Entre naps, cols i Trump
Diuen que els mercats (i els inversors) necessiten de constants i bones notícies per a poder continuar una tendència a l’alça. Una mica com Hèracles, que no es va convertir en l’heroi més gran de Grècia menjant només naps i cols. Permetin-me que posi en dubte això, doncs la meva impressió és que els mercats són ara el més semblant a una guerra, on es combinen alguns minuts de terror amb llargs mesos de plàcid avorriment. I és que hi ha una llei no escrita en mercats que diu «no news are good news», i que origina aquells llargs períodes de bonança borsària. El que em situa en aquell moment en el qual tot sembla reduir-se a endevinar si estem en el preludi d’aquells minuts de terror, o seguirem instal·lats en una serena placidesa.
La resposta la podríem tenir en el que va ocórrer fa uns dies, i que va donar lloc a tota mena de conjectures (la majoria adverses). El president Trump va decidir suspendre les negociacions al Congrés sobre un nou paquet d'ajudes fiscals. Per descomptat, la reacció del 99% dels inversors ha estat negativa, i els titulars s'han mogut entre dos plantejaments: «La fi de les ajudes a 15 milions d'americans que encara no han recuperat el seu treball», i el no menys gràfic missatge de «Fi dels rescats empresarials». Tots aquests titulars han alimentat la tesi que la correcció que el mercat experimenta des de principis de setembre pugui ser una mica més que una simple correcció, i que en realitat pugui tractar-se d'una llarga i dolorosa ressaca després d'una borratxera d'estímuls. El debat està servit.
L’anomenat no-deal entre demòcrates i Trump per a aconseguir una nova aportació fiscal pot, certament, colpejar a aquelles famílies que venien rebent ajudes. Unes ajudes que venien impulsant la despesa privada, i que va venir acompanyat d'un observable repunt en els indicadors de confiança del consumidor. La pregunta és: està aquest desenvolupament en perill? Està la recuperació en perill? Crec que hi ha raons per a conservar la calma, i si m'ho permeten, fins i tot, hi ha lloc per una mica d'optimisme.
Mirin. L'èxit del Covid Relief Program residia en poder mantenir la capacitat de contractació empresarial, evitant que un gran percentatge d'empreses entressin en fallida. Certament hi ha hagut fallides, però crec que no m’equivoco si els dic que el programa de USD 3.3trn va aconseguir el seu propòsit, i per tant, la capacitat de contractació es manté elevada. Aquest programa d'alleujament empresarial, conegut també amb el nom de Paycheck Protection Program, consistia en la concessió de crèdits tous a petites empreses, que eventualment podien convertir-se en subsidis. Aquest programa va expirar el 8 d'agost, i encara quedaven en les arques del programa uns 120bn de USD sense utilitzar. La meva lectura dels fets em porta a dues conclusions: 1) el volum de peticions empresarials d'ajuda va disminuir abruptament abans de la finalització del programa, i 2) la majoria d'empreses que necessitaven aquests crèdits, els van obtenir. Si això és així, la hipòtesi que les empreses nord-americanes ja no dependrien de dites ajudes guanya força. Això es veuria confirmat pel també observable repunt en el Small Confidence Index o el US Broad Economic Sentiment Indicator, que encara que sembli mentida, està avui per sobre de la seva mitjana històrica de 20 anys.
Haig d'afegir que, en un entorn de reducció dels estímuls (el subsidi federal per desocupació ha passat dels USD 600 setmanals als USD 300) hem pogut observar també un augment de les off-line retail sales. Això només es pot deure al fet que el programa d'ajudes va preservar l'estructura econòmica pre-Covid-19 (facilitant l'adaptació durant i després de la pandèmia). Em torno a fer la mateixa pregunta: poden mantenir-se aquestes vendes minoristes en un nivell decent sense noves ajudes fiscals a les famílies, o més aviat assistirem a un col·lapse del consum? Crec que l’activitat minorista col·lapsarà. Les injeccions públiques a les famílies (algunes cobraven fins i tot més que abans de perdre la feina), juntament amb la pèrdua d'oportunitat de consum per tancament físic de molts comerços, va donar lloc a un salt sense precedents en l’estalvi, que encara avui es manté elevat. Això suposa que encara hi ha una reserva de diners importants en mans de les famílies, que pot contribuir al fet que la despesa privada no col·lapsi (com alguns ja anticipen), i tampoc el propi procés de recuperació.