Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Heretar una propietat immobiliària, terrenys, diners, etc. hauria de ser una sort i una font d’alegria, però, malauradament no sempre és així. Hi ha ocasions on és tot el contrari, és una font de malestar, sorgeixen emocions negatives, com l’odi, la ràbia, el rancor, la desesperació, el menyspreu i fins i tot poden sorgir pensaments sobre la mort (assassinar). En aquest cas, es parla de la desgràcia de rebre una herència. 
Si aquesta no ha de ser repartida, és a dir, que és íntegrament per a una sola persona, les emocions negatives poden sorgir passat cert temps. Segons la gestió que faci la persona dels béns rebuts. Els dilapida o adquireix deutes, bàsicament amb l’estat, perquè no paga els impostos corresponents. La persona pot maleir la seva sort i pensar que ha estat una desgràcia rebre-la. Ha perdut a la seva família i els amics, s’ha quedat sola i a sobre, amb deutes.
Cuidar del patrimoni familiar, significa gestionar-lo, treure-li rendiment i a partir d’ell, pagar els impostos. Estic parlant de la capacitat mental de fer treballar la riquesa. Això és una cosa molt important a tenir en compte, en el moment de deixar una herència a algú, és millor assegurar-se que aquesta persona serà capaç d’assumir-la. Si no, en comptes d’una alegria, li podem donar una desgràcia, podem induir-la al malestar, a la ruïna econòmica, i fins i tot, a la solitud social. Es pot aïllar del món, per por a que s’acostin a ella només per interès econòmic o per la por ha se segrestada pel carrer. 
Encara que sembli insòlit, només som capaços de gestionar la quantitat de diners que estem acostumats a guanyar, quan en rebem més, se’ns escapen de les mans. No sabem què fer amb ells, si compartir-los, comprar regals, malgastar-los, etc. En conseqüència, per a evitar aquesta situació hem d’ampliar la perspectiva econòmica. 
És igual que un got d’aigua, si el fiquem sota l´aixeta en quan s’omple es desborda, no hi ha lloc per a més quantitat. Llavors per acumular-ne més, el canviem per un més gran, un recipient o un bidó. Doncs, amb la ment passa exactament igual, hem d’ampliar-la. Aprendre a gestionar una quantitat de diners més important. De tant en tant em de somiar que ens toca la loteria i pensar què faríem amb aquests diners. No hem d’oblidar què actuem segons els nostres pensaments i un bon exercici per a practicar és jugar al monopoly. Aquí podem veure com funcionen els impostos i entendre que la seva mala gestió ens pot conduir a la ruïna.
Imagina’t que avui reps un habitatge en propietat, un pis de 70 metres quadrats. Segurament t’emocionaràs i estaràs encantat, llavors segons les teves circumstàncies personals, decidiràs vendre-ho, posar-ho en lloguer o viure en ell. Però si no ets conscients dels impostos i les despeses comunitàries que et generarà, pots arribar a perdre-ho. Et pots veure obligat a mal vendre-ho, per a pagar els deutes generats. És la mateixa història amb els terrenys, si no els cuides o els llogues, els impostos devoraran els teus estalvis. 
Dit això, veuràs la importància d’invertir en la educació financera dels teus futurs hereus. Simultàniament, està el factor emocional i els valors personals de cadascun. En aquest aspecte és crucial l’educació rebuda a casa pels progenitors, els que deixaran l’herència. Han d’explicar i deixar clar que aquesta no és un regal, sinó, un premi. Cal guanyar-lo i per a això, es necessita preparació mental. 
Si no vols que els teus hereus es discuteixin entre ells, han d’entendre que quan hi ha diners pel mig, l’amor moltes vegades desapareix. D’aquí la importància d’haver inculcat uns valors poc materials i més humans. La bona gestió dels diners passa per aquí, per la capacitat de saber diferenciar entre el benestar familiar i el personal. Tots dos són essencials per a portar una vida tranquil·la i allunyada de l’ansietat i la depressió. 
Malauradament, no sempre van de la mà, a vegades, s’ha saber quin va abans, el nostre o el familiar. No es tracta de triar l’un o l’altre, sinó, de decidir quin anteposar en un moment donat. Per exemple, som quatre germans i heretem 100.000, els dividim i ens emportem 25.000 cadascun, però en aquest moment, un d’ells està passant per dificultats econòmiques, veient la situació, jo puc donar-li la meva part. Entenc que ell els necessita més que jo. La mateixa situació pot passar amb l´ habitatge, potser en aquest precís moment, un dels germans no té on viure i decidim entre tots, que ell es quedi amb la casa, fins que la situació millori. No obstant això, si anteposem els diners als valors personals, és quan apareixen les discussions i els retrets. 
Si més no, vull fer un incís en els valors personals, ja que són de summa importància, per a no deixar-se portar per la parella sentimental. No hem de barrejar l’herència familiar, amb la parella actual. No és igual un germà o germana que el marit o la dona. Si hem rebut una educació basada en el respecte mutu i a entendre la funció dels diners, rarament discutirem per l’herència, perquè sabrem reconèixer quina part o quantitat ens mereixem. Serem conscients que potser un membre de la família es mereix un tros del pastís més gran, perquè ha aportat més benestar a la família o més capital econòmic.