Àlex Fusté Economista en cap Andbank

Estats Units: el pitjor resultat per al consens es va materialitzar i el mercat el va celebrar

Primers dies després de les eleccions i el risc, tal com temia la majoria, estava en el fet que les aigües no tornessin al seu curs normal d'una manera tranquil·la. Abans de les eleccions ja hi havia un cert consens sobre quin seria el pitjor escenari: una llarga i prolongada elecció, decidida pels tribunals en última instància. Això és el que sembla que hi ha i, tanmateix, el consens es va tornar a equivocar i va observar atònit com els mercats van aplaudir un resultat incert, indefinit i, el més important, un govern probablement coix i «acompanyat» per unes institucions bloquejades. Una possible explicació podria ser que els mercats ja estaven posicionats per a l'escenari incert. Al cap i a la fi, S&P havia retrocedit un 7,5% entre el dia 12 i el 30 d'octubre. Una altra raó possible per a explicar el «salt» cap amunt del mercat és que, fins i tot amb una victòria final de Biden, l'escenari «Blue Wave» no es materialitzarà, la qual cosa significa que el front dur del partit demòcrata, representat pels referents Sanders, Ocasio-Cortez i Warren no podrà arrossegar a Biden cap a l'esquerra profunda en cas que resulti finalment vencedor. Això és un clar motiu de celebració per als mercats. Per no parlar de la temuda «mega» pujada d'impostos a les empreses i als guanys de capital que Biden portava sota el braç. Aquesta possibilitat brillava en l'horitzó a manera d'amenaça per a tots els inversors domèstics i no domèstics que, davant la possibilitat d'haver de pagar forts impostos pels guanys de capital, podrien haver-se vist temptats a vendre abans de la implementació d'aquests impostos. Sembla que aquesta amenaça no és ara tan seriosa, i el mercat sembla haver-li perdut la por a aquest escenari de «vendes forçades».

Factor postelectoral: com ja he dit, hi ha una gran línia general de conclusions. Un nou president centrista i predictible substitueix a un president gens centrista i impredictible. Aquest és un desenvolupament favorable perquè estableix les bases d'una estabilització natural en les condicions d'inversió.

Factor postelectoral: la victòria de Biden suposa el desplegament de tres desenvolupaments pendents (que ara passen a ser més probables o gairebé certs):

a. Desenvolupament de curt termini. Té a veure amb els estímuls. Guanyin o no els republicans el Senat es posarà damunt la taula 1trn USD en el curt termini. Tant republicans com demòcrates tenen necessitats de curt termini. Els primers, per donar resposta als lobbies empresarials que sol·liciten estímuls. Els segons, per promoure les condicions d'una recuperació sòlida (abans que el seu capital polític s'esfumi).

b. Desenvolupament de mitjà termini. Transició cap a un règim macroeconòmic keynesià. Bo o dolent (ideologia a part) sabem el que això significa a mitjà termini (expansió) i a llarg termini (desequilibris).

c. Desenvolupament de llarg termini. Boom d'inversió lligada a la transició energètica i al transport. Tant a Europa com ara en *Estats Units.

Europa: noves limitacions a la mobilitat, si bé el tancament o confinament total no està (ara com ara) en l'agenda

La recuperació sembla perdre força, si s'ha de jutjar pels PMI del sector serveis (que comencen a caure) i les manifestacions d'alguns membres del BCE (la postura del qual és de moderació) a mesura que el coronavirus torna a propagar-se. Les dades de consum (vendes minoristes) i les enquestes al sector manufacturer també pinten un panorama ombrívol. Una altra desacceleració empenyeria a Europa a una segona recessió? Alguns arguments per a una resposta negativa:

1. L'experiència dels Estats Units durant la seva segona ona en l'estiu (resiliència generalitzada).
2. El fet que l'alentiment afecti sobretot a sectors ja molt perjudicats (agències de viatges, aerolínies, etc.) estancats des del març, que haurien d'experimentar un efecte menor agregat a partir d'ara.
3. Les mesures de confinament limitades estan sent de moment la resposta inicial i bàsica (escoles i comerços romanen oberts, sense intenció de tancar fronteres).
4. Existeix una experiència d'aprenentatge amb treballadors, consumidors, ciutadans… en l'adaptació a les mesures de tancament de l'activitat.

En paraules de Merkel: «Econòmicament, nosaltres (Alemanya) no podem permetre'ns una segona ona amb les mateixes conseqüències que va tenir la primera».

I algunes raons per a una resposta afirmativa:

1. Europa no és els Estats Units (política i socialment parlant).
2. Alguns països o regions com Irlanda i Gal·les acaben d'anunciar mesures de confinament molt més estrictes. Què més pot passar? Les polítiques que s'apliquen no paren de canviar.

El BCE es podria estar preparant per a llançar més estímuls. La postura que reflecteixen els comunicats del BCE és clarament més moderada i, si bé no es va debatre augmentar els estímuls al setembre, la qüestió podria estar en l'agenda de la reunió del BCE d'octubre. El consens encara preveu un augment en la dotació del Programa de compra d'emergència pandèmica (PEPP) amb altres 300.000-350.000 milions d'euros per a finals de 2020 o principis de 2021. Les expectatives d'inflació continuen en nivells baixos i podrien justificar una política monetària més acomodatícia, però existeix un cert escepticisme sobre l'eficàcia de noves mesures del BCE. El banc central ha demostrat ser eficaç quan es tracta d'una crisi de liquiditat o de confiança, però no tant (en comparació amb molts altres bancs centrals) quan es tracta d'accelerar la inflació.

La Xina: el PIB creixerà el 2% el 2020, però les seves empreses tenen dificultats per a captar capital internacional

Algunes xifres macro del segon trimestre i expectatives per al tercer.

PIB del tercer trimestre: +4,9% interanual (consens: +5,2%; del segon trimestre: +3,2%). Producció industrial de setembre: +6,9% interanual (consens: +5,8%; mes anterior: +5,6%). Inversió en actiu fix (acumulat l'any): +0,8% (consens: +0,9% interanual; mes anterior: +0,3%). Vendes minoristes: +3,3% interanual (consens: +1,8%; mes anterior: +0,5%). IPC de setembre: +1,7% interanual (consens: +1,8%;mes anterior: +2,4%).

Banc Central

Segons Reuters, el governador del Banc Popular de la Xina (PBoC), Yi Gang, va afirmar en un seminari virtual del G-30 que l'economia xinesa creixerà al voltant del 2% enguany, després d'haver controlat la pandèmia de coronavirus, la qual cosa fa confiar en unes perspectives de recuperació impulsada per la demanda interna. Yi també va assenyalar que el iuan s'havia apreciat enfront del dòlar «significativament» en els últims tres mesos en reflex dels diferencials de tipus d'interès entre tots dos països; un desenvolupament que, segons ell, s’hauria de deixar a les forces del mercat.