Apunts en relació al transport públic
Moltes administracions públiques s’omplen la boca sobre accions, plans, propostes, estudis, anàlisis, conferències, estadístiques, etc. sobre la contaminació, descarbonització, reducció de gasos contaminants, utilització eficient dels recursos energètics, etc. I la crua realitat és, molt sovint, una altra.
Posar instruments de mesura de la qualitat de l’aire, organitzar el dia sense cotxes, fer una cursa a favor del medi ambient, com pot haver moltes altres accions, són, en el fons un intent per a distreure la població, fent veure que es treballa fort en la bona direcció.
Heu vist la preocupació de les grans multinacionals del sector energètic sobre el tema de les energies renovables? Preocupació zero. Preveure que, per exemple, l’any 2030 un 50% dels vehicles, tant privats com públics, siguin elèctrics, no treu la son als seus accionistes. Quants endolls verds es veuen avui al Principat d’Andorra, malgrat la subvenció pública dels nous vehicles elèctrics? Pocs, al meu parer.
No serà això, a nivell mundial, una estratègia d’aparença quan el transport públic hauria de marcar el camí cap a l’electrificació en els vehicles de tot tipus?
Mireu ciutats com Florència: transport públic de qualitat, ofert amb vehicles elèctrics de fins a 25 places, amb informació per Internet, com a totes les parades, mitjançant pantalles interactives. Tots les línies amb horari super extensiu. Ah, i gratuït, en tots el casos. Que això té un cost? Clar.
En aquest sentit, cal dissenyar a Andorra un pla a mig termini, ben estudiat, i amb la col·laboració dels comuns. Fins i tot amb els suggeriments de la població, com ja es fa amb el pressupost participatiu. I lligat amb aparcaments de dissuasió, amb tarifes subvencionades.
No és fàcil i encara menys barat. Però no hi ha alternativa. El retorn econòmic serà clar, abundós i d’imatge. Un petit país, enclavat al bell mig dels Pirineus aposta clarament i decidida per una alternativa neta, respectuosa amb el medi ambient.
Molt al contrari, arribar tard, parcialment o sense empenta, ens situarà en la llista de poc col·laboradors, amb les implicacions que tothom sap i ningú desitja.
Ja actualment es pot veure, per exemple, pujant a la Comella o al Pic de Carroi, bastants dies, com està aquesta vall central. Alguns diran que és boira, altres que núvols de pluja. Aquí viu un 60% de la població del país.
Segurament fer els primers passos en la línia d’un transport públic net, eficient i alternativa al vehicle privat, no requereix grans inversions. Consistiria en aproximar l’oferta, millorada, a la demanda, ja coneguda: freqüències atractives, horaris adaptats als horaris laborals o escolars, no haver d’agafar dos, o tres línies diferents per anar d’una parròquia a una altra. I, evidentment, una política tarifària incentivadora. En definitiva, dirigir i augmentar l’actual subvenció del Govern, cap a un transport públic net, eficient, i alternativa al vehicle privat.