Francesc Guillaumet Periodista

Ja hi tornem a ser. Havia escrit més d’una vegada, no sé si en aquest diari o el meu, que això de la pandèmia és com una atracció de muntanyes russes. Quan els indicadors demostren que s’està a punt de vèncer la corba de contagis i quan la velocitat del virus baixa per sota de l’1 de cop i volta i com qui no vol la cosa torna a pujar gairebé sense explicació. Avançar-se és cabdal en aquests casos (més que res perquè després no s’hagi de recórrer a mesures més dures com la del confinament total d’infaust record per tothom) però alhora res ni ningú garanteix que amb les mesures que s’han pres a Andorra (i que ara s’han prorrogat) i les que tot just s’han implementat a l’altre costat de la frontera les coses comencin a anar bé.
D’entrada el Principat ja va tancar bars i restaurants (aquests amb horari d’atenció  limitat) fa uns dies i ara seran les autoritats sanitàries del país i el ministre Benazet els qui hauran d’explicar si la cosa ha funcionat o no. No és cap secret ni cal recórrer a cap estadística que aquestes mesures sempre són lesives pels sectors afectats. Pel que fa a Catalunya, on s’acaba d’implementar més o menys la mateixa mesura, l’empipament entre el sector de l’hostaleria és considerable. I no és per menys. Pel que fa a Lleida, a més, és el tercer tancament que han de complir en menys d’un any (l’estiu va ser especialment complicat amb l’auge de contagis entre els temporers) i això costa d’aguantar. Deia que això del Covid-19 sembla ben bé una muntanya russa i, de fet, ho és. 
Fa poc més d’una setmana a Catalunya es va anunciar que s’autoritzarien a obrir les discoteques i sales de festa. El sector, especialment castigat com el de l’hosteleria per les mesures per combatre la pandèmia, va celebrar la mesura i va anunciar mà dura pels negocis que no complissin les normes. Però encara no havien passat ni 24 hores des de l’anunci de la decisió que el Departament de Salut va corregir les seves paraules i va optar per no autoritzar-ne l’obertura. La notícia, com era d’esperar, va sentar com un gerro d’aigua freda al sector, que amb les neveres plenes i amb la contractació de personal ja en marxa per poder reobrir va veure com havia de tornar a abaixar les persianes. Pocs dies després del bri d’esperança que s’entreveia en aquesta mesura es va començar a veure que les coses anaven maldades. El responsable de la lluita contra el Covid-19 a Catalunya, el doctor Josep Maria Argimon, llançava el primer globus sonda diumenge passat en una entrevista radiofònica a RAC-1. Aconsellava que les classes de les universitats que es feien de forma presencial s’haurien de reconvertir en virtuals durant uns 15 dies i aconsellava les empreses que tornessin a optar pel teletreball. Poc a poc s’anaven sabent detalls de les noves mesures, que es van acabar de conèixer dimarts a la nit a través d’El Periódico de Catalunya. 
La decisió era dura: tancament de bars i restaurants (només es podria servir a domicili o entregant les comandes a la porta), restricció de l’aforament de les botigues al 30% i del 50% als actes culturals, un sector que també ha patit en escreix durant la pandèmia i que té un futur especialment preocupant si no milloren les coses. A més, s’implementa el tancament dels establiments d’estètica i s’ordena el tancament de parcs i jardins a partir de les 20.00 hores, una mesura que no és tant dràstica perquè en aquesta època de la tardor en aquesta hora del vespre ja és fosc i la fresca no fa que sigui gaire agradable gronxar la canalla o lliscar pels baixadors. 
Com he dit, l’enuig del sector és important i és aquí on comença la batalla de la responsabilitat personal, que al cap i a la fi és la única que pot acabar vencent la pandèmia. Si tothom fa el que ha de fer, i això és portar la mascareta, guardar la distància social i rentar-se bé les mans, és el primer pas perquè d’aquí 15 dies es puguin començar a revertir algunes de les mesures que ara s’han implementat. 
Però no només en això consisteix la lluita personal contra el coronavirus. Perquè també se’ns aconsella reduir al màxim la vida social, evitar coincidir amb grups de gent i amb persones que no són del nostre entorn personal o familiar. En aquest sentit, aplicar el sentit comú sempre serà una bona manera de començar a revertir la situació. És a dir, si no es pot fer un sopar d’amics (encara que sigui a casa) no es fa i punt. Si es pot evitar visitar familiars d’edat avançada o que tinguin patologies que es puguin complicar si es contagien de coronavirus s’hauria d’optar per deixar-ho per més endavant. I si no es pot fer petar la xerrada amb els companys de feina o amb els amics sempre es pot tornar a optar per la teletrucada o per les múltiples possibilitats que ens dóna una tecnologia que ara podem posar al nostre servei. 
Tot plegat tothom pot posar el seu gra d’arena perquè la situació torni a millorar i permetre així blindar al màxim el sistema sanitari i una economia que no es pot permetre gaire més alegries. Ajudem-hi tots doncs, que en definitiva acabarem vencent aquest virus més d’hora que tard (és d’esperar que l’any que ve ja es puguin començar a vacunar els sectors de la població més vulnerables) i podrem tornar a fer la vida que havíem fet sempre.