Avui he entrat al món per la porta del darrera
Aquesta és una de les més famoses frases de Mafalda, el personatge creat per l’argentí Joaquín Salvador Lavado Tejón més conegut per tots com Quino, un dibuixant que va morir dimecres passat als 88 anys deixant-nos, amb el seu sentit peculiar de l’humor, tot el seu univers ideològic existencial en aquest personatge i els seus companys d’aventures.
A Mafalda, qui va néixer l’any 1964, i que com ella mateixa va dir: «Què importen els anys? El que realment importa és comprovar que al capdavall la millor edat de la vida és estar viu», també se li han atribuït algunes altres frases, especialment a Internet, que ella mai va pronunciar com, per exemple, la famosa «Pareu el món, que em vull baixar». El mateix Quino va desmentir que aquesta frase pertanyés al seu personatge afirmant que ell mai hauria posat en boca de Mafalda aquesta frase, perquè Mafalda no vol que el món pari i ella baixar-se d’ell, ella el que vol és que el món sempre millori. I si després de saber la veritat sobre la falsedat d’aquesta famosa frase, que li va ser atribuïda erròniament a aquesta nena contestatària, irònica i inconformista, et vas sentir decebut per la seva falsedat, Mafalda molt probablement t’hauria contestat: «Avui he après que la veritat desil·lusiona a la gent».
Per aconseguir millorar el món, Mafalda, una nena curiosa que sempre estava preocupada per la humanitat i aspirava a ser intèrpret de Nacions Unides quan fos gran, i els seus amics realitzen tot un seguit de reflexions i preguntes existencials sobre el món. Per tant, les seves historietes, que van acompanyar a moltes generacions i que van ser traduïdes a més de 30 idiomes, eren plenes d’humor, però també de preocupacions sobre la desigualtat i la injustícia. A més, Mafalda no deixava mai de llançar preguntes que sempre incomodaven als adults.
Quino també va revelar en una ocasió que de petit odiava anar a escola i que per això el personatge de la seva famosa vinyeta amb el que més s’identificava era amb Felipe, l’amic de Mafalda qui sempre patia molt per haver d’anar a escola.
Llegir les historietes de Mafalda, una caricatura d’una nena argentina de la qual molts només saben que odia la sopa i estima als Beatles i al Pájaro Loco, pot aportar als nens i adolescents un sentit de la justícia i de la llibertat que de vegades és molt difícil d’aconseguir. A més, els incita a educar-se i a defensar sempre i davant de tots els obstacles la igualtat, i els ensenya que entre tots, si ens esforcem en fer-ho, podem fer que el món sigui millor.
Tot i que Quino va publicar les seves estimades historietes de Mafalda fa mig segle (entre 1964 i 1973), aquestes mai van perdre la seva vigència. A mi mateixa m’encantava quan era petita portar les meves llibretes amb vinyetes a la tapa de Mafalda i avui encara tinc a la meva acadèmia punts de llibres amb les seves històries perquè les puguin llegir els meus alumnes i reflexionar-hi.
Però, no només Mafalda deia frases existencials i motivadores. Com ja vam dir, també els seus companys d’aventura en feien. Aquí tenim per exemple una frase de Susanita: «Sé que els meus drets acaben on comencen els dels altres ¿Però és culpa meva que els dels altres comencin tan lluny?». Una altra de Miguelito: «Per què aquesta vida que un es guanya ha de malgastar-la en treballar per guanyar-se la vida?» I, finalment, aquí tenim una altra de Felipe: «No deixis per demà el que pots fer avui. Des de demà mateix començo!». Si mai heu llegit aquestes vinyetes, jo us animo a fer-ho ara, no us decebran.