Ets feliç?
Sí, sí, t’ho pregunto a tu, a tu que t’has entretingut dos minuts a llegir aquest article, a tu que vas tot al dia amunt i avall, enfeinat, amb mil pensaments al cap sobre com afrontar aquesta situació tan difícil que ens ha tocat viure.
Pots pensar «quina pregunta! Com vols que sigui feliç, amb tot el que està passant? Gent morint, persones que estan perdent les seves empreses i s’estan arruïnant, els meus fills sense poder viure una infància normal, la meva llibertat limitada per tot arreu, la impotència de no saber o no poder fer res, la sensació d’haver perdut el nord, la inseguretat que em dona viure amb tanta incertesa...». Doncs, deixa’m que et digui una cosa: tot i així, malgrat tot això, pots ser feliç. Vols saber com? Segur que ja ho saps, perquè la teoria tots ens la sabem, ja fa temps que vam passar la pantalla de ser la societat del coneixement, per tant el know-how, com diuen els americans, el tenim, el que ens falta és la saviesa, i quina diferencia hi ha? Et pots preguntar, doncs, que la saviesa és posar aquest coneixement en practica i això, amic meu, ja ens costa una mica més. Sabem molt, però practiquem poc, entrenem poc i aquí està el problema. Ens falta acció.
He volgut tractar aquest tema, perquè ja fa dies que em volta pel cap, i no vull perdre l’oportunitat de compartir-ho amb els qui em llegiu. És veritat que al llarg de la meva vida he tingut ocasió de conèixer molta gent amargada i frustrada, però mai com ara, veig a les persones que m’envolten patir emocionalment com mai, caminar com a zombis per la vida amb les seves mascaretes i sense il·lusió i els vull dir que malgrat tot, poden ser feliços.
Potser és que encara estem adormits, es pot viure tota una vida sense despertar, tothom ens diu el que és millor per a nosaltres, no volen que busquem respostes, sinó que creiem en les seves.
I ens passem el dia buscant-les fora, quan on realment hem de mirar és en el nostre interior, és l’únic lloc on trobarem el que necessitem. Hem de treure de la nostra ment tot allò que no necessitem, hem de treure la brossa del nostre pensament, i que és la brossa? Doncs, qualsevol cosa que ens pugui distreure del que realment importa, que és aquest moment, aquí i ara. Hem d’aconseguir viure el present i ens sorprendrem de tot el que podem fer i que ho fem millor del que pensem. S’està patint tant actualment... I precisament per això, perquè no vivim el present, perquè no ens agrada aquesta realitat d’ara i estem pensant en el futur, que ens genera angoixa i ansietat, pendents de l’arribada d’una vacuna, de si ens posarem malalts, de si serem capaços de resistir la crisi econòmica i tot un etcètera de preocupacions, que ens emboliquen i ens paralitzen, perquè no sabem el que passarà demà o ens passem el temps pensant en el passat que ens provoca la nostàlgia d’una normalitat perduda i d’un temps millor, així que ocupem-nos de les coses d’avui.
La pandèmia és una circumstància més, que forma part del nostre entrenament, del nostre aprenentatge de vida. La major part de la humanitat pateix la nostra aflicció, si no s’aconsegueix el que es vol es pateix i fins i tot quan s’aconsegueix també es pateix, perquè no es pot conservar per sempre. Per tant hem de rendir-nos davant allò que no tenim i que no tindrem mai, que és el control; hem d’acceptar que no tenim el control del que està passant, la vida és un misteri, no perdem el temps desxifrant-lo, no ens ho prenguem tan seriosament, perquè aquí només estem de passada, per tant, humor, no ho perdem perquè ens donarà una força colossal. Assumint el canvi, tot canvia: nosaltres, el temps, les circumstàncies, les feines, els amics, l’amor... La transformació forma part del nostre trajecte, per tant, intentem gaudir de cada etapa i quedar-nos amb el millor de cada una d’elles, perquè el destí és el mateix per a tots: morir, per tant el viatge és el que importa.
Ser feliç és una elecció personal que hem de triar cada dia i només depèn de nosaltres. Per fer-ho calen els següents ingredients: el primer és l’acceptació, acceptar les coses que et passen, per exemple perdre la feina, la mort d’un familiar, una malaltia i tantes i tantes altres adversitats que puguem tenir; insisteixo en la idea que la vida és un 10% el que et passa i un 90% com t’ho prens, per tant siguem conscients que la nostra actitud determinarà absolutament la nostra manera de viure i d’afrontar tot allò que ens succeeixi. I l’altre gran ingredient d’aquesta fórmula de la felicitat és la gratitud, donar gracies cada dia per tot el que tenim, sigui poc o molt, ens fa posar en valor les coses bones que posseïm.
No és un exercici senzill, s’ha de treballar diàriament, perquè estem envoltats de molt de soroll que ens distreu, però si som capaços de fer aquesta introspecció, el que projectarem serà un estat de pau i de benestar, que independentment del que ens passi ens donarà la força, l’energia i la voluntat necessària per continuar amb les vivències que ens esperin d’una forma positiva i optimista.
Voldria acabar citant una frase que m’encanta de l’escriptor Paulo Coelho: «Algún día todo tendrá sentido. Así que por ahora ríe ante la confusión, sonríe a través de las lágrimas y sigue recordando que todo pasa por algo».
Decideix ser feliç sempre, tot i que les circumstàncies no acompanyin, perquè al final és l’únic que importa, com et sents en aquest trepidant viatge que és viure. La recerca de la felicitat és una constant en la història de la humanitat, sembla que és un desig d’abast universal, al qual no hauríem de renunciar.