L’entrepà de fuet
A tothom li pot agradar menjar-se un entrepà de fuet, sobretot aquelles nits en què arribes a casa, cansada de treballar, has hagut de banyar als fills, preparar-los el sopar i quan per fi tens un moment per a tu, l’únic que vols és menjar un mos i anar-te’n al llit. Llavors és quan penses en fer-te un entrepà ràpid per sopar; fàcil, sense complicacions, tema resolt i demà serà un altre dia.
Però un entrepà no és que sigui res especial en si mateix, no és original ni aporta gaire aliment al cos, més aviat omple l’estomac i poc mes, podria ser considerat un àpat mediocre, en el sentit que no cal saber de cuina per enllestir el procés ni cal festejar a qui ho fa. No és res de l’altre món.
Avui en dia, també passa una mica això. Portem un ritme de vida tan frenètic, perduts en la voràgine de la immediatesa, que a vegades acabem acceptant situacions i propostes d’allò més mediocres, quan si tinguéssim una mica més de temps per reflexionar, estic convençuda que no ho faríem. Però com tothom ho fa perquè qui més i qui menys està en la mateixa situació..., doncs sembla que ens ho hem d’empassar sense protestar. I la situació de pandèmia actual no ha fet sinó posar de relleu que aquesta situació va per llarg. Ser conscients que es valora més formar part del conjunt anodí que destacar pels mèrits propis recolzats en l’esforç que hi ha al darrere de qualsevol feina ben feta ens manté adormits, botinflats, dopats amb aquesta sobredosi diària d’avorrida mediocritat, ja no podem reaccionar. Perquè, qui no notaria? I si algú ho veiés, canviaria en res la nostra realitat quotidiana?
És més fàcil deixar-se emportar pel corrent de la rutina, ens recolzem sobre el matalasset i triem gaudir del paisatge encara que aquest no sigui res més que la repetició de la mateixa seqüència una vegada i una altra, i una altra...
La societat mundial, a excepció d’exemples que no omplen ni els dits d’una mà, no compta actualment amb líders carismàtics amb capacitat de resoldre problemes amb seriositat i rigorositat. Més preocupats per mantenir el comptador del seu ego per sobre de 10, en lloc d’envoltar-se de gent preparada prefereixen els adeptes de recursos limitats i de discurs repetitiu als injuriats experts. No té sentit, oi? Almenys la lògica sembla de la nostra part en el plantejament inicial. Si vols que alguna cosa surti bé, tria als millors, cuida’ls, dota’ls de mitjans i les crisis seran una història del passat que ni els més petits recordaran. Malauradament, la jerarquia piramidal continua sent la norma i qui està a dalt de tot no vol ser incomodat amb opinions contràries al pensament únic. Si vols aplicar la lògica, el criteri basat en arguments objectius, ets dona morta. I a ningú l’importarà. Engega la tele, mira una peli de Netflix, o un partit de futbol, beu-te un pack de sis llaunes de cervesa, però no emprenyis, i per sobre de tot, no diguis el que penses, no interessa, la teva experiència no val res. Menja’t l’entrepà de fuet i calla d’una maleïda vegada.