Millora necessària del sistema judicial
El poder judicial és, juntament amb el poder executiu i el legislatiu, un dels tres poders que constitueixen el nostre sistema democràtic. El seu paper és controlar i garantir l’aplicació de la llei i castigar-ne l’incompliment. Dit això, el poder judicial és el pilar de la seguretat jurídica del país i de l’Estat de dret. En definitiva, podríem dir que és una mena de termòmetre de la salut d’un país democràtic, tan necessària per a atraure inversors.
No serà una sorpresa per a ningú si dic que el nostre estimat país pateix els efectes d’un virus que té com a principal símptoma visible el col·lapse del sistema judicial. Un problema que arrosseguem des de fa anys i que s’està empitjorant. Fa temps que se senten veus alertant del retard de la jurisdicció i més concretament de la Batllia, la base del nostre sistema judicial, en dictar sentències a causa del retard en el sistema de instrucció que fa que certes persones estan en presó preventiva sense ser jutjades.
Ara mateix, amb l’agreujant de la Covid-19, el sistema s’està encallant encara, tot i tenint el nou edifici de la seu de la Justícia de set plantes que ha tingut un cost en xifres rodones de 22 milions d’euros i que ocupa unes 160 persones. L’espera per obtenir un dictamen d’una sentència és llarguíssima, més d’una dècada en certs casos, i de vegades arriben a la prescripció.
Un dels altres temes que preocupen a alguns és el Consell Superior de la Justícia. Aquest és l’òrgan que vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia. Nomena els batlles, magistrats i secretaris judicials i exerceix la funció disciplinària; i d’ençà el 1 de juliol del 2004, nomena també als funcionaris i agents de l’Administració de Justícia. Moltes veus el consideren com un ens polititzat, ja que és el lloc on solen acabar la seva carrera els polítics d’Andorra. Es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de 25 anys i coneixedors de l’Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un elegit pels magistrats i batlles. La nostra Constitució diu que el Consell Superior de la Justícia han de ser persones «coneixedores de l’Administració de Justícia». Potser caldria especificar aquesta frase en els textos legislatius. Què vol dir coneixedors de l’Administració de la Justicia? Potser caldria clarificar aquest tema de cara endavant.
Tenint en compte tot l’exposat, aprofitant la celebració del Debat d’Orientació Política de la setmana passada on es va plantejar una proposta de resolució que encomanava el M.I. Govern a fer una anàlisi de les problemàtiques del sistema judicial i proposar solucions al respecte abans del juny del 2021 a la comissió legislativa d’Interior tot respectant la separació de poders. La meva gran sorpresa va ser que la resta de forces polítiques de l’arc parlamentari van votar en contra d’aquesta proposta considerant-la com «inconstitucional» i «impossible pel tema de la separació de poders» quan en el passat hi ha precedents. Es van donar al meu entendre arguments poc sòlids per l’explicació del vot en contra de la proposta. Tots els grups, però, van manifestar oralment el fet de compartir aquest neguit. Algunes formacions van plantejar un pacte d’Estat, fórmula vàlida però que costarà arribar a bon port, tenint en compte l’experiència passada en la matèria.
Cal ser positiu considerant, que ser conscient del problema ja és un primer pas. En la vida el que compta són les accions: «Quan es vol, es pot». Prova essent que, en el passat, concretament l’any 1998, es va crear per unanimitat una comissió especial, cito textualment: «El Consell General, en la sessió extraordinària del 30 de juny del 1998, va adoptar per unanimitat l’acord per crear una comissió especial per tal d’estudiar i analitzar la situació actual de la justícia, i les reformes i iniciatives que se’n puguin derivar. Després de cinc anys d’aplicació del sistema judicial establert en la Constitució i de la Llei Qualificada de la Justícia s’adopta aquell acord davant la necessitat de valorar i analitzar el funcionament del sistema judicial, i la independència de l’Administració de Justícia per garantir una justícia eficaç i serena, però alhora ràpida i propera al justiciable». Ho podreu comprovar en el diari del Consell General 11/1999 penjat al web del Consell General, pàgina 20 al primer i segon paràgraf. Una via que es podria explorar per dur a terme en un futur i desencallar aquesta situació. L’important és que es faci.
La qüestió en política és fer les coses de veritat i no buscar excuses de mal pagador. No perdo l’esperança de veure totes les forces polítiques treballant en el mateix sentit, per la millora del sistema judicial. El país i els ciutadans i les ciutadanes s’ho mereixen.