Els recalcitrants de la (no ) mascareta
A aquestes alçades de la pandèmia del coronavirus, encara és relativament freqüent trobar-se persones que van amb la mascareta baixada, mal posada o fins i tot fumant mentre van caminant trnquil·lament pel carrer. Personalment m’he trobat molts dies camí de la feina amb un d’aquests individus, que a més solen mostrar una actitud desafiant com dient: «a veure si algú em diu alguna cosa».
Són aquells que consideren que els missatges reiterats dels responsables polítics de la sanitat, tan reproduïts a través de totes les vies possibles, perquè se segueixin tota una sèrie de mesures de seguretat per evitar l’expansió del virus, no van amb ells. No es van posar la mascareta durant l’anomenada primera onada, ni tampoc ho estan fent durant la segona en la qual tots estem immersos i segurament no se la posaran si n’hi ha una tercera, una quarta, una cinquena o una sisena...
La pregunta que em faig és el per què d’aquesta actitud, què porta aquestes persones a considerar-se autoexclosos de les recomanacions que habitualment estem disposats a acatar la resta dels mortals de la societat pel que bé de la comunitat. És potser una espècie de rebel·lia innata i mal entesa el que provoca comportaments tan poc solidaris amb la resta d’éssers de la seva mateixa espècie que l’envolten? O és que troben que per a ells el perill de resultar infectats és ínfim o que si el pateixen les conseqüències per a la seva salut seran, com sol passar habitualment per a la majoria de pacients, mínimes?
Una hipòtesi que pot explicar aquesta forma de procedir, aliena a qualsevol norma que emani de les institucions de què ens hem dotat en tots els Estats civilitzats, és que es tracta d’analfabets funcionals bastant aliens a tot el que es comenta a les omnipresents xarxes socials o als mitjans de comunicació i que, per tant, pensen que tot allò que està passant no va amb ells. I és que, pel que es veu, tenen com a primera prioritat vital continuar amb el modus vivendi que sempre han practicat.
Tot i així, més que amb aquesta hipòtesi de falta de formació, que sí que explicaria algunes conductes, però en pocs casos, m’inclino més per pensar que els incomplidors sí que estan ben assabentats de totes aquestes obligacions que la majoria de la ciutadania estem disposats complir, el que passa és que són massa espavilats i es consideren autolegitimats per fer el que volen.
La pregunta que es dedueix de tot plegat és què podem fer amb aquells que reiteradament se salten les regles, i pel que es veu és aquesta: res de res. No sembla que les multes, que molts dubten que finalment s’acabin cobrant, tinguin cap efecte i tampoc crec que la tan preconitzada pedagogia serveixi de gaire amb aquestes recalcitrants de la (no) mascareta. Si algú té la resposta, m’agradaria conèixer-la.