Trastorns psicològics pel teletreball
El teletreball es un modus vivendi, és un estil de vida. És treballar quan volem i des de qualsevol lloc del món. Només necessitem un ordinador i accés a internet. Aquests és l’eslògan que ens venen. «Amb el teletreball seràs lliure, decidiràs el teu horari i quins dies treballar». Això pot ser cert, per què no? Però per portar-ho a bon terme, hem de saber gestionar el temps, decidir uns horaris i respectar-los per sobre de tot. Es tracta de donar preferència a la feina, primer va ella i desprès tota la resta. No hi poden haver excuses per faltar al compromís, es un contracte amb nosaltres mateixos.
A banda d’això, s’ha de diferenciar entre ser autònom i ser assalariat. Sent autònom la cosa canvia bastant, éss traballar per a un mateix, la persona s’estalvia el lloguer d’un local i haver de gastar en transport. No s’ha de desplaçar per anar a un lloc en concret. Pot treballar des de casa o des de qualsevol atre lloc. Per la seva part, quan la persona es assalariada, és molt diferent. Per començar, l’empresa hauria de proporcionar tot el material necessari per a treballar. És a dir, tot el material que es fa servir en el lloc de treball, ordinador, impresora, scanner, telèfon i fer-se càrrec tant de la quota d’internet, com de la factura de la llum. Aquest últim punt sembla irrisori, però en moltes ocasions la persona ha de treballar en una habitació on no hi ha llum exterior i ha de fer servir l’elèctrica. En aquest cas, la factura final pot veure’s incrementeda més del doble del preu habitual.
La teoria del teletreball és que l’empresa s’estalvia el lloguer del local i de tots els gastos què hi van relacionats amb ell. L’empleat, per la seva part, s’estalvia tant els diners del transport, com el temps dedicat a anar fins al local. Tots dos guanyen. Fins aquí tot és molt bonic i coherent. El problema sorgeix quan una de les dues parts no respecta les regles del joc. Per començar, ha d’haver un horari establert o si més no, un màxim d’hores dièries i setmanals. Les ordres han de ser clares i precises, el fet de no interactuar físicament, a vegades pot comportar malentesos. Pel bon funcionament, les trucades i missatges han de quedar enregistrats, d’aquesta manera, si no ens ha quedat clar, sempre tenim la possibilitat de tornar a escoltar o llegir les consignes. Per part de l’empresa, per evitar que el treballador se senti aïllat i abandonat, ha de fer videotrucades diaries. Aquesta sensació d’aïllament pot venir condicionada pel canvi de rutines i hàbits, dos factors que estan relacionats amb la manera de percebre la durada del temps.
Aquest no és modificable, perquè una hora sempre són 60 minuts, però segons el nostre estat anímic sembla que en siguin més o menys. El fet d’estar interactuant amb la resta de companys ajuda a estar més conscient del temps, a banda d’això, també serveix per no perdre l’esperit grupal i que els treballadors se sentin recolzats en tot moment. és una mena de feedback, per a no desmotivar a l’equip. Una de les conseqüències del teletreball, és l’agreujament de qualsevol trastorn mental que pugui patir la persona, ja sigui una lleugera depressió, estrés, angoixa, adicció, etc. La falta d’horaris d’entrada i sortida a la feina és desastrosa per a la ment. La persona va perduda i no te cap control sobre el seu dia. No sap quan començar, ni quan acabar.
Pot treballar jornades de 14 hores seguides, com pot fer-ho de només 5 hores. En certes ocasions, es capaç d’estar sense menjar, ni beure durant tot el dia, ha perdut la noció del temps. Moltes vegades, no se’n recorda ni del dia de la setmana en el què viu, tots són iguals. Sentar-se en front del ordinador i teclejar. Com no té horari, pot començar a treballar en qualsevol moment i pot parar quan vulgui, però si no sap gestionar el seu temps, s’acaba distanciant de la família i dels amics. Es incapaç de deixar de treballar, entra en una espiral, i pot tornar-se adicte. Sentir angoixa si no treballa.
Si abans dormia 8 hores diaries, ara en dorm 4, si parava 1h30 per menjar, ara no troba temps per fer-ho i com a resultat, no s’alimenta correctamente. Aquest ritme tan frenètic pot ser la entrada al estrés, la ansietat i acabar en depressió. És el punt d’inflexió, és el moment en que la persona canvia d’estat d’ànim i comença a tenir angoixa pel simple fet d’haver de començar a treballar. Ho anirà deixant per a més tard i arrivarà un punt que no ho farà. Procrastinarà tant, que s’inventarà qualsevol excusa per justificar la desminució de la producció. Intentarà raonar la seva conducta.
Aleshores, per a no caure en aquest estil de vida, s’ha de procurar no treballar en la mateixa habitació a on es dorm, és una manera de crear una barrera psicológica entre la feina i el descans. Si el pis és massa petit i no deixa aquesta opció, una solució és posar una cortina en mig. És impresindible que hi hagi una barrera física. Tambè es esencial vestir-se per a la ocasió, és a dir, no treballar amb la mateixa roba que es dorm. S’ha de ser conscient d’aquesta diferència, és el moment de treballar. Seguint aquests simples passos, ens estalviarem haver de patir trastorns mentals com l’estrés, l’insomni o inclús caure en depressió. En aquest cas, són trastorns vinculats a la mala gestió del temps.