• Si el turisme només es mogués per preus, Andorra estaria ple de gom a gom. Som el destí on els hotels són més barats

Papa, has vist les propostes de preus que podem trobar a la premsa per aquest hivern?

–Sí, nena, Nieve Garantizada. Andorra: Grandvalira: apartaments, 8 dies/7 nits HA 224 €; Hotel 4*, 8 dies/7 nits MP 373 €. És a dir, si desglossem els preus es queda en 32 € per nit pels serveis d'apartaments i 53,28€ per el serveis d'hotel en règim de mitja pensió, preus en els quals s'ha de descomptar el forfet de 7 dies, que és de 26€ per dia en temporada baixa. Fet que representa per als dos casos precedents 32 - 26 = 6 € per l' allotjament en apartament i de 53,28 - 26 = 27,28€ en règim de mitja pensió en un hotel de 4 estrelles. A més, pensa que no he comptat la comissió d'agència, que és de l'ordre de com a mínim un 20%, i per tant ens queda en 4,8 € per l'apartament i 21,82€ per l'hotel de quatre estrelles en mitja pensió .

–Em sembla que t'has equivocat: no són 7 dies d'esquí, sinó 8 dies.

–Mira, no et faig el rectificatiu perquè cada vegada és més lamentable i perillós per al renom d'Andorra... Aquest efecte produeix un molt gran desconcert als nostres possibles visitants, els quals deixen de venir.

–Papa, el turisme no creu en duros a quatre pessetes, i si el turisme només es mogués per preus, Andorra estaria sempre ple de gom a gom. Som el destí turístic on els hotels són els més barats! ¿Com es pot arribar a aquests preus?

–No ho sé ,però el que és cert és que la política de preus de Grandvalira i de Vallnord es posa a la cara del client, ja que no tots els establiments hotelers de la mateixa zona tenen el mateix preu en la compra del forfet i en els serveis de l'estació, per molt que així ho manifestin els directius de les estacions. El client andorrà o particular és el qui més paga, però amb la particularitat que el client d'Andorra paga doble.

–¿Que dius ara?

–Sí, en la compra de forfets i amb els impostos que paga, ja que la majoria de les estacions estan pagades amb diners públics i per tant diners teus.

–¿Com hem arribat aquí ?

–Doncs molt senzill: ens hem descuidat l'ordre. Tot mercat deixat a ell mateix es desregula. Fes memòria: compara què és el que es va fer quan es va anar a buscar el mercat anglès i què s'està fen en l'actualitat.

–Et recordo el que moltes vegades m'has explicat: l'any 1986, el que aleshores era l'estació de Soldeu-el Tarter tenia una mitjana d'uns 300 esquiadors per dia. Per tal de pal·liar aquesta situació, la direcció de l'estació, l'escola d'esquí, els comerciants i tots els hotelers de Soldeu i Tarter varen arribar a muntar una estratègia comuna. Després d'haver fet un viatge de reconeixement al Regne Unit l'any 1987, la delegació de Soldeu-el Tarter es va presentar a l'Ski Show de Londres.

–¿Com estava formada aquesta delegació?

–El director de l'estació, Marti Salvans, encarregat d'un estudi de mercat per ser molt pertinent i fi coneixedor de la competència, n'era el cap d'orquestra, i el director de l'escola d'esquí, Miquel Casal, va seleccionar i preparar uns 12 monitors andorrans i anglesos nadius, tots degudament uniformats i preparats per a les exhibicions sobre la pista central de l'Ski Show amb un estat i una correcció impecables. Com a representant dels hotelers i comerciants i havia el Josep Areny,coneixedors d'agències de viatge angleses i irlandeses, i una petita delegació de tècnics en la qual tu també hi participaves.

–Sí, ens varem barallar de debò, però la presentació de l'escola d'esquí va esser tot un èxit. Vam guanyar les escoles d'esquí de tot l'arc Alpí i, a més, quan els clients demanaven informació, la resposta es feia amb un anglès i una correcció perfecta. Tota la delegació sempre va quedar totalment unida en contra dels atacs del nostres amics de l'arc Alpí. Recordo una anècdota divertida quan en una de les exposicions que feien i on els anglesos ens deien que no teníem tant de sol com Avoriaz, que es venia com Les Portes du Soleil, vaig agafar aquests anglesos i els vaig demanar acompanyar-me fins trobar una delegació de monitors d'Avoriaz. Aquests estaven blancs com una aspirina, i en canvi, els nostres estaven tots cremats pel sol. Has de pensar que a l'any 1987, molts anglesos no sabien que existíem, i sobre tot que Andorra era i és un país de neu. En tan sols dos anys, l'estació va veure incrementada la seva mitjana d'ocupació de 300 esquiadors per dia a més de 1200 esquiadors per dia. Tothom estava content: estació, hotelers i comerciants, amb una clientela mol agradable i amb un bon poder adquisitiu. Aquesta entesa, malauradament, no va durar més que quatre anys, temps utilitzat pels touroperadors per prendre el monopoli del mercats de l'esquí sense que els hotelers s'adonessin del perill que aquests fets comportaven i han comportat. En canvi, en l'actualitat l'estació Granvalira va de manera totalment independent i girant l'esquena a tot el teixit empresarial de la parròquia, exigint comissions cada cop més lleonines, sense cap coneixement de la competència ni de l'evolució del mercat i demostrant una arrogància absoluta i una falta de competència notable. No existeix a dia d'avui, a 6 de desembre, cap pàgina a Internet ni en francès ni en anglès .Sàpigues que en aquests dos països, la contractació de les vacances d'hivern es fa en un 70% via Internet, i amb més de dos mesos d'antel·lació. El fet de no estar present a Internet significa que la direcció de Granvalira no està interessada per aquests mercats, en detriment dels hotelers. Aquesta mateixa direcció està canviant el turisme individual, el qual els hotelers hem estat construint durant tant anys, i tot per a una clientela monocolor dita de low cost. D'aquí, entre altre causes, sorgeixen els preus divulgats per la premsa estrangera que tant mal causen al teixit hoteler, comercial i social d'Andorra.

–Papa, s'ha d'eliminar el més ràpidament possible aquesta manera de fer i tornar al consens que vareu ser capaços d'assolir l'any 1987. Cap director estranger podrà tornar a fer el que vareu aconseguir, ni amb la qualitat ni amb el cost que aquelles accions varen representar. Només d'aquesta manera i posant una mica d'ordre, tornarem a recuperar la clientela que els nostres establiments es mereixen i que el comerç ens reclama.

Per a més informació consulti l'edició en paper.