Antoni Pol i Solé Arquitecte

Els impactes de la pandèmia de la Covid-19 estan afectant a la salut i l’economia, però també a l’educació, la cultura i l’esport.
Aquests darrers àmbits són el ciment que relliga la nostra societat i la projecta al futur, per la seva aportació dels valors que ens guien com a persones i com a comunitat.

Al desconeixement i la incertesa cal afegir els efectes del desconfinament parcial o total, que han conduït a la pèrdua del contacte i de la comunicació directes, com estàvem acostumats.

Per a fer-hi front ens cal avançar en el coneixement de la malaltia, sí. En els tractaments adequats, també.

Però, i mentre duri, cal compensar la pèrdua pel seguiment de les activitats presencials educatives, culturals i esportives, millorant els recursos donats als canals existents que els poden difondre.

La televisió i la ràdio nacionals són i han esdevingut estratègiques.

Per exemple, RTP (Ràdio Televisió Portuguesa) ha fet un conveni amb el govern de Portugal per a produir i gravar classes dels cursos escolars d’una sèrie de nivells per a difondre’ls en el cas de nous confinaments.

Cal aprofitar l’oportunitat  i reforçar els mitjans de comunicació, escrits, radiofònics, audiovisuals i telemàtics, per tal que, avui més que mai, compensin la pèrdua, per impossibilitat, de l’assistència als actes.

I aquests puguin continuar realitzant-se, i no només això, sino ampliant la seva difusió, ja siguin educatius, culturals o esportius.
Gravar cursos docents, actes i espectacles culturals o esdeveniments esportius per a ser mostrats en directe o bé difosos més tard pot arrribar a ser un contrapunt bàsic i necessari per fer front a aquesta crisi a nivell col·lectiu emocionalment i sociològicament parlant.

No només no es pot deixar de produir sinó que cal incrementar, el ciment cohesionador de la societat andorrana a través de la cultura i l’esport i  també a nivell educatiu, amb la gravació de continguts que poden ser vistos dins la programació directa normal o a la carta amb posterioritat.

RTVA (Ràdio Televisió d’Andorra), que bonament fa el que pot, amb els recursos de que disposa, mereix una altra mirada i uns altres objectius als assolits fins ara, perquè les circumstàncies han canviat, radicalment i per molt temps.

Si en el passat l’escola ha estat el vehicle principal d’andorranització, avui, en una societat multicultural i en el marc de la globalització on cal ampliar l’objectiu i augmentar l’abast, els vehicles relators per cohesionar les diferents comunitats humanes són els seus propis  mitjans de comunicació.

La ràdio i la televisió andorranes han de poder i han d’exercir el seu rol les 24 hores del dia.

Algunes entitats fa anys que malden per gravar els seus actes, sense que trobin el suport, tant per a fer-ho possible com per a difondre’ls.

Segurament havia de produir-se una crisi com l’actual per tal d’adonar-nos de la necessitat d’utilitzar més i millor els mitjans de comunicació al nostre abast.

Deixar de fer actes perquè no poden seguir-se presencialment pels ciutadans no és el camí.
La situació ha canviat.

Hem de poder fer-los, encara que siguin a porta tancada, no presencials o amb seguiment restringit.

Cal intentar no deixar-los de fer.

I quan puguem augmentar-ne la producció.

Això sí, però, amb la complicitat dels mitjans de comunicació, com a mínim generals i comunals per a multiplicar la seva qualitat i els seus efectes.

La producció de proximitat o quilòmetre zero, ja sigui esportiva, educativa o cultural constitueixen el reg sanguini que alimenta el cos de qualsevol comunitat amb futur.

RTVA podria incrementar la seva plantilla i càmeres o bé concertar-se amb empreses privades o autònoms, per tal de poder cobrir tots els esdeveniments, o fer les dues coses alhora per tal de trobar el seu nou equilibri, adaptat a una nova dotació de recursos en sintonia a la nova etapa.

Per a les associacions i entitats sense ànim de lucre seria un estímul per a la reactivació, creativitat i desenvolupament.

Per a les empreses privades o altres amb ànim de lucre seria un suport, que es podria materialitzar econòmicament, a canvi dels drets d’emissió de l’acte, amb l’adquisició de les entrades no ocupables per les restriccions imposades per Govern, o el sistema que es trobés més convenient.

En definitiva es tracta d’estimular la producció cultural, esportiva i educativa usant tots els canals que tenim a l’abast, adaptant-nos a la nova situació, per a un millor servei als ciutadans i  turistes i no cal dir productors d’esdeveniments del país.