Francesc Guillaumet Periodista

Quan escric aquestes línies ja s’ha confirmat la victòria de Joe Biden (conegut popularment al partit com el vell Joe per la seva llarga experiència en el món de la política nord-americana). Després de seguir el recompte amb atenció, boicotejat per Donald Trump amb les seves denúncies de «frau», constato que tots plegats hem seguit aquestes eleccions com si fossin les nostres. I si ho hem fet és perquè fa quatre anys ningú es pensava que Donald Trump acabés guanyant les eleccions (tot i que en el vot popular fos Hillary Clinton la qui tingués més suports). Però el sistema electoral que van pensar els primers legisladors americans, que van determinar també que les eleccions sempre fossin el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, es basa en el sistema del vot electoral. És a dir, que cada estat té un número determinat de vots que s’emporta el qui queda per davant i que després se sumen amb la resta d’estats per determinar qui és el guanyador.

La victòria electoral de Trump ara fa quatre anys s’explica, en part, perquè el gruix de l’electorat percebia la candidata demòcrata, Hillary Clinton, com a massa allunyada de la gent. L’actual president, malgrat que ha demostrat no ser la persona més indicada per dirigir un país tant important pel món sencer, parlava de tu a tu amb un electorat que veia Clinton com una persona de l’establishment de tota la vida, molt vinculada al món acadèmic però poc avesada als problemes i al dia a dia dels ciutadans. És per això, i no per gaire cosa més, que Trump es va emportar la victòria ara fa quatre anys, la mateixa que ara sembla li ha negat la ciutadania en unes eleccions amb un recompte d’infart. Ara bé. Canviarà alguna cosa el resultat d’aquestes eleccions? Probablement a nivell intern la gestió de la victòria li serà més difícil a Biden que si el resultat hagués estat a la inversa. I m’explico. Poc abans d’obrir els col·legis electorals ja es va veure que els resultats podien anar en el sentit en el que finalment han anat. Més que res perquè gairebé 100 milions de persones (i això no és poc) ja havien votat anticipadament per correu durant les darreres setmanes. Quan hi ha aquest augment tant alt de la participació (ni que sigui en aquest cas de la participació del vot a distància) no és cap secret que la sociologia electoral ja s’ensuma un canvi. És per això que va créixer tant un vot per correu que, d’altra banda, s’hauria mantingut més o menys com la passada vegada, sense treure importància al fet que una part significativa de la gent haurà recorregut a aquesta fórmula arran de la crisi sanitària.

I precisament en la pandèmia hi ha, al meu entendre, una altra de les claus de la derrota de Trump, el president que va gosar insultar el científic més important del seu país en aquesta matèria, el mandatari que es va atrevir a dir (la ignorància és molt atrevida) que els metges d’Estats Units inflaven les xifres de contagis per cobrar més o el polític que tot i haver-se contagiat de Covid-19 (almenys això és el que es va dir) optava per fer mítings multitudinaris posant-se en risc ell mateix i els seus però també la gent que acudia als actes electorals. D’alguna manera, en el darrer tram de la campanya el president que ha perdut les eleccions dels Estats Units va voler fer un pols a la pandèmia, que és tant com voler dir que va optar per fer un pols a la ciència. Ho va fer de la mateixa manera que havia fet durant tot el mandat. Utilitzant l’argúcia, la filosofia de la post-veritat (que no és res més que la mentida) i mostrant un absolut menyspreu als milers de persones que han mort per coronavirus al seu país, que per raons lògiques i per dimensions és un dels més afectats per la pandèmia. El pols però, a la manera de boomerang, se li ha girat en contra i la ciutadania del seu país ha optat per fer confiança a la persona que s’ha pres seriosament la crisi sanitària i que no ha frivolitzat amb un virus que s’ha emportat les vides de milions dels seus conciutadans. A diferència de Trump, doncs, Joe Biden va optar per actes de petit format en contraposició als espectacles televisius que va posar en marxa el futur expresident. D’alguna manera es podria dir que Trump ha tastat un bany de realitat que li ha retornat en forma de derrota electoral. I si ha estat així és perquè ha menyspreat els propis problemes del seu país creient que podria implantar el relat a la seva conveniència. 

Deia abans que segurament la ciutadania dels Estats Units tardarà a notar el canvi. Més que res perquè aquestes eleccions, com es veurà en els propers dies, han fet créixer la polarització que viu el país des de fa anys i que costarà de superar. Ara bé. De cara en fora el món trobarà segurament un president que tornarà a la multilateralitat, que tractarà la resta d’estats com a iguals (sense deixar de pensar en els interessos dels Estats Units, és clar) però que ajudarà a què el món sigui un lloc més tranquil en la mesura del possible. Però això, ara, a poques hores de conèixer el resultat (aquest article, com he dit al començament, està escrit quan ja se sap que Biden serà president) és només un vaticini del que pot passar. El que sí que és important és que la ciutadania dels Estats Units ha demostrat, amb més de quatre milions de vots de diferència, que el seny i el sentit comú són també la seva raó de ser.