Carles Sánchez i Roger Padreny Consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

«Instar al Govern a implementar un sistema de transport públic basat en el vehicle col·lectiu de passatgers amb la garantia de freqüències suficients i regulars, la revisió sistèmica i raonada dels traçats actuals, l’increment de la participació pressupostària en la concessió, la disposició d’una flota suficient, la integració tarifària i operativa de les línies nacionals i comunals i l’establiment de preus i abonaments assequibles. De la mateixa manera, s’insta a crear les condicions que possibilitin la combinació d’aquesta tipologia de transport amb altres modalitats existents, com la del taxi o d’altres vehicles individuals i sostenibles».
Aquest paràgraf correspon a la redacció de la proposta de resolució que vam posar sobre la taula per a la seva votació durant el proppassat Debat d’Orientació Política. El resultat de la votació fou desfavorable a la proposta. Els grups que donen suport al Govern argumentaren que totes les disposicions que contempla la proposta s’estan duent a terme i que, per tant, era innecessari instar l’Executiu a la seva posada en marxa. Una resposta similar vam rebre del ministre d’Economia i empresa en la sessió de Consell de preguntes del 5 de desembre del 2019, en el fet que a la pregunta del nostre grup parlamentari sobre el funcionament inicial de la concessió i la possibilitat d’integració se’ns contestava que s’hi estava treballant en una plataforma de pagament i en els cartells de previsió temporal. Certament, des del desembre de l’any passat no hem vist les novetats anunciades.
Què hem vist durant tot aquest temps? Hem vist que la suposada flexibilitat de la comissió de seguiment de la concessió i l’assaig-error constant han dut a modificacions de traçats i de freqüències que usuaris i usuàries poden arribar a percebre com a mancats de sentit o propòsit. La modificació del traçat de l’L1, la comprensible disminució de freqüències durant el confinament i la menys comprensible absència de restitució d’aquestes, la manca d’informació en l’anul·lació o trasllat de parades així com disfuncions en el funcionament continuat d’algunes línies, els canvis constants que alteren rutines i el sempre percebut com a excessiu preu dels bitllets, o el sistema d’abonaments només operatius en la variable del nombre de viatges, per no parlar de l’absència d’informació clara i concisa a les mateixes parades...
La filosofia de la proposta de resolució no fou la d’aconseguir un transport públic gratuït -no creiem que aquesta sigui la millor fórmula per al seu ús-, sinó la de garantir un sistema coherent, que funcioni com a sistema i permeti no l’assaig-error sinó la planificació en diferents escenaris. 
En aquest sentit, considerem incomprensible haver deixat de preveure la incorporació massiva d’usuaris del «bus lliure», en un context com l’actual. Per aquest motiu, cal una planificació que garanteixi que el funcionament sistèmic de les mesures de seguretat, de distància i d’aforament s’acompleixen amb escreix. És un dret dels usuaris i usuàries. A més a més, és necessari un funcionament que permeti no deixar gent a la parada fins a l’arribada del següent bus, que funcioni en harmonia amb el transport comunal -un viatge, un tiquet- i que convidi a l’ús combinat amb, per exemple, el taxi -o la bicicleta-. En definitiva, parlem de la qualitat del nostre transport públic.
Assolir una xarxa de transport públic significa més implicació pressupostària del Govern per tal d’implantar els canvis que només el Govern, a través de la concessió, pot implantar. Són modificacions que la comissió de seguiment no pot resoldre per si sola, que reclamen una aposta decidida del Govern i que no poden esperar els quinze anys que dura la concessió. Aquest setembre feia un any que el projecte sortint del concurs va iniciar la seva activitat i considerem que era un bon moment per revisar-lo globalment. De nou, una oportunitat perduda. H
Consellers generals del Grup Parlamentari Socialdemòcrata