Vicente Pallarés Periodista

Per què el futbol està guanyant terreny a Andorra, on l’esport més popular sempre ha sigut l’esquí, seguit d’altres com el ciclisme? Ben cert és que el fred a l’hivern i la manca de població no ajuden a popularitzar els esports col·lectius a l’aire lliure, però la tendència està canviant i es pot demostrar amb xifres. La setmana passada es van fer públiques les estadístiques sobre les llicències federatives de l’any 2019 i el futbol era la disciplina amb més fitxes, 2.879, que suposa més de la meitat de les llicències de tots els esports col·lectius i gairebé un terç del total. En canvi, l’esquí va tenir 999 fitxes, un 5,5% menys que l’any anterior. Per tant, els ciutadans andorrans i, especialment, les futures generacions, ja no només gaudeixen del futbol per la televisió, sinó que també volen practicar-lo. I, sens dubte, aquest creixement exponencial no és fruit de la casualitat. Personalment, penso que hi ha quatre motius concrets que han fet créixer aquell esport que, com va dir l’exdavanter Lineker, «va ser inventat pels anglesos, juguen 11 contra 11 i sempre guanyen els alemanys».

El primer no pot ser altre que la compra de l’FC Andorra per part de Kosmos, l’empresa de Gerard Piqué. Si una cosa sol agradar els andorrans, és que es parli del país fora de les seves fronteres a través de l’esport, però clar, no és el mateix representar el Principat pels camps de la Primera Regional catalana que a Segona B i amb opcions d’ascens any rere any. I és que ja ho va dir el central blaugrana: «A Andorra sonarà l’himne de la Champions». Aquesta hipotètica fita encara sembla molt llunyana, però la realitat és que cada cop està més a prop, ja que l’entitat tricolor es troba a la meitat d’aquest llarg camí i, en cas de donar-se la situació, seria històric i marcaria un abans i un després, no només pel futbol andorrà, sinó pel d’altres petits països com San Marino, que també té un equip a la Sèrie D, la quarta divisió italiana.

Per descomptat, aquí també hi ha part de culpa de la influència dels països veïns, Espanya i França, on el futbol és l’esport més practicat i les seves seleccions han sigut referents durant els últims anys, per tant, nens i adolescents andorrans s’han criat veient aquests èxits de La Roja i Les Bleus. Espanya va gunayar les Eurocopes de 2008 i 2012 i el Mundial de 2010. França, junt amb Alemanya, va agafar aquest relleu d’èxits internacionals. Els francesos van perdre la final de l’Eurocopa 2016 i van guanyar el Mundial dos anys més tard a Rússia. Uns anys abans dels èxits espanyols, també van guanyar el Mundial del 1998 i l’Eurocopa del 2000. A més, molts dels futbolistes de la Lliga Multisegur han passat per les categories regionals del futbol català i és inevitable fer comparacions en quant al nivell, al model de joc, la metodologia i altres aspectes tècnics, tàctics i pedagògics. És evident que tant els clubs com la Federació Andorrana de Futbol (FAF) s’han fixat en els clubs espanyols i francesos i en l’FC Andorra, que compta amb una estructura competitiva i logística preparada pel futbol professional. De fet, l’altre club del Principat que ha experimentat un ràpid creixement estructural i que representa, precisament, el que volen fer la resta durant els propers anys, l’Inter d’Escaldes, té molta influència de la metodologia espanyola. Amb el tècnic basc Adolfo Baines van aconseguir fa uns mesos els seus primers títols de Lliga i Copa i l’estil de joc estava a cavall entre el tiki-taka de Pep Guardiola, Luis Aragonés o Vicente Del Bosque i la resistència defensiva tan característica dels andorrans, aprofitant també les transicions, però en definitiva, demostrant que no s’ha de tenir por de tenir la pilota i controlar el partit amb ella.

D’altra banda, la FAF també ha sabut adaptar-se als nous temps i formar part d’aquest desenvolupament. I és que algunes coses s’hauran fet bé quan una competició de vuit equips té el privilegi d’atorgar tres places per les rondes prèvies de la Lliga de Campions i l’Europa League. El nivell futbolístic de la Lliga Multisegur ha augmentat i més de cara a aquesta propera temporada en la qual veurem com s’han reforçat diversos equips com l’Atlètic Escaldes, amb incorporacions de jugadors internacionals. No obstant això, des de l’organisme federatiu saben que no només del talent viu el futbol i s’està creat tota una estructura que ajudarà a desenvolupar les competicions nacionals. Actualment, estan realitzant formacions d’àrbitres i entrenadors, dues peces fonamentals en aquest procés de maduració futbolística de tot un país. A més, també s’està apostant, encara que a poc a poc, pel futbol femení, i accions com el nomenament de Marina Fernández com a ambaixadora és un clar símptoma d’aquesta bona voluntat. Avui dia, no s’estén el futbol sense els equips femenins i així ho dicten també des de la UEFA, que vigila cada cop més que hi hagi seccions femenines als clubs per tal de seguir evolucionant.

I per últim, no podia faltar la idiosincràsia andorrana. Els ciutadans saben que el futbol és la millor manera d’arribar a tothom. De fet, el dimecres al vespre, a l’hora del partit contra Portugal, les cerques d’Andorra a internet van augmentar un 95% en comparació al dia anterior, segons marca Google Trends, que dona un valor de l’1 al 100 a una paraula segons l’interès de la gent. I Andorra va passar del 5 al 100 en només unes hores. Ja ho va dir Koldo Álvarez a la prèvia de l’enfrontament, que si hagués d’escollir un jugador de Portugal per a jugar amb ells, no n’agafaria cap. I és que per a aquests jugadors no hi ha orgull més gran que ser la cara visible del país durant aquests dies de l’any que tothom escolta parlar d’Andorra més enllà d’Espanya, França i Portugal. Però per a aconseguir aquest privilegi ha d’haver-hi un treball previ, que està provocant també que el futbol guanyi terreny, a poc a poc, a la resta d’esports del Principat.