Prevenció versus curació
La prevenció és la clau de l’èxit. Val més un gram de prevenció que un quilogram de curació. Sí que cal parlar de prevenció ara, per la realitat de la pandèmia. Els objectes d’ús freqüent a casa, necessiten de neteja i desinfecció habitual. Igual que les mesures higièniques a la cuina, rentant amb aigua i sabó, o detergent, els estris i les superfícies de preparació de menjars. També els electrodomèstics, envasos d’ús repetitiu, els draps de cuina. Les mans, abans i desprès de cuinar. Evidentment el terra, amb algun producte amb clor. Ventilació freqüent de la cuina, no només a l’estiu. També, i més important, ara, a l’hivern.
Mesures preventives al bany, canviant freqüentment les tovalloles, evitant compartir els articles d’ús personal. Cuidar, específicament l’inodor, deixant-lo sempre tancat. N’hi ha teories sobre bacteris i/o virus que diuen que podrien escampar-se pel bany, i, fins i tot, per tota la casa, amb la tapa de l’inodor oberta habitualment. Cuidar també la neteja dels punts de contacte per diferents persones de la família, com per exemple, interruptors, les manetes de l’aigua corrent, els botons de les dutxes, etc.
Tractament dels residus de la llar : és convenient fer el triatge a casa entre plàstics, cartrons i productes orgànics, en bosses separades. El cub de la brossa, amb tapa. La corresponen a orgànic, convé portar-la diàriament al contenidor corresponent. Recordem que a la brossa orgànica, junt amb la resta d’aliments, s’han de posar aquelles restes de procedència humana, com a mocadors de paper utilitzats, compreses, etc. En aquests casos s’aconsella introduir-los prèviament en una altre bossa de plàstic i tancar-la.
En quan al detall de la situació actual de la pandèmia, no està de més recordar les normes d’higiene personal que, malgrat haver-se repetit moltes vegades, és bo tomar-les a recordar : neteja i desinfecció de superfícies d’ús compartit, com mòbils, pantalles d’ordinador, volants i canvis de marxes de cotxes. Al tosir, cobrir-se els nas i la boca amb el colze o amb un mocador, si pot ser de paper i llençar-lo al cub de la brossa, i rentar-se desprès les mans amb sabó.
Evitar tocar-se els ulls, la boca o el nas. Les mans són un mitjà molt evident de transmissió del virus. Ús quasi total de la mascareta. Fins i tot més enllà de les normes obligatòries. Evitar deixar espais tancats, tant públics com a casa nostra, afavorint la ventilació natural, per la qual cosa s’aconsella de sortir a zones obertes i no abarrotades. Els llocs oberts que disposin de vegeració natural, encara millor. És per aquesta raó que s’aconsella camins de montanya, passetjades al costat de rius, llacs, fons, etc., on la ventilació será més forta. Sempre a l’aguait de les multituds, clar.
Atenció a les mascaretes. Depen de pertany o no a grup de risc, la mascareta ha de tenir un bon filtre. Majors de 60 anys, amb malalties prèvies, etc. la mascareta ha d’ésser quirúrgica i canviar-la freqüentment. Rentar-se les mans abans i després de posar-se la mascareta, assegurant-se que ha de cobrir el nas, la boca i el mentó. Convertir la mascareta en quelcom quotidià de les nostres vides.
Acceptar i seguir les instruccions emanades de govern, que periòdicament facilita información actualitzada, ja que treballa amb experts mundials per disposar ràpidament dels coneixements científics sobre aquest virus i aconsella la población sobre les mesures per protegir la seva salut i prevenir la propagació del brot.