Cal un canvi de rumb amb base científica
Des de l’inici de la pandèmia, Andorra com els altres països del món actualitzen amb freqüència les seves dades sobre la Covid-19. Al nostre país quines són? Són els casos positius, el nombre d’hospitalitzacions, les altes i el nombre de morts amb la Covid-19, en lloc de per causa de la Covid-19, la qual cosa ha fet reaccionar l’OMS amb la seva demanda de revisió dels criteris de recompte dels nostres morts.
La comunicació cap a la ciutadania se centra essencialment en els casos positius, a partir dels quals s’escriuen alguns titulars de premsa catastròfics que generen angoixa. La comunicació que ens arriba és «la progressió exponencial de la pandèmia». És interessant saber com es fa el recompte dels casos positius a Andorra? Un test positiu igual a un cas segons el Ministeri de Salut.
Preocupada per les xifres anunciades i per les mesures preses pel Govern vaig començar a investigar. Vaig contactar amb la doctora Astrid Stuckelberger, experta internacional de salut pública amb un currículum impressionant, que ha treballat per l’OMS, l’ONU i el Govern suís, per tal de fer-li unes preguntes. En una videoconferència, que publicaré aquesta setmana a les xarxes socials, li vaig preguntar sobre els tests, les vacunes i el dret internacional de la salut, entre altres.
L’especialista afirma que no és de rebut comptar un test positiu com un cas positiu de Covid-19. També explica com molts científics i el diari de prestigi The New York Times a l’article Your Coronavirus Test is positive. Maybe it shouldn’t be publicat el 19 d’agost, que els tests PCR amb cicles d’amplificació d’un fragment d’un ARN viral de 40 a 45, com són els que es realitzen a Andorra, no són fiables. A més, la científica posa a sobre de la taula un problema de fiabilitat dels tests massa sensibles.
Aquestes afirmacions de la doctora van en el mateix sentit que les dels científics citats en el meu darrer article a EL PERIÒDIC, publicat el 13 d’octubre. Article en el qual denuncio la polèmica de la fiabilitat dels tests i en el qual demano la creació a Govern d’una comissió d’experts per aclarir aquesta qüestió entre altres. Celebro coincidir amb l’Executiu en aquesta qüestió. De fet, va anunciar en roda de premsa el passat 14 d’octubre l’aprovació dels comitès científic i tècnic per a la gestió de la Covid-19.
Cal dir que l’eficàcia d’aquests comitès resideix en la seva composició. És primordial que els membres experts siguin persones amb currículum evidentment, però sobretot que no presentin cap conflictes d’interessos. L’ètica científica és necessària, la qual apel·la a l’honestedat i a la integritat de les conclusions transmeses. Penso que si aquests comitès responen al principi ètic i si Govern els hi fa cas, podríem veure segurament un canvi de rumb. És el que desitjo, sincerament, per a la nostra societat i, sobretot, per als nostres joves, que són el futur del nostre país. Què vull dir per canvi de rumb?
Vull dir que la comunicació sobre les xifres de la Covid-19 s’hauria de centrar en les dades més rellevants per apreciar el risc real d’una pandèmia. Quines són? L’evolució del nombre de malalts amb símptomes clínics, del nombre d’hospitalitzats, del nombre de persones que estan a la UCI i el nombre de morts per causa del virus. És el que recomanen moltes veus del sector científic, tenint en compte la poca fiabilitat dels tests altament sensibles utilitzats en alguns països del món que poden inflar les xifres de la pandèmia.
Aquests experts denuncien l’impacte d’aquesta comunicació anxiògena que qualifiquen de sensacionalista i d’estar fora de la realitat, tenint en compte la letalitat molt baixa actual del virus a la zona Europa, incloent-hi Andorra, com ho confirma la doctora Mireia Garcia en una entrevista. De fet, se sap l’impacte desastrós d’aquesta comunicació de la por sobre la salut de les persones i, sobretot, de la gent gran. Està demostrat que l’estrès, la por i l’angoixa fan baixar en picat les defenses immunitàries de les persones.
També, alguns científics de prestigi demanen als Estats no adoptar mesures en base d’unes creences, però seguir una sèrie d’hipòtesis científicament demostrades, com està fent Suècia. De fet, afirmen que la clau és fer prevenció, responsabilitzar la ciutadania, tractar els casos al principi dels símptomes amb una combinació d’Azitromicina i Hidroxicloroquina, el qual té vuitanta anys d’existència, i preparar, sobretot, el sistema sanitari per a la rebuda de malalts.
Tenint en compte tot l’exposat, penso que és hora que el Govern d’Andorra reforci el nostre sistema sanitari, de debò, contractant més personal per alleugerir la càrrega de feina actual dels nostres professionals de la salut. Demano també, com a prioritat de país, un pla de gestió hospitalària pel que fa el nombre de llits per acollir els malalts, els equipaments, els materials, i la planificació de les tasques dels nostres sanitaris. Demano replantejar les decisions, en base d’elements científicament comprovats, pel que fa la política de tests, l’aïllament dels nens i de les famílies i les mesures per alguns sectors econòmics. Crec que és urgent repensar les mesures incomprensibles per a molta gent que culpen i castiguen certs sectors d’activitats econòmiques i que perjudiquen les nostres vides privades i socials. Faig una crida per fer una política equilibrada, responsable i de sentit comú. Com deia el filòsof René Descartes: «le bon sens est la chose du monde la mieux partagée».
Consellera general de Terceravia+UL+I