Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

Pensar en petit sempre dona més opcions. Petit i repetit. El que tenim avui és la suma de petites accions realitzades abans, i, a vegades, molt abans. I al revés, també: mancances constatades ara són el resultat de renúncies o inaccions anteriors.
La història de la cigala i la formiga és real. Un concepte que sempre m’ha impactat és el de les micromillores. Sempre s’arribarà més lluny amb accions diàries, repetitives, positives, clar, durant llargs períodes de temps, que cops d’efecte, puntuals, poderosos, importants, però únics.
Tot ve d’abans, sia en positiu o en negatiu. Desgraciadament, en alguns casos, les causes de fets actuals són hereditàries, incomprensibles, amagades, sobtades i sense explicació. També el futur llunyà és el resultat de les accions que anirem fent, a favor o en contra, a partir d’avui, juntament amb l’acumulació de les accions anteriors. Sempre hi ha temps per tornar a començar.
Aquesta petita reflexió val tant per les actituds personals, com per les col·lectives. Les comunitats humanes que han sabut guardar, tenen i tindran. I no només parlem de patrimoni material. També val guardar afectes, costums, tradicions, records...
Som, cadascun de nosaltres, i la comunitat on vivim, l’addició de les nostres històries, petites, personals, amagades, confessables o no. I justificades o no, en el seu moment. Fetes d’errors, de visions del moment, que, amb el pas dels anys es demostren, potser, incorrectes. Però allà queden. 
La conjuntura no és bona consellera. Pensar a curt termini, sobretot quan ets jove, no és bo. Petites accions, positives o negatives, fetes durant llargs períodes de temps, s’amplifiquen al llarg de la vida de forma exponencial.
Deia algú, ja fa segles, que has de donar per rebre. El que trobaràs, més endavant, serà el que hagis aportat durant el camí, petit o llarg, del teu recorregut per aquesta vida. També l’estima que ens té el nostre entorn, la nostra comunitat, és la suma de les interaccions que hi hem tingut, durant molts anys. Parlem d’actituds, consells, favors, o, simplement salutacions donades o rebudes. Solem valorar més les interaccions sense contrapartida econòmica, aquells intercanvis improvisats, que de vegades fem fins i tot sense cap obligació, perquè ens surt de dins. 
Ja arribant a certes edats, val la pena fer petits exàmens personals del balanç de les nostres vides, en un sentit material i immaterial del terme. 
Ens podem preguntar: quin és el pòsit de la meva vida? Hi hem d’intentar respondre d’una manera objectiva. Fins avui, per exemple, quines opcions han passat pel meu costat, i no he aprofitat? Quines relacions personals no he atès prou? Quines sí?
Puc aprofitar aquest examen de consciència com a punt de partida i reflexió, per encarar d’una millor manera la resta de la meva vida? Mai és tard.