Capítol 2. Els valors i l’educació
Una de les reflexions que més porto escoltant durant anys a la meva consulta de filosofia i desenvolupament humà és que avui en dia «hi ha una falta de valors». Sí, que vivim en una societat, l’actual, que està orfe de valors, de principis morals que ens dirigeixin, d’actituds, de formes de ser i de tracte correctes i morals. I, veient la situació, la pregunta que ens sorgeix després d’aquesta reflexió tan compartida per la majoria de la gent és, per què? Per què no hi ha valors en la nostra societat? Per què s’han esfumat en el nostre temps les qualitats morals, els anomenats valors? Què ha provocat que no tinguem valors a través dels quals poder viure i conviure d’una forma sana i plena amb un mateix i entre tots? O potser és que si que hi ha valors, però ara són diferents als que hi havia abans? I els valors d’ara no són tan constructius com els d’abans? Aquest és un altre punt de vista que sorgeix quan es parla dels valors.
Molts educadors pensen que simplement hi ha hagut un canvi de valors al haver-hi un canvi de societat, i que els nous valors són els de la nova societat, i que ens d’acostumar a la nova societat per mitjà dels nous valors. Això em sona a un altre comentari que escolto del jovent els dimecres a la consulta. Em diuen que molta gent, molts adults estan antiquats, que continuen vivim en els anys d’abans i no s’han actualitzat a la nova societat. «David, les coses ja no som com abans, la tecnologia i la intel·ligència artificial ens ha canviat tot. La nova era digital ens exigeix de nous valors i noves formes de ser. La gent ha de canviar». Quan escolto això em ric, em venen al cap les meves èpoques de revolucionari adolescent, i li re-plantejo al jove si aquesta nova societat que diu ell, i els nous valors dels quals parla són realment sans i bons per a nosaltres, si ens fam feliços. Veient el panorama social i com estan les coses la gent té més angoixa que alegria, més estrès que serenitat, més ira que amor... llavors no sé si aquesta nova societat amb aquests nous valors dels que parla són tan idonis i tan encertats com alguns pensen.
Jo sóc de l’opinió que independentment de la societat que hi hagi i de l’època on estiguem hi ha una sèrie de valors que són universals, atemporals i que s’han de mantenir sí o sí sempre. Perquè la nostra felicitat depèn d’ells, ja que la natura de la vida i la natura de les persones són les mateixes tot i que els contextos i els entorns siguin diferent. De fet, nosaltres ara tenim igualment els mateixos problemes que tenien els grecs antics, els il·lustrats de la revolució francesa o els obrers de l’Anglaterra industrial. Patim sempre per amor o desamor, abundància o pobresa i malaltia o salut. No han canviat molt els temps, tot i que ara la pantalla del mòbil i de l’ordinador és la protagonista. La idiosincràsia, la natura de l’home i la lògica de les circumstàncies de la vida són iguals. Per tant, els valors són necessaris. El que si he vist quan reflexiono sobre la dialèctica i el moviment de la història de la humanitat és que quan la societat en qüestió viu temps de fortuna i acomodament, al no haver-hi tanta por per sobreviure, els valors cauen en desús. I això veig jo que és el que ens ha passat.
Dintre de tots els valors que dic que s’han de mantenir sempre hi ha un per a mi que està per damunt de tots: l’educació. A tu et deu passar igual que a mi. Vas a una cafeteria i dius bon dia i ningú et respon. Fas un favor a algú i ni t’ho agraeix. No li has donat confiança a tal persona i ella et parla amb unes confiances i falta d’educació que et descol·loquen. Camines pel carrer i escoltes a la gent com es parla i et quedes al·lucinat amb la falta de tacte i educació. Després ens queixem com es tracten els adolescents entre ells quan els adults som maleducats. O les maneres amb les que es dirigeix a tu el teu cap, el companys de feina, els amics, gent sense educació que et rebaixa i et fa sentir desvalorat. En la nostra societat i en la gent la falta d’educació brilla per la seva absència, i aquí tots estem implicats. No és que uns siguin maleducats i altres no, és que tots hem perdut d’una o un altre manera l’educació: avis, joves i adults. I en part, penso jo, ve donat per aquest «llibertinatge» de la societat. Ara tot està permès, i el llibertinatge (que no la llibertat, que és algo diferent), és la bandera del nostre temps, i com que ja no hi ha deures morals, l’educació no existeix, perquè l’educació és un deure moral amb l’altre. Hem passat d’un extrem a un altre. Abans tot era una dictadura i ara tot és un llibertinatge, no hi ha terme mitjà, com diria el filòsof Aristòtil.
L’educació és respecte, i al no haver-hi educació és perquè no hi ha respecte entre nosaltres i amb els altres. Amb el respecte es construeixen les relacions sanes i felices, ja que tu et sents valorat per l’altre i tu valores a l’altre. Amb el respecte es crea un món feliç on les persones conviuen felices. Des del respecte la societat evoluciona i es desenvolupa. Avui no hi ha respecte per la natura, per la gent, pels avis, per les coses materials, pels joves, pels animals. Si no respectem el que ens envolta i amb el que convivim com volem que la vida ens respecti. De fet, jo sóc de l’opinió que la pandèmia que estem vivim és conseqüència de la falta de respecte que li oferim a l’existència, i ara la pròpia existència ens està educant.
Els grans líders mundials munten grans estratègies d’actuació, assemblees i debats populars per solucionar els problemes de la nostra societat. Els educadors preparen sistemes educatius amb noves assignatures que sensibilitzin als nostres fills i els hi facin canviar el xip i ser més humans. Els mitjans de comunicació posen a les parrilles televisives nous espais per conscienciar a la gent i que les coses millorin. I així amb tot... però ningú cau que la clau de tot és algo tan senzill com el respecte, l’educació. Quan l’educació i el respecte tornin a ser els protagonistes dels nostres dies, de la vida al carrer, de les nostres relacions socials, del nostre món, la nostra vida i nosaltres serem feliços. Per tant, demano a tots educació a partir d’ara. Et demano que siguis respectuós i educat amb tothom. Practica-ho i digues la teva. Què penses sobre els valors i l’educació? Et sona el que acabes de llegir?