Noves mesures en relació a l’habitatge de lloguer
En els darrers anys s’ha fet palesa al Principat una creixent problemàtica social sorgida arrel del desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatges de lloguer, així com als increments substancials de les rendes efectuats per part d’alguns arrendadors.
És per aquest motiu que, el 13 de febrer de 2019, el Consell General va aprovar la Llei 3/2019, de 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, amb l’objectiu principal d’adaptar la normativa a la realitat econòmica i social del moment.
Amb la finalitat d’afrontar una problemàtica creixent, es varen implementar diverses modificacions de la normativa andorrana, no només de forma directa sobre l’articulat de la Llei d’Arrendaments de Finques Urbanes, sinó també sobre altres regulacions de caràcter més tributari com la Llei de l’Impost sobre les Transmissions Patrimonials, la Llei de l’Impost General Indirecte o la Llei de Finances Comunals, així com sobre la Llei General de l’Allotjament Turístic o la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. Totes elles, amb l’objectiu essencial de fomentar l’increment dels pisos de lloguer i evitar l’augment desproporcionat de les seves rendes.
Entre les mesures de caràcter tributari implementades, es procedí a la creació de l’Impost sobre els Habitatges Buits (IHB), l’aplicació del qual, tanmateix, encara no s’ha iniciat. L’impost gravarà aquells habitatges susceptibles de ser arrendats però que es troben desocupats durant un període mínim de dos anys, excepte que s’emmarquin dins algun dels supòsits que la Llei exclou específicament: segones o terceres residències per a ús familiar, de vacances o lleure, domicilis fiscals o socials del subjecte passiu, béns immobles afectes a una activitat econòmica, canvis d’habitatge per raons de salut i, finalment, aquells pisos que estiguin a la venda mitjançant agència immobiliària. Salvades aquestes excepcions, tots aquells pisos que romanguin desocupats durant almenys dos anys seran objecte de l’aplicació de l’impost, que meritarà cada 31 de desembre, a partir de 2021.
D’altra banda, la Llei va introduir incentius fiscals, amb la reducció del tipus corresponent a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliàries. En efecte, en l’adquisició d’immobles amb la finalitat de destinar-los a l’arrendament d’habitatges residencials, el tipus de gravamen estatal per ITP no és aplicable i els Comuns poden decidir reduir el tipus comunal, o fins i tot, no aplicar-lo, sempre que l’immoble es destini a l’arrendament durant al menys cinc anys.
Així mateix, la Llei va introduir un «gravamen» fiscal sobre l’explotació d’habitatges d’ús turístic aplicant-los l’Impost de radicació d’activitats comercials, empresarials o professionals. En efecte, degut a la creixent oferta d’habitatges d’ús turístic, que limita ensems els habitatges de lloguer existents, es pretenia donar un tractament tributari més equitatiu a les dues tipologies i afavorir així la destinació dels béns immobles a l’arrendament d’habitatges.
En síntesi, la Llei 3/2019, de 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges va articular un seguit de mecanismes dirigits a incentivar el mercat d’habitatges de lloguer, fomentar l’increment dels pisos disponibles i regular l’augment desmesurat de les seves rendes per tal d’equilibrar les relacions entre arrendatari i arrendador.
Totes aquestes mesures han estat d’aplicació al llarg dels darrers mesos, i si bé han limitat l’increment del preu del lloguer, el cert és que han resultat insuficients per fomentar el mercat i compensar la demanda existent.
Una problemàtica que no s’ha vist beneficiada per la pandèmia del SARS-CoV-2, ben al contrari. Molts érem els que crèiem que el preu dels habitatges patiria un descens arrel de la crisi sanitària, però les darreres xifres han constatat una corba estable de preus i un molt lleu increment de l’oferta d’habitatges de lloguer que, a més a més, s’ha centrat principalment en habitatges d’alt standing. De fet, d’ençà l’inici de la crisi sanitària, el Govern va acceptar gairebé dues-centes peticions d’ajuts a l’habitatge de lloguer.
La incertesa social i econòmica d’aquest període no és aliena però, a cap dels actors socials, i també està castigant fortament els propietaris d’immobles, que romanen pendents a l’evolució de la crisi i del mercat en els propers mesos. La congelació dels lloguers i pròrrogues dels terminis d’arrendament pot ésser una solució a curt termini pels arrendataris, però resulta sens dubte perjudicial pels arrendadors que veuen limitada la seva capacitat de decisió en la propietat privada, podent resultar fins i tot una mesura contraproduent a llarg termini.
És indiscutible que l’equilibri perfecte entre les necessitats dels arrendadors i els arrendataris no és fàcil però és imprescindible treballar per trobar un punt d’entesa que permeti als arrendadors donar continuïtat a una activitat econòmica que els sigui rentable i sostenible i als arrendataris disposar d’un habitatge de lloguer que els permeti viure dignament.
La tasca no és senzilla, però amb aquest objectiu el Govern treballa en l’aprovació d’un nou paquet de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i millora del poder adquisitiu, mitjançant un Projecte de Llei que ja es troba en tràmit parlamentari i que esperem, vetllarà per salvaguardar els interessos de tots el col·lectius.