Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Molts trastorns mentals vénen per no saber interpretar les dades estadístiques i per desconèixer el funcionament del sistema nerviós. Totes dues assignatures tenen vital importància sobre el nostre benestar. Juntament amb la història, són les que decidiran el rumb de la nostra vida. Així que, si tens un fill en edat escolar, recomana-li que els presti molta atenció.

De l’estadística, em centro en la mitja i la mitjana. Conceptes molt diferents i que la seva confusió i posterior mala interpretació condueix al mal humor. Per altra banda, no entendre de biologia, es tradueix a no ser conscients dels efectes de l’alimentació en l’organisme i en conseqüència, és més fàcil emmalaltir i més difícil recuperar-se de qualsevol malestar. Pel costat de la història, entendràs què ha succeït anteriorment i el seu motiu. És a dir, com hem evolucionat i hem adquirit els drets socials. En aquesta assignatura s’aprèn a valorar l’estil de vida actual i a lluitar per no perdre’l. És l’assignatura de la motivació, la qual ens recorda els obstacles superats i l’esforç invertit. Sense memòria, no hi ha progrés i sense ell, es repeteixen els mateixos errors. L’odi, la discriminació, el racisme, les males inversions, etc.

Certament, la vida es compon de cicles, qualsevol problema social que pugui existir actualment, ja ha estat objecte de discussió anteriorment. Per exemple, el lloguer abusiu i els preus de compra exorbitants de l’habitatge, els sous precaris, les pandèmies, la delinqüència, manifestacions, guerres, etc. La vida es tracta d’anar aprenent de les experiències, d’aquí la labor de l’escola. Instruir-nos i donar-nos eines per a no cometre els mateixos errors que els nostres avantpassats. Entendre que si fem això, succeeix allò i en conseqüència, és millor actuar d’aquesta forma. Es tracta de ser proactius, d’avançar-se als problemes, o si més no, de córrer riscos controlats. 

Referent al mal humor sofert per no conèixer la diferència entra la mitja i la mitjana, t’ho vull deixar clar. La pròxima vegada que vegis en els mitjans de comunicació que la mitja dels salaris a Andorra ronda els 2.100 euros, no sentis malestar, és cert i indiscutible. 

Això es degut a l’error de càlcul, més aviat, al concepte utilitzat. La mitja no és apta per a calcular les nòmines dels empleats. En aquest cas, cal utilitzar la mitjana. Si busques la regla de la mitja, veuràs que diu: si un valor difereix molts dels altres, aquesta no és apta per a ser utilitzada. T’explico la diferència en el seu càlcul. Per trobar la mitja, se sumen totes les nòmines i el resultat final és dividit per la quantitat d’aquestes. No obstant això, per a sumar la mitjana, hem de col·locar tots els valors en ordre creixent i triar el número que està al mig. Si el numero de dades es parell, se sumen els dos del mig i es divideixen entre ells. Et poso un exemple perquè s’entengui millor.

Som vuit treballadors en una mateixa empresa, les nostres nòmines són 1.100 euros + 1.400 euros + 1.100 euros + 1.200 euros + 1.180 euros + 1.300 euros + 1.100 euros + 1.250 euros. Sumades totes les nòmines el resultat és de 9.630 euros, llavors dividit entre els vuit empleats, la mitja salarial és de 1.203,75 euros. Ara calculem la mitjana, primer col·loquem les dades en ordre creixent: 1.100 euros + 1.100 euros + 1.100 euros + 1.180 euros + 1.200 euros + 1.250 euros + 1.300 euros + 1.400 euros.

En aquesta ocasió les dades son parell, llavors sumem les dues centrals i les dividim entre elles. 1.180 euros + 1.200 euros = 2.380 euros/2 = 1.190 euros. Com podem veure, el resultat és semblant, la mitja i la mitjana no difereixen molt entre elles, però què passa quan un valor és extrem?

Afegirem les nòmines de l’encarregat i del director, 3.200 euros i 3.800 euros. Sumats als 9.630 euros fan 16.630 euros. Ara dividit entre 10 treballadors, la mitja salarial puja a 1.663 euros per empleat. No obstant això en la mitjana serà totalment diferent: 1.100 euros + 1.100 euros + 1.100 euros + 1.180 euros + 1.200 euros + 1.250 euros + 1.300 euros + 1.400 euros + 3.200 euros + 3.800 euros. La suma torna a ser parell, amb la qual cosa tornem a sumar els dos del mig, 1.200 euros + 1.250 euros = 2.450 euros /2 = 1.225 euros. Com podràs veure, en aquesta ocasió la mitjana només s’ha incrementat 35 euros. A partir d’aquí, si no entens la seva diferència, et posaràs de mal humor i començaràs a criticar als teus veïns i amics. He d’afegir també un altre concepte interessant, la moda. Aquest representa al número més repetit, en aquest cas és 1.100 euros. Significa que és la nòmina més cobrada.

A escala governamental és important tenir en compte aquests conceptes, perquè són la millor eina per frenar les desigualtats socials. Amb la moda se sabrà quin sou és el més cobrat per la ciutadania, amb la mitjana, es tindrà un valor aproximat del sou estàndard i amb la mitja, es coneixerà la riquesa del país. Ha de quedar clar que un país pot ser ric i al mateix temps tenir ciutadans pobres. Alguns exemples són els Estats Units, Alemanya o França, són potències mundials, però tenen un alt índex de pobresa. 

En relació a la moda, és el referent social, ja que és la nòmina més cobrada al país. És la que permet identificar si la població és pobre o té dificultats per a passar el mes i a partir d’ella, és com s’haurien de legislar les lleis del benestar social, com poden ser el  lloguer de l’habitatge, els medicaments, l’alimentació, el transport públic, etc. Si en comptes de fer-ho amb ella, es fa amb la mitja, el resultat serà que la majoria de ciutadans tindrà dificultats per accedir-hi. Vist això, comprendràs la importància de la estadística en el teu benestar. No es el mateix que el teu veí tingui quatre cotxes, que tindre dos cadascun.