polítiques d’habitatge. En aquest sentit incorporem també la planificació pel dret a l’habitatge, a la disposició addicional segona. Què vol dir això? Vol dir que s’encomana al Govern la planificació en matèria de polítiques d’habitatge, la qual cosa significa una novetat, doncs fins ara només hem vist aportacions atomitzades i escasses. A partir d’aquesta llei la planificació ha de ser l’eina de treball en política d’habitatge.
Certament volíem anar més enllà, volíem incorporar una representació del Consell General a la Taula, volíem incorporar els sindicats amb branca d’habitatge, i volíem mantenir els ministres implicats en la política d’habitatge. També volíem donar concreció a la planificació en matèria d’habitatge, oferint una proposta de termini (2021-2026). Tot i això, eixamplem la representació dels agents socials implicats en la matèria i introduïm la planificació com a eina per caminar vers el Dret a l’habitatge.
Però hem considerat no aturar-nos aquí. És per això que presentarem reserves d’esmena per a que el ple reconsideri dues qüestions: el registre de contractes d’arrendament i la supressió de les disposicions transitòries del projecte de llei original. Pel que fa el registre el seguim considerant una eina central dins la lògica de la llei d’arrendaments del 1999 i dins la llei de mesures urgents, doncs és urgent disposar d’una instrument per fer polítiques d’habitatge. Pel que fa la supressió es refereix a les disposicions que ens parlen de permetre la rehabilitació d’habitatges fora d’ordenament o amb els requisits d’habitabilitat caducats així com la invitació a rebaixar la cessió econòmica al 0%. Totes dues les considerem una reducció dels estàndards fixats en la llei vigent, la qual cosa ens duu a una política d’habitatge basada en la rebaixa i no en l’adequació i l’adaptació de la iniciativa pública al lloguer de preu assequible.
Entenem que el problema de l’habitatge no és un problema d’oferta sinó d’accés i entenem que és un problema urgent. Per això presentem aquestes mesures que combinades fan de la llei un instrument possibilista, és cert, però també efectiu, que és el que a hores d’ara ens interessa. No deixarem de fer aquest pas més vers el dret a l’habitatge.