Natalia Mena

El terme és una mica enrevessat, però es practica molt més del que ens podem imaginar. La procrastinació és una actitud que consisteix en posposar activitats o situacions que han de ser resoltes, substituint-les per altres menys rellevants i més agradables de realitzar. Segur que ara ja us sona un mica més el concepte, oi?

Es tracta d’un cert sentiment d’ansietat davant la realització d’una tasca que percebem com aclaparadora, avorrida, desafiant, inquietant, tediosa o estressant. Totes aquestes sensacions es donen perquè moltes vegades ens sentim incapaços de complir amb una responsabilitat i pensem en aquesta com quelcom que supera les nostres possibilitats, tot i que no sigui ben bé cert.
Llavors, per què ho fem? Els psicòlegs argumenten que les persones podem tenir vàries motivacions que ens inciten a perdre l’enfocament i aquestes sempre solen ser elements interns, relacionats amb la personalitat i la voluntat.

Tots els que liderem equips o hem tingut l’oportunitat de gestionar grups de persones, volem que aquests siguin cada vegada més productius i funcionin de la millor manera possible, per assolir objectius i maximitzar beneficis. Per tant, aprofundint una mica més en quins són els motius que ens porten quotidianament a postergar aquelles funcions que no ens motiven, sorprenentment ens trobem amb un concepte que podria resultar contradictori com és el perfeccionisme; és a dir, aquelles tasques que desitgem dur a terme i que són de major importància per a nosaltres, els hi dediquem molt més temps, de manera que no es tracta tant d’una qüestió de mandra, sinó que senzillament en allò que ens interessa som molt més minuciosos i ens hi recreem, mentre que allò que no ens agrada fer, ho anem deixant o retardant, cosa que pels experts encara és pitjor, perquè quan més aviat et treus de sobre aquelles funcions que ens poden resultar més feixugues, abans t’alliberes de l’estrès que suposa tenir-les pendents. Una manera de combatre el perfeccionisme és establir límits de temps; el valor del treball està en lliurar-lo a temps i si això no passa el seu valor disminueix, per més esforços addicionals que hi posem.

Una altra de les conductes que ens porten a procrastinar és la manca de disciplina. Està clar que al llarg del dia hem de fer moltes coses que no ens inspiren, de fet la gran majoria d’hores fem el que devem i només a estones el que volem, però fugir de les coses que no ens agraden fins el punt d’anar-les posposant in extremis és una mostra clara d’immaduresa, de manca de voluntat i de no saber administrar el temps.

Un altre que cal tenir en compte és la por a no saber fer-ho correctament. Davant aquesta emoció, la millor opció és demanar ajuda o consell, educar-nos i formar-nos sobre el tema, per saber com tirar-ho endavant; de vegades també experimentem un cert bloqueig mental i necessitem prendre impuls, al cervell en ocasions li costa arrencar i si el objectiu és molt ampli i tenim dificultats per trobar el moment per començar, hem de mirar de dividir la nostra responsabilitat en petites tasques, per anar pas a pas i sense angoixes.

Per lluitar contra la procrastinació el primer que hem de fer encara que soni molt tòpic és conèixer-nos a nosaltres mateixos, el que no sempre resulta fàcil, però hem de mirar de prendre’ns una estona al dia per escriure què és el que ens motiva a realitzar accions específiques, això ens ajudarà a agafar consciencia de per què fem el que fem, el que ens portarà a descobrir en profunditat, per què demorem certes tasques i no d’altres.

Tanmateix, hem d’aprendre a saber dir no. Voler quedar bé amb tothom ens portarà a quedar malament amb molts i amb un mateix. A les feines existeixen molts lladres de temps o companys que et demanaran favors; s’ha de valorar si interrompre la teva tasca, dificultarà aconseguir els teus objectius a llarg termini.

Un dels aspectes que esdevé cabdal és administrar la nostra energia, és a dir les probabilitats de procrastinar quan estàs cansat o de mal humor augmenten considerablement, per això hem de mirar d’enfocar-nos en treballar en els millors moments, i perquè aquests siguin els màxims possibles, hem de descansar suficientment, alimentar-nos bé i fer exercici. Sé que la teoria és fantàstica i de ben segur que tots la sabem, però cal posar-la en pràctica per superar amb èxit el fet de no deixar per demà el que podem fer avui. També és important recordar la nostra fita amb freqüència, per això cal aprofitar la nostra creativitat i posar recordatoris en el nostre entorn per mantenir desperta en la memòria la finalitat que volem obtenir.

Una altra de les coses que va molt be és organitzar les tasques i fer primer les que menys ens agraden; estareu molt més relaxats per abordar allò amb el que gaudiu més, així com el fet de fixar-se terminis, ja que això augmentarà el vostre sentit de compromís.

Descansar cada 45 minuts, uns cinc o 10 minuts, sortir a refrescar-nos, airejar-nos, caminar, durant aquest kit kat; s’ha de variar d’ambient i no pensar en res relacionat amb la tasca prèvia o la següent. Hem de mirar de controlar també l’actitud perfeccionista, recorda que «és millor acabat que perfecte», no hem de caure en la temptació de voler obtenir resultats envejables que poden consumir-nos molt de temps, hem de procurar mantenir un balanç entre el que està ben fet i i lliurar-lo en el període fixat.

I finalment, però no per això menys important, hem d’utilitzar l’automotivació, és a dir, després de culminar una feina important, premiem-nos. Ens anirà molt bé tant per la nostra autoestima com pel desig de superació personal, però sobretot és essencial voler donar el primer pas i començar. Sabem que podem ser molt més productius superant la procrastinació i decidint que hi ha tasques que no ens agrada fer, però que les realitzarem amb la millor actitud i entusiasme possibles, perquè els coneixements s’adquireixen, les habilitats es tenen i s’entrenen, però l’actitud multiplica. El nostre valor no està en el currículum ni en les qualitats innates que puguem tenir, sinó que està en la nostra manera ser i d’afrontar els reptes que la vida ens posa per davant.