Apunts sobre el nou president americà
La victòria de Biden, per ajustada que hagi estat, no ens ha de fer dubtar de la seva validesa. Fins i tot amb el sistema electoral indirecte i les particularitats de cada estat a l’hora de comptar els vots.
Comparant el resultats amb una hipotètica foto feta fa, per exemple, 10 dies, és constaten realitats molt clares: les enquestes no han estat prou fines, ja que hi ha una base electoral republicana, o trumpista, prou sòlida, fins el final del recompte. Fins i tot amb opcions de guanyar de nou, com fa 4 anys.
És també bastant sorprenent que un país com els Estats Units d’Amèrica, que presumeixen de quasi tot, hagin d’esperar tres o quatre dies (pràcticament fins dissabte), per tenir comptats tots el vots, malgrat el vot per correu hagi estat molt elevat, aquesta vegada. On és la seva tecnologia? On és Silicon Valley?
Una altre aspecte sorprenent és l’actitud, poc respectuosa, del president sortint, qüestionant un sistema electoral contrastat i, verificada la seva neutralitat, durant centenars d’anys.
No hem d’infravalorar el que representa la candidatura Trump. Aquesta variant del tradicional pensament econòmic-social republicà seguirà existint. Podria ser un nou model de fer política.
Ha estat igual l’administració Trump que altres administracions republicanes, com les de Regan, Bush pare o Bush fill? Segurament aquestes tres han sigut més «tradicionalment republicanes» i Trump ha iniciat una nova manera de dirigir el país. Ni millor ni pitjor.
Diuen alguns que guanyar unes eleccions, en el fons és fàcil. El difícil és l’endemà. Recordem que el model polític nord americà està ple de contrapesos i de contrapoders. En aquest sentit, el Senat serà republicà i la Cambra de Representants, demòcrata. Moltes propostes presidencials hauran de negociar-se amb el Senat, per consensuar-se.
Els grans temes, fins ara gestionats amb la visió personal de Donald Trump, com ara la Xina, el canvi climàtic, Cuba, Veneçuela, la Unió Europea, Rússia, l’abandó del multilateralisme, l’Orient Mitjà, Iran, la immigració, etc. tindran un altre plantejament. S’haurà de veure si totalment diferents o amb simples tocs personals, made in Biden.
Els mals de cap arriben ara. Primerament l’actitud davant la pandèmia. S’ha d’optar pel laissez-faire o l’intervencionisme? Caldrà parlar del paquet econòmic d’ajut a particulars i empreses, amb les implicacions que suposa, és a dir més dèficit o més deute. S’optarà per un paquet generós, com volia el partit demòcrata o per un de més contingut, com volia Wall Street i el partit republicà? Aquestes són negociacions urgents, tenint en compte, però, que el nou president no jura fins el mes de gener del 2021.
La victòria té 100 pares, i la derrota és orfe. El moment més perillós és després de la victòria.