Situació de la Covid-19, comunicació anxiògena i impactes
Entristeix sentir els mitjans de comunicació anunciant morts. Perdre un ésser estimat és terrible, independentment de la causa. Amb el virus, la premsa ens recorda cada dia que la mort i la malaltia són omnipresents. Els mitjans de comunicació del país insisteixen sobre el recompte total de morts des de l’inici de la pandèmia, barrejant els morts amb Covid-19 i per causa de la Covid-19. Comunicació incorrecta, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que ens ha demanat canviar els criteris del recompte actual i comunicar els morts per causa de la Covid-19 i no amb Covid-19. Coses molt diferents, que poden ser objecte de males interpretacions per la premsa. Cal realment saber la causa de la mort, si la persona morta amb Covid-19 tenia d’altres patologies, si presentava multimorbiditat o si estava en final de la vida. Barrejar les dues coses infla les xifres de morts Covid-19, xifres que provoquen evidentment més angoixa a la població envers el virus.
Demano a l’Executiu i a la premsa ser curosos i transparents, pel que fa a la comunicació de les dades de la Covid-19, i respectar, com demana l’OMS, el rigor científic. També, prego els propietaris d’alguns diaris de no llençar globus sonda, notícies falses, com ha estat el cas de la falsa notícia del segon confinament total.
Aquesta comunicació anxiògena està afectant l’estat anímic i els hàbits de vida d’una gran part de la nostra població. Amb la por de sortir al carrer, moltes persones es queden a casa, triant així una vida més sedentària. En aquest sentit, se sap que la manca d’exercicis físics exposa la població a un risc més gran de desenvolupar malalties cardíaques entre altres.
Podem parlar també de les famílies que tenen por de contagiar els avis, la qual cosa provoca més aïllament social de la gent gran. Recordo que la manca d’interaccions socials, la pena i la tristesa tenen un impacte desastrós sobre l’estat de salut general d’una persona gran.
Alerto que una part important de la població està sotmesa a un estrès continu i desenvolupa un sentiment d’injustícia i de ràbia, arran de les mesures molt restrictives adoptades pel Govern per alguns sectors, com és el cas dels bars, cafeteries i restaurants, i molt laxes en altres àmbits, que no s’entenen a escala de carrer. També vull posar en relleu l’empobriment de la població causat pels tancaments d’empreses i els acomiadaments, el confinament obligatori dels casos contacte sense símptomes i negatius, percebut, per alguns, com un segrest de la seva llibertat.
Els especialistes en salut mental saben que una persona exposada a un estrès continu pot desenvolupar un estat depressiu, però no només això. De fet, el doctor en neurociències David Lefrançois explica que l’estrès i l’angoixa prolongats provoquen una sobreproducció de cortisol, l’hormona de l’estrès, implicant una baixada en picat de les nostres defenses immunitàries, també indica que aquesta sobreproducció pot ser un verí pel cos, susceptible de desencadenar malalties autoimmunes i malalties cròniques.
Tenint en compte tot l’exposat podríem dir que és un peix que es mossega la cua. De fet, el Govern ha d’estudiar molt bé les repercussions de cada mesura estatal en l’àmbit del teixit social, econòmic, de la salut mental i física de la nostra població. Ha de tenir una visió global. L’Executiu ha d’envoltar-se de científics neutrals sense conflictes d’interessos. Se sap que un científic cobra molt més treballant en el sector privat que en el sector públic en aquest camp. És una evidència que una persona que treballa per la indústria farmacèutica no mossegarà la mà del que li dóna menjar. El problema d’avui en dia en molts àmbits és el conflicte d’interès.
El virus hi és? Sí, evidentment. Però el risc real de la pandèmia ha de ser mesurat en cada moment en base del nombre de morts per causa de la Covid-19 i del nombre de persones infectades i infeccioses i de malalts amb símptomes clínics. No oblidem que les altres patologies, els altres virus, hi són també i que no han desaparegut amb l’arribada de la Covid-19.
El gran problema que tenim és la tensió del nostre sistema sanitari per la manca de mitjans. També tenim el col·lapse dels metges referents, que no poden donar l’abast. Col·lapse que ja existia abans l’arribada del virus, amb la posada en marxa de la via preferent i d’un programa informàtic poc eficient per la història clínica compartida. Ara, amb la via preferent, tenim problemes de derivació cap als especialistes, cosa que retarda l’atenció dels malalts. Recordem que cal atendre i tractar els malalts en prioritat i amb rapidesa i protegir la nostra gent gran en les nostres residències i el Cedre.
Potser, valdria la pena replantejar la política de tests massius, línia costosa triada pel Govern que dificulta el rastreig, i escoltar científics de renom del sector públic que recomanen fer una política selectiva i eficient de tests fiables per detectar els malalts i cuidar-los de seguida, sense haver d’esperar dies, la qual cosa evitaria possibles complicacions. Com a prioritat, caldria injectar diners en el reforç del nostre sistema sanitari, però de debò, contractant més personal i posant més llits per atendre degudament els malalts.
Per acabar, encoratjo el Govern a fer una política responsable basada en elements científics, aplicant el principi de precaució, però sense caure en els extrems. No hem de convertir la nostra societat en una societat desencantada, estressada i trista, que viu en el món de la por de l’altre, de la culpabilització i de la repressió. No oblidem que la política és la lluita per la felicitat humana i que un dels pilars és la llibertat. Com deia Pèricles: «No hi ha felicitat sense llibertat, ni tampoc llibertat sense coratge». Consellera general del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents