¿I l'anomenat pla b?
Fa uns mesos, quan el ministre de Foment va decidir donar un cop de puny en la taula per corregir la descontrolada situació dels controladors aeris, explicava a qui volia escoltar-li que tenia un pla b per respondre al col·lectiu si aquest decidia encastellar-se i fer valer el seu poder. El pla passava per la formació de nous professionals, l'habilitació de controladors militars o la contractació de tècnics europeus. Cap d'aquestes mesures hagués servit per fer front a la massiva epidèmia d'ansietat que va afectar als controladors en l'arrencada del passat pont, però la indigna actuació d'aquests privilegiats treballadors va deixar en evidència que cap d'aquestes mesures alternatives era a punt.
Ara el president del Govern ha explicat al Congrés les raons que li van portar a prendre la decisió extraordinària de declarar l'estat d'alarma per resoldre l'excepcional situació creada pels controladors.
La defensa no era difícil. Vist el desenvolupament del conflicte i la desafiadora actitud dels controladors era complicat trobar una altra sortida amb la llei a la mà. La mesura va permetre reobrir l'espai aeri en un temps rècord i va servir com a eficaç teràpia contra la fingida ansietat dels controladors: tots, miraculosament, van sanar immediatament.
Però queden sense respondre preguntes fonamentals. I la principal és com aconseguirem retornar a la normalitat quan es desactivi l'estat d'alarma. Tenint en compte que la normalitat no és només que les coses tornin a funcionar sense sobresalts, que els controladors s'ajustin a la llei si volen plantejar un conflicte laboral, sinó que els qui van desafiar als seus conciutadans i a l'Estat promovent una acció il·legal paguin per això com correspon. Com qualsevol altre treballador, sense més.
Per a més informació consulti l'edició en paper.