Victoria Gómez Pérez Periodista

Les eleccions als Estats Units són els comicis més mediàtics del món perquè, entre altres raons, el president que surt escollit decideix no només el futur de la Casa Blanca, sinó també el destí de països suposadament sobirans a milers de quilòmetres de Washington. Una de les principals víctimes (per no dir la primera) de la política exterior de la totpoderosa Amèrica és Palestina. De fet, als palestins els va, literalment, la vida en el resultat que surti de les urnes el pròxim 3 de novembre.

L’actual president, Donald Trump, mai s’ha caracteritzat per la seva sensibilitat cap a la regió ni molt menys per les crisis humanitàries i econòmiques que, en gran manera, han provocat allà els interessos del seu país. Poc temps després d’arribar al despatx oval, Trump va decidir suspendre l’ajuda de 200 milions de dòlars que l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional destinava a programes d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza. Recordem que Gaza és un territori bloquejat des de fa 53 anys (és l’ocupació més llarga de la història) per terra, mar i aire per Israel (amb el vistiplau dels Estats Units) i és habitat per més de dos milions de persones, que a causa d’aquest bloqueig no tenen més opció que sobreviure d’allò que reben de les ONG que treballen sobre el terreny. Així mateix, Trump va fer una dràstica retallada a l’aportació anual a l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats Palestins (Unrwa), de la qual durant dècades els Estats Units van ser els principals donants, fet que va provocar que la Unió Europea (UE) i diferents països àrabs incrementessin la seva part en un intent d’evitar una catàstrofe major. I és que d’aquests diners depenen l’assistència alimentària a un milió de persones de la Franja i els programes de Salut i Educació per a quatre milions de refugiats palestins a Jordània, Síria i el Líban.

Però aquest parell de bufetades directes no van ser més que el preludi del que estava per venir. La següent nefasta decisió de Trump va ser el que ell mateix en un acte purament fatxenda va anomenar l’Acord del Segle. El cert, però, és que d’acord no té res, perquè tot i que la intenció del president era trobar una pau duradora pel mal anomenat conflicte palestí-israelià, quan només es compta amb Israel i la veu de Palestina no val res, l’acord és impossible d’assolir. Tot i això, un desvergonyit Trump va encarregar al seu gendre i assessor, Jared Kushner (jueu, sigui dit de pas), dissenyar l’acord. El pla, a més de ser contrari als Acords d’Oslo de 1993 i violar sistemàticament els Drets Humans, beneficia en absolutament tots els seus punts Israel, a més d’atorgar-li sense cap remordiment el 30% de la Cisjordània actualment ocupada pels colons israelians. Una ocupació que els Estats Units per ordre de Trump van deixar de considerar il·legal l’any passat davant l’estupefacció de tota la comunitat internacional, excepte d’Israel, és clar. Com els Alts del Golan, un altiplà de gran importància hídrica, que el Consell de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) considera ocupat des del 1967, però que, altra vegada, Trump de manera unilateral va decidir cedir la seva sobirania a Israel.

El pitjor pels palestins, però, encara havia d’arribar. Segons van informar diversos mitjans de comunicació americans, el màxim donant de la darrera campanya electoral de Trump va ser un poderós jueu a qui va prometre que si aconseguia ser president dels Estats Units, declararia Jerusalem capital d’Israel i hi traslladaria la seva ambaixada. Sens dubte, la provocació més barroera que es pugui fer a un palestí i un gran menyspreu cap als ingents esforços fets en la matèria per part de tots els seus predecessors, molt especialment, Barack Obama. Ignorant descaradament què suposa moure una seu diplomàtica de Tel-Aviv a la Ciutat Santa, Trump es va atrevir a afirmar aquell 14 de maig del 2018 que els Estats Units «continuen plenament compromesos amb l’objectiu d’aconseguir un acord de pau». Un bon exemple de la ignorància del president va ser que mentre la seva filla, Ivanka Trump, inaugurava l’ambaixada a «Jerusalem, capital d’Israel», als afores es vivia el dia més mortífer d’enfrontaments des del 2014 entre l’exèrcit israelià i manifestants palestins. Val a dir que una quarantena de palestins va perdre la vida i ni un sol soldat israelià va resultar ferit.

Però tornant a la voluntat d’aquest article, i vist tot plegat, sembla evident que qualsevol opció a la presidència dels Estats Units és millor que Trump pels palestins. Doncs bé, no és del tot cert o, com a mínim, la relació de Joe Biden amb Palestina no ha començat amb bon peu.

En diverses ocasions, Biden s’ha declarat «partidari incondicional» d’Israel i sent assessor d’Obama va concedir a Binyamín Netanyahu el paquet d’ajuda militar més gran de la història estatunidenca per un valor de 38.000 milions de dòlars a explotar en 10 anys (recorden que Trump, amb l’excusa d’estalviar diners, va retirar als palestins ajuda humanitària per 200 milions?). A més, segons preveuen les enquestes, el 70% dels americans d’origen jueu votarà Biden, i ell ja els ha promès que mantindrà el suport militar a Israel i no retornarà l’ambaixada americana a Tel-Aviv. Ara bé, promourà la creació d’una ambaixada palestina de facto a Washington, ha avançat que no donarà suport a l’annexió a Cisjordània i que, si arriba a la Casa Blanca, revertirà les polítiques de Trump que «han perjudicat greument l’acord de pau amb els palestins».

Sigui com sigui, la realitat és que Biden és l’única alternativa a Trump i tant Gaza com Ramallah ja han reconegut en diverses ocasions que simplement desitgen que, si guanya, sigui capaç de convertir les darreres polítiques draconianes en un raig d’esperança a una pau que, admeten malgrat tot, ja només s’aconseguirà amb la creació justa i igualitària dels dos Estats.