Déjà-vu als Estats Units (?)
Les eleccions presidencials celebrades enguany als Estats Units no han deixat ningú indiferent. Se segueix, doncs, la tònica del que està sent aquest estrany 2020. El més habitual en aquests plebiscits és que al voltant de la matinada de la jornada electoral es facin públics els resultats definitius o, si més no, una estimació força acurada d’aquests. No obstant això, aquest cop hem hagut d’esperar gairebé cinc dies per conèixer si un dels estats en disputa on encara comptaven els vots atorgava la victòria a l’un, o a l’altre.
L’endemà la situació era similar, els resultats s’igualaven a més no poder fins que dijous ja es deixava entreveure que Joe Biden sobrepassaria amb escreix els resultats de Trump als estats crítics de Wisconsin, Pennsylvania, Arizona, Nevada i potser Georgia, atès que el vot electrònic, que es comptava el darrer moment, era força més utilitzat pels demòcrates que no pas pels republicans.
Dit això, alguns analistes interpretaven que si Donald Trump no acceptava donar pas a la ‘consession’, es generaria una situació idèntica a la que es va viure fa 20 anys quan Al Gore i George W. Bush es van disputar l’estat de Florida, en una carrera igualadíssima i, pel que he estudiat, gairebé imprevisible per arribar a la Casa Blanca. Llavors, fins que no van intervenir els tribunals per dictaminar la victòria a favor del líder republicà, no es va conèixer un resultat oficial, fent que Al Gore es decantés per acceptar que els resultats de la contesa electoral li eren desfavorables i, conseqüentment, nomenant a Bush com a president.
Actualment, ens veiem immersos en una situació semblant, que no idèntica. Trump sembla ser que no acceptarà el resultat electoral al·legant, sense cap prova, que s’ha produït un boicot vers la seva campanya i, de retruc, vers la seva administració. Legalment, la no-acceptació dels resultats per part del magnat americà no serà cap impediment perquè Joe Biden esdevingui el nou inquilí de la Casa Blanca el proper 20 de gener, quan juri càrrec.
Això és així perquè el col·legi electoral ha d’emetre el veredicte sobre qui serà el pròxim president dels Estats Units d’Amèrica el 14 de desembre. A més a més, a mesura que se succeeixen els resultats posteriors, Biden segueix incrementant el seu avantatge sobre Trump, fins al punt de situar-lo en cinc milions de vots per damunt d’aquest últim al vot popular. Deixeu-me posar, com a mínim, en dubte que s’hagi pogut cometre un presumpte delicte de manipulació electoral tenint en compte els guarismes aportats.
Bé és cert que Trump té tot el dret del món d’impugnar els resultats entenent que es considera, encara, el legítim guanyador de les eleccions del passat 3 de novembre. Nogensmenys, ha trencat, un cop més, amb la dinàmica d’un president estàndard. Les seves maneres, el seu comportament i les acusacions on les proves brillen per la seva absència no són les ideals per qui ostenta un dels càrrecs més importants del món, les polítiques dels quals ens afecten directa o indirectament.
No entraré a valorar les seves polítiques. Però el que sí que sé és que amb Joe Biden com a 46è president dels Estats Units s’obre un nou horitzó, un nou tarannà i unes noves polítiques. El temps jutjarà si serà un bon dirigent i un bon gestor.