Taxa per tinença de gossos
En aquesta ocasió m’agradaria parlar-vos sobre un tema que m’ha disgustat molt: la taxa per tinença d’animals que han decidit cobrar les parròquies de Sant Julià, Andorra la Vella, la Massana i Ordino.
Algunes persones podrien pensar que com jo no tinc gos no hauria involucrar-me en això, però encara que ara no en tingui cap, vaig tenir molts gossos a Alacant i m’agraden moltíssim aquests animals. Són únics, són els éssers més lleials i nobles que puguis tenira casa teva i, a més, mai et traeixen.
A part que decideixin cobrar o no cobrar aquesta taxa, la xifra que es proposa, al voltant de 100 euros segons el pes de l’animal, em sembla, a més de inadequada, com ja he dit més amunt, molt excessiva.
Algun dels polítics que ha decidit instaurar aquesta taxa a pensat en el malament que ho estem passant tots ara? Ha pensat que per a algunes persones, especialment la gent gran, el seu gos és la seva única companyia? I què passarà si la gent, ja prou afectada a nivell psicològic per les circumstàncies afegides durant aquesta pandèmia, tingués d’abandonar el seu gos per problemes econòmics?
No, no crec que ho hagin pensat gaire. Un gos quan arriba a casa teva passa a formar part de la teva família i ja bastants despeses s’han de fer per vacunar-lo, alimentar-lo correctament i portar-lo al veterinari cada vegada que ho necessiti.
I jo em pregunto, per què no multen les persones quan no recullen els excrements dels seus gossos? Perquè jo mateixa he vist a moltes persones no recollir-los fins i tot a la gespa del Parc Central i si els dius alguna cosa te contesten malament com si tinguessin raó. Doncs, multeu-los i que paguin la multa. Si no és així, sempre faran el mateix.
I ja que estem ara parlaré sobre quins són els beneficis que aporta un gos a les persones. Entre d’altres, els estudis científics han demostrat que les persones que conviuen amb gossos milloren la seva salut cardiovascular gràcies al major exercici físic que fan només pel fet de sortir més al carrer per passejar-los i treure’ls a fer les seves necessitats. A més, el fet de realitzar més exercici físic també influeix en que dormin millor i en la producció de serotonina, que modula el bon humor i redueix l’agressivitat.
El fet d’acaronar al teu gos, jugar amb ell o el simple fet de notar el seu afecte pot reduir diàriament el teu nivell d’estrès i fer-te molt més feliç. A més, en el cas dels nens, tenir un gos i tenir-ne cura, sempre al començament de la relació sota la supervisió d’un adult, els torna molt més responsables.
Així que m’acomiado fins el meu proper article pregant que es reflexioni sobre aquesta disposició i que es tingui en compte que estem parlant d’éssers vius que tenen sentiments i no de simples possessions materials o gairebé podríem dir d’articles de luxe.