Natalia Mena

Que el model productiu i econòmic estava canviant amb la incorporació d’internet i de les noves tecnologies a les nostres vides era una realitat, però per a molts la pandèmia acabarà arrasant un sistema i un estil de vida que ja començava a mostrar signes d’esgotament i evidències de ser insostenible.
Tota transformació comporta un cert grau de dolor i de patiment, però també de creixement i d’aprenentatge; hi ha qui diu que sortirem més forts, hi ha qui pensa que serem més humans, alguns creuen que tenim una memòria molt selectiva i oblidarem ràpid, de ben segur que la majoria serem més pobres i només uns pocs escollits més rics. És possible que hi hagi part de raó en aquestes afirmacions, el que està clar és que apareixerà l’instint de supervivència i continuarem endavant, sempre endavant, perquè la guerra no s’acaba fins que no et maten, per tant l’esperit de lluita és el que ens porta a donar la batalla fins al final i a saber que haurà valgut la pena. Llençar la tovallola no és una opció.
És per això que en aquest context apareixeran les feines del futur; la devastació del mercat laboral tal i com el coneixem a dia d’ avui ens obligarà a adaptar-nos i a adquirir nous coneixements, sobretot en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.
Us imagineu quines poden ser aquestes noves professions? Doncs bé, molta gent que està perdent la seva feina o que veu perillar el seu lloc de treball i no tindrà més remei que reconduir la seva vida laboral, segur que s’ha fet aquesta pregunta, al llarg d’aquests últims mesos, en els quals, qui més qui menys ha experimentat amb la hipòtesi de com replantejar-se el seu futur en el pitjor dels casos.
Per a aquells que ja tenim una edat i hem viscut sense internet, Netflix o Instagram, ens envaeix la sensació que tot això ha anat massa de pressa i que potser ens hem passat de frenada, però la veritat és que aquest ritme vertiginós i aquesta velocitat no tan sols no frenarà, sinó que anirà a més, per això fer l’exercici de visualitzar les feines que existiran al 2050 ens pot portar a oficis que ni tan sols existeixen a dia d’avui, però que seran un fet el dia de demà, segons les necessitats canviants que vagin sorgint en cada moment.
Si fa uns anys algú ens hagués parlat d’influencers, youtubers, tictoquers, de plataformes digitals o d’e-commerce, hauríem pensat que potser es tractava d’una novel·la de Julio Verne o d’una pel·lícula de Steven Spielberg de ciència-ficció, però no, avui són professions reals, amb les quals hi ha molta gent que es guanya la vida i prou bé, per cert.
Segons estadístiques laborals actuals i tendències de la industria, moltes ocupacions que coneixem ara, deixaran d’existir en un futur i serà necessari que adquirim noves capacitats per a noves especialitats. Un informe del Fòrum Econòmic Mundial prediu que les màquines faran més del 50% de tota la mà d’obra a nivell global al 2025.
Llavors, quines són les prediccions de les professions per les properes dècades? Prepareu-vos per al·lucinar, perquè estic segura que no us deixaran indiferents. Citaré algunes que m’han cridat més l’atenció:
1. Pilot espacial comercial: els vols a l’espai seran cada vegada més habituals, viables i inclús econòmics, pel que no només es requerirà tota una indústria per les naus Space X, sinó també els pilots que facin possible aquests viatges.
2. Director de drons: aquestes vistes espectaculars que només es poden aconseguir amb drons s’apoderen de les escenes de les millors produccions, no només el lliurament de paquets i transports d’objectes apunta cap a aquest mitjà. No obstant, utilitzar-los no és tan fàcil, per això es necessitaran persones que controlin i drons a gran escala. De fet, ja s’està començant a regular la seva pràctica i l’obligació de disposar d’una titulació per al seu comandament.
3. Director de productivitat: tenir clar que és allò tecnològicament possible i que el personal d’una companyia pugui realitzar-ho serà la clau de l’èxit. És per això que la capacitació constant i està obert el canvi seran qualitats essencials. Els encarregats de supervisar aquesta productivitat seran els responsables de fixar aquestes fites i esbrinar com aconseguir-les.
4. Ressuscitador d’espècies en extinció: aquests seran una realitat perquè tot i que ja s’està produint una major conscienciació mediambiental, la perillosa evolució de la pèrdua de biodiversitat farà que els problemes de moltes espècies per sobreviure els atorgui un paper important en la societat, la de preservar la seva existència.
5. Fisioterapeuta: aquesta professió tot i que anirà incorporant tecnologia no és nova, però es creu que d’aquí a uns anys aquests especialistes seran dels més demandats, ja que l’atenció que proporcionen per al benestar físic no pot ser realitzada per un robot o una màquina.
6. Especialista en transferència mental: gràcies als grans avenços en neurociència, serà possible carregar una ment humana en un ordinador. Així, els xips informàtics especialitzats proporcionaran beneficis com la telepatia, una millor memòria i tractaments efectius per a la paràlisi.
7. Psicòleg d’intel·ligències artificials: aquestes s’estan tornant cada vegada més similars a les humanes, pel que és de suposar que aquestes també necessitin en alguns casos una intervenció psicològica, per mantenir el benestar emocional de les tecnologies; si, si, com ho sentiu. Sembla increïble, oi?
8. Enginyer alimentari d’impressió en 3D: al 2050 és probable que la població mundial arribi als nou mil milions d’habitants, i els sistemes agrícoles no seran suficients per alimentar a tantes persones. La solució a aquest problema serà el cultiu d’aliments en laboratoris, com la carn in vitro per exemple; la qüestió està en saber si serà igual de saludable.
9. Creador d’òrgans: les llistes d’espera seran cosa del passat, ja que gràcies a la impressió en 3D d’òrgans a partir de cèl·lules mare es podrà salvar la vida de moltes persones.
Ring, ring!!!, trucant al planeta Terra. No estem a Mart ni a cap galàxia llunyana, encara que ens ho pugui semblar llegint aquestes línies. Es veu que hi ha vida intel·ligent, no sé si aquesta serà tota artificial en el futur o quedarà quelcom d’humanitat, vull pensar que serem capaços de trobar l’equilibri entre les màquines i les persones, entre el natural i el tecnològic o prefabricat, entre el diví i el mundà, perquè ens van fer creure que el luxe era el rar, el car, l’exclusiu, allò reservat només per a uns quants afortunats, i ara amb tot el que està passant ens hem adonat que el luxe són aquelles petites coses, com cantava Joan Manel Serrat, que no hem sabut valorar; estar sans, sortir al carrer, respirar sense mascareta, anar a treballar amb normalitat, reunir-te amb la família i els amics, les abraçades, els petons i el gran privilegi d’estimar i d’estar vius.