Mesures estructurants per resoldre una necessitat urgent
Com cada any, des de ja fa uns quants, el Govern ha elaborat un nou projecte de llei de mesures urgents. D’entrada, hi copsem semblances al de l’any passat. També hi hem pogut observar, altre cop, tant denominadors comuns, com punts de desacord. Les diferències en els models en política social i d’habitatge han catalitzat que aquest any hàgim dut a terme una esmena a la totalitat al projecte de Govern, presentant alhora un text legal alternatiu. Ambdós es debatran aquesta tarda, en sessió de Consell General.
A causa de la importància d’aquest debat i de les decisions que es puguin prendre avui, aquí us presentem quines són les principals novetats que el nostre text inclou. En primer lloc, apostem per una pròrroga dels contractes de lloguer per un període de temps equivalent al del contracte rescindit o el de les seves pròrrogues, sent aquesta d’un any com a mínim. Una mesura bàsica per garantir la seguretat socioeconòmica dels llogaters, així com la seguretat jurídica dels propietaris.
També, i amb l’objectiu de promoure l’habitatge de preu assequible, el definim per llei com aquell habitatge «amb un preu d’arrendament el qual és inferior al 30% de la renda familiar, prenent com a referència les rendes que no superin en 1,5 vegades el llindar econòmic de cohesió social (LECS)». Així mateix, agafem per definició el 30% dels ingressos familiars, basant-nos en les millors pràctiques internacionals que actualment es duen a terme en ciutats com Barcelona, Berlín, Nova York... Segons el nostre model de càlcul, l’habitatge de lloguer de preu assequible actual rondaria els 487€.
Per una altra banda, considerem que ara és el moment d’elaborar un registre de contractes d’arrendament. Una eina que encara no tenim a Andorra, que ja vam demanar fa un any i que ara està prevista en la futura Llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge, encara no entrada a tràmit. A part d’aquest factor temporal i el fet que portem temps esperant la creació d’un registre, considerem que no és adient barrejar la creació d’un registre d’arrendaments, amb la creació d’un nou ens com el citat institut. El registre hauria d’haver estat creat ja i aquest ja hauria de formar part de l’actual legislació en matèria d’arrendaments. Si s’aprova demà el text que presentem, això ja serà una realitat. I no podem esperar més, perquè és una eina primordial per poder elaborar polítiques públiques d’habitatge, com un índex de preus de referència dels contractes de lloguer. Una proposta que, com el registre, coincideix amb la proposta programàtica del PS de les eleccions generals 2019.
A més a més, considerem també bàsic que l’any 2021 s’apugi el salari mínim perquè aquest representi el 55% del salari mitjà i que, un cop avançat el període de crisi, es pugui apujar aquest salari perquè representi el 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea del Consell d’Europa. En afegiment, apostem perquè les pensions siguin també més dignes i augmentin 8,3%, assolint l’equivalent a la 13a paga. Una mesura històrica del col·lectiu de pensionistes.
Finalment, s’afegeixen dues disposicions noves. Una referent a l’actual composició de la Taula Nacional de l’Habitatge que busca garantir l’equilibri en la representació dels interessos del conjunt d’actors implicats en les polítiques d’habitatge. Concretament, augmentem la representació dels consumidors, incloent-hi els sindicats que tinguin branca d’habitatge i l’Associació Andorrana de Consumidors i Usuaris (ACU). Però també, donem veu en aquesta taula a la joventut del país, incloent-hi el Fòrum Nacional de la Joventut. Un col·lectiu que ha de poder expressar les seves preocupacions i necessitats al voltant d’una de les principals demandes de la joventut del nostre país: poder-se emancipar.
L’altra fa referència a la creació d’un Pla pel dret a l’habitatge 2021-2026. Una altra eina que, com el registre anteriorment citat, considerem necessària per a la planificació en matèria d’habitatge, actualment inexistent. Un pla que ha de ser elaborat conjuntament per tots els actors públics i privats implicats directament o indirectament en les polítiques d’habitatge a Andorra.
Amb tot, considerem que aquest nou text alternatiu que avui sotmetem a debat i votació és una oportunitat. Una oportunitat per millorar el benestar de la nostra població amb mesures directes (pujada de salari i pensions) i mesures indirectes sobre aquest benestar (el registre, la taula i el pla citats). Així mateix, considerem que aquests canvis només fan que enriquir el conjunt de mesures que s’han de fer d’ara i endavant en matèria d’habitatge i política social. Unes polítiques que han de respondre de forma estructural a les necessitats de la població d’Andorra.
Ara és el moment d’apostar per mesures que suposin un canvi veritable en la realitat i la capacitat socioeconòmica de la gent que viu, treballa i fa aixecar cada dia el nostre país. Perquè calen més mesures estructurals que busquin resoldre l’arrel del problema. Perquè calen menys mesures urgents. Perquè ara són necessàries mesures estructurants que resolguin una necessitat urgent.