Tecnologies per a la detecció
La pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 ha impactat de forma molt important la salut, l’economia i el funcionament de les societats de tot el món. La seva evolució i gestió és, des de fa molts mesos, el centre de l’agenda informativa dels mitjans de comunicació. L’enorme volum d’informació generada ha provocat que simples hipòtesis es posin al mateix nivell que conclusions contrastades, generant opinions i dades esbiaixades que fan difícil separar el gra de la palla. Per aquest motiu és necessari explicar quines són i com s’utilitzen les tecnologies de diagnòstic que s’empren al nostre país.
És necessari assenyalar que totes les tècniques tenen els seus avantatges i les seves febleses, però el més important és entendre que són eines que correctament interpretades ajuden a conèixer l’estat d’infectivitat de l’individu i les dinàmiques de propagació del virus dins d’una comunitat.
Actualment existeixen diverses tipologies de tests; els que detecten els àcids nucleics del virus, els de detecció de les proteïnes del virus (tests d’antigen) o els de detecció d’anticossos generats en resposta a la infecció pel virus (majoritàriament basats en IgM i IgG).
La tecnologia més utilitzada per a la detecció dels àcids nucleics de virus en una mostra és la PCR, una tècnica amb alta sensibilitat i especificitat que permet quantificar la càrrega viral. És una eina molt valuosa per al diagnòstic molecular i reconeguda mundialment per els professionals sanitaris.
Una altra tecnologia emprada és la TMA, una tècnica de detecció d’àcids nucleics més sensible que la PCR però que no permet quantificar la càrrega viral. Aquesta tècnica indica si es detecta o no el material genètic que s’està cercant i, d’aquesta manera, permet identificar aquelles persones que estan infectades dies abans de presentar simptomatologia o inclús setmanes després d’haver passat la malaltia. Més enllà del seu propi ús a Andorra, la TMA s’utilitza en països propers, com són Alemanya, el Regne Unit i Bèlgica entre altres amb més de 8,5 milions de tests realitzats a Europa des de l’inici de la pandèmia. És una tecnologia amb una alta capacitat d´automatització que permet realitzar fins a 1600 tests/dia, com va ser el cas dels cribratges en l’àmbit educatiu a Andorra.
Els estudis actuals mostren que, tant les persones simptomàtiques com les asimptomàtiques, poden ser contagioses i la seva càrrega viral pot ser elevada en ambdós casos. Podria conduir a l’error el fet d’assumir que una persona amb càrrega viral baixa no és infecciosa ja que no s’ha definit on es situaria aquest llindar, i una interpretació sense prudència podria portar a situacions de contagi comunitari.
Les tecnologies com la PCR i la TMA són molt sensibles i permeten detectar fragments del virus inclús quan les persones ja no estan infectades. Aquests últims anomenats erròniament falsos positius poden significar persones que estan al final de la infecció i on es detecten encara restes virals.
A l’hora d’identificar la presència de virus també es poden utilitzar tests ràpids d’antigen, que permeten detectar les seves proteïnes (N i S), i els que s’han desenvolupat en els darrers mesos han incrementat la seva sensibilitat, postulant-se com una de les eines de diagnòstic més eficients per detectar persones amb capacitat de transmetre el virus, a uns costos molt reduïts. Com suggereix epidemiòleg i professor en salut pública de Harvard, el doctor Michael Mina, aquesta tècnica, per la seva característica i preu, resulta una excel·lent eina en accions de cribratge massiu, de seguiment continu i control epidemiològic efectiu.
Per acabar, cal tenir en compte que el missatge que es vol transmetre des de la comunitat científica és que les tècniques de detecció del virus SARS-CoV-2 són la peça fonamental per al seguiment eficient de la pandèmia i que, finalment, la sensibilitat que ofereixen els tests no és l’única variable a tenir en compte, sinó la combinació i freqüència amb els que s’efectuen a la població. De fet, aquest debat ja va ser discutit fa més de 50 anys, pels doctors Frame PS i Carlson SJ, que indicaven que poden coexistir diferents tecnologies per tal de conèixer l’abast i dinàmica de les epidèmies, disminuint alhora les seves conseqüències i l’impacte sanitari associat. Com deia un bon amic meu «La bêtise n’est pas un virus mais elle est contagieuse».