Marta Felipó Advocada de Cases&Lacambra

La crisi ocasionada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha generat sens dubte una situació de dimensions sense precedents, no només per l’impacte mundial en l’àmbit sanitari sinó també per l’impacte social i econòmic que ha tingut sobre les economies dels països, que s’han vist obligats a implementar mecanismes de protecció en tots els àmbits i amb la major immediatesa i contundència possibles.

D’ençà de la declaració d’emergència sanitària, a Andorra s’ha treballat per implementar mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari per tal que la situació creada per la pandèmia impactés el menys negativament possible al teixit empresarial, les persones assalariades i els treballadors per compte propi del país. Una d’aquestes mesures ha estat la regulació de les suspensions de contractes de treball i les reduccions de jornades laborals, conegudes per tots de forma més genèrica com a ERTOs.

Des de la seva implementació, amb l’aprovació i publicació de la Llei 5/2020, moltstreballadors s’han vist afectats per aquestes mesures i, a hores d’ara, sobra tota explicació sobre el funcionament d’una figura amb la que tots ens hem familiaritzat, una mica a la força, al llarg dels darrers mesos.

Tot i que la voluntat d’aplicació d’aquestes mesures sigui limitada en el temps, no podem desconsiderar que els seus efectes poden anar molt més enllà de l’abast de la crisi sanitària. LaLlei 5/2020 preveu que les suspensions de contractes i les reduccions de jornada laboral prenen efectes a partir de l’endemà de la presentació de les sol·licituds, per tant, fent-ho amb efectes retroactius en aquells casos que requereixen l’autorització expressa del Ministeri competent. I ho fa amb una previsió de silenci administratiu positiu, de forma que la manca de resposta expressa de l’Administració s’entén com una autorització de la sol·licitud. Entenem que el silenci positiu s’estableix amb l’ànim d’agilitzar el màxim possible la gestió de les sol·licitudsdonades les circumstàncies i, sobretot,en un moment inicial, ja que la mateixa legislació preveu un mecanisme de revisió de les sol·licituds a posteriori que no podem passar per alt.

En efecte, l’article 22 de la Llei preveu les causes i el procediment de revisió d’una sol·licitud de suspensió del contracte o reducció de la jornada laboral, ja fos autoritzada de forma expressa o de forma tàcita. No podem subestimar els efectes d’aquestprocediment de revisió per part de l’Administració que, si bé podria involucrar una simple aportació de documentació addicional per part de l’administrat, també podria concloure amb la revocació a posteriori d’una sol·licitud d’ERTO inicialment autoritzada. En efecte, el procediment de revisió en si, no suposa més per l’empresa que una càrrega formal als efectes d’efectuar l’Administració una revisió de la documentació i informació facilitada per justificar el compliment dels pressupòsits de l’ERTO, que s’instrumenta mitjançant la instrucció d’un expedient administratiu. Tanmateix, una eventual comprovació de la inexactitud de les dades i la documentació presentades, podria comportar la revocació de l’ERTO, de forma total o parcial, i per tant, la denegació de l’ERTO, amb efectes retroactius.

De conformitat amb el Codi de l’Administració, els actes administratius són executoris, i com determina la mateixa Llei 5/2020, les sol·licituds de suspensió del contracte de treball i de reducció de la jornada laboralsón actes administratius que prenen efectes a partir de l’endemà de la presentació de la sol·licitud. Per tant, és essencial tenir en compte que la resolució de l’administració comença a desprendre els seus efectes des d’aquell mateix moment, de forma que l’autorització permet a l’empresari o al treballador assumir la seva situació en règim d’ERTO, sigui quina sigui la seva modalitat. Per contra, la denegació d’una sol·licitud ERTO obligaria a l’empresari i als treballadors afectats, a reprendre amb normalitat les tasques en el si de l’empresa, garantint ensems els sous de totes les persones assalariades. Per tant, tots aquests efectes que s’han produït al llarg dels temps conseqüència de la resolució de l’Administració, s’haurien deretrocedir. Així ho preveu la mateixa legislació que estableix que, davant la revocació de la sol·licitud, l’empresa, autònom o persona assalariada haurà de retornar les prestacions i cotitzacions generades fins a la revocació, que han anat a càrrec de Govern i les persones assalariades hauran de percebre per part de l’empresari, el seu salari i cotització corresponent a la CASS. Tot això, sense perjudici de les sancions administratives que es puguin desprendre del règim sancionador i les responsabilitats civils i penals que s’arribessin a derivar dels fets esmentats. 

Tanmateix, també cal remarcar que l’administrat no queda desemparat davant una decisió de l’administració de revocar l’ERTO, ni tan sols davant una denegació de la sol·licitud en un moment inicial. En efecte, ambdues sol·licituds admeten la interposició d’un recurs administratiu, amb l’empara del Codi de l’Administració i la pròpia Llei de mesures excepcionals i urgents, que atorga aquesta facultat a l’empresa i a les persones assalariades concernides. De fet, cal anar més enllà i valorar també la facultat de les persones concernides d’actuar contra la resolució administrativa, en tant que titulars de drets que puguin resultar afectats, tant per l’autorització com per la denegació de les sol·licituds presentades.

Finalment, cal plantejar-se també si les decisions de l’Administració d’autoritzar o denegar una sol·licitud d’ERTO podrien resultar eventualment en responsabilitat patrimonial de l’Administració. En efecte, la reclamació indemnitzatòria contra l’Administració és possible i el mateix Codi de l’Administracióla defineix com aquella que deriva de fets, accions o omissions de l’administració pública que resulten en un dany real. 

Així doncs, la denegació d’una sol·licitud d’ERTO, ja sigui inicialment o bé a posteriori com a conseqüència d’un procediment de revisió, podria fer-nos plantejar la possible responsabilitat de l’Administració pels eventuals danys causats i, sobretot, en relació als efectes que la resolució inicial ha anat desprenent. Justament, hem de reincidir enl’executorietat dels actes administratius, que han generatels seus efectes des de la resolució de Govern i que per tant, han creat uns drets i expectatives de dret al llarg del temps. Es podria plantejar el supòsit, per exemple, d’una resolució de denegació d’una sol·licitud d’ERTO, inicial o fruit d’una revisió, que fos finalment declarada inadequada pels Tribunals Andorrans, havent-se vist l’empresa sol·licitant immersa  un procediment de suspensió de pagaments i fallida, en no poder fer front a les seves despeses a causa de les mesures de tancament i distanciament social implementades per l’adminsitració.

Tal com refereix el Codi de l’Administració, és una causa de responsabilitat administrativa el trencament de la igualtat davant la llei o refusar injustificadament a algunes persones uns avantatges atorgats a altres que es troben en la mateixa situació. És responsabilitat de l’administració, per tant, la denegació o revocació d’un ERTO, de forma improcedent, negant un avantatge als administrats que els corresponia, i causant doncs de forma directa uns danys i perjudicis reals i demostrables.

El repte seràsens dubte acreditar que els actes de l’administració, la desigualtat de tracte i l’arbitrarietat de la decisió, han resultat en un dany real a l’administrat que mereix rebre una indemnització per tal de restablir-lo en la seva situació anterior. Serà doncs imprescindible que per a cada cas concret s’efectuï un anàlisi exhaustiu en relació als pressupòsits i circumstàncies individuals, per tal de poder no només rescabalar els perjudicis patits de forma individual sinó contribuir a una gestió administrativa més diligent en el futur.