Vacances de Tots els Sants
Avui comencen aquestes vacances d’una setmana, que bàsicament són escolars. A altres països tenen una connotació més familiar, però aquí, i amb les condicions actuals són, simplement, un enrenou per les famílies.
També arriba, el proper cap de setmana, el tant temut canvi horari i les seves conseqüències psicològiques, alimentàries, per a la son i per a les relacions de parella, que, any darrera any, dues vegades, hem de patir. Aquests canvis horaris donen peu a discussions, ara no de cafè, sobre el suposat estalvi energètic que comporta per als països.
Som ja de cap a peus en plena tardor, per alguns la pitjor estació de l’any, després d’un estiu lluminós. Amb dies curts, xàfecs freqüents, temperatura molt variable, i, a vegades depressions i altres afeccions personals.
És el pèndol anyal que, per les persones de certa edat, veiem que cada vegada passa més ràpidament. Tic-tac. Ara arriba Tots Sants, i després, corrent, ja comença el muntatge de la campanya de Nadal : il·luminacions al carrer, avets, començar a pensar en la bogeria del consum. I també la festa de la Puríssima Concepció de Maria que aquest any, preparem-nos, cau en dimarts.
Suposo que us vindrà a la ment aquella Puríssima de fa uns quants anys, durant la qual va nevar molt i no es va prevenir els turistes, per la qual cosa, venien amb faldilla curta i sabates obertes o tacó. Fins i tot, recordo que es va demanar a la població d’aquí, poder acollir, durant alguns dies, algun turista, donat l’overbooking hoteler i la saturació dels pàrquings.
Penso que, malgrat la situació actual molt diferent, i després de l’experiència del cap de setmana del 12 d’octubre, ja el proper cap de setmana inici de les vacances de Tots els Sants, ens trobarem de nou amb cues d’entrada i sortida des del 30 d’octubre fins el dilluns dos de novembre.
És l’atracció que exerceix Andorra. No importen els inconvenients físics o la climatologia. L’escapada d’un dia o d’un cap de setmana és una constant que viu el país des de fa més de cinquanta anys.
Pot ser perquè tenim dos grans països al costat, i amb les nostres dimensions físiques com país, l’arribada puntual de, per exemple, tres-cents cotxes, que no són res per França o Espanya, són moltíssims per ésser absorbits, per nosaltres, un cap de setmana.
És la gestió que ha d’assumir el Govern d’Andorra: filar prim, a la corda fluixa entre la salut i l’economia. Aquí està la dificultat.
I per anar obrint boca a l’esperada vacuna del virus, ja tenim aquí, a partir del passat dilluns, la vacuna contra la grip. Promocionada intensivament aquest any des de l’administració sanitària, gratuïta, fàcil d’administrar, amb dosis suficients per a tota la població. Evitem, si us plau, ser experts de tot i savis de res. Què hauria passat sense la vacuna de la polio o de la varicel·la, per exemple?