No ets Guardiola ni Mourinho
No. No. No ets Guardiola ni Mourinho. Aquesta carta és per a tu, que estàs entrenant a nens i nenes en etapa de formació sense oferir-los una educació integral. Però abans de tot, deixeu-me presentar-me. Soc Vicente i, a banda de periodista esportiu, soc entrenador de futbol base titulat, amb experiència tant en equips locals com en pedreres d’elit, i puc dir que vaig tenir la fortuna d’haver estat sempre en clubs que es preocupaven per la formació, com a futbolistes i com a persones, dels infants. No obstant això, també he recorregut molts camps cada cap de setmana i les he vist de tots colors. I, sincerament, és una llàstima saber que passen certes coses a l’esport base perquè no hem d’oblidar que tu, com a entrenador, ets un referent pels nens, encara que sigui només per dues hores diàries.
Comencem pels aspectes extraesportius. La imatge que dones és fonamental, però tu encara no t’has adonat i marxes feliç a casa perquè has guanyat per 15-0 a uns altres nens que, encara que no siguin de la teva responsabilitat, has de recordar que també estan en etapa de formació. Em refereixo a actes que poden semblar insignificants, com fumar-te un cigarro a la porta del camp després del partit. «I per què m’he d’amagar? Si estic cobrant 100 euros per venir aquí a perdre el matí. Ja faig bastant, que anem primers en lliga». És el problema de tractar amb ignorants, que, a causa de la seva ignorància, no saben que ho són. Encara no has sabut identificar el problema. Recorda que ets un exemple, un referent. Si dius que han de donar 20 voltes al camp, ells ho faran sense qüestionar el per què, ja que tu ets «el que sap de futbol», encara que per a desenvolupar les seves capacitats motrius i la seva tècnica sigui totalment inefectiu. A més, aquest tipus d’entrenador sol ser el mateix que quan finalitza un partit està més preocupat per felicitar al golejador de l’equip, que potser ho és per tenir una actitud egoista que no li ha corregit, que per fer que els seus jugadors donin la mà al rival i el felicitin pel partit que ha fet independentment del resultat. Tot suma. Tot compta. Tot és educació. I, sobretot, tot és extrapolable des de l’esport a la vida quotidiana. Com diu el filòsof David Murias, «el futbol té molt de filosofia».
Per suposat, la teva poca habilitat per extraesportiva no desapareix en els terrenys de joc. He vist més d’un cas d’equips campions de tots els tornejos de l’any que no fan ni dues passades seguides en cap moment de la temporada. Potser van guanyant els rivals perquè dona la casualitat que tenen quatre o cinc nens més desenvolupats físicament, o un sol que amb una tècnica superior innata, un d’aquells que saps que l’any que ve estarà, de segur, en la pedrera d’un equip professional. T’has emportat totes les copes possibles, però no els has ensenyat res. No han après cap concepte tàctic aquest any. Però no passa res, perquè la temporada que ve, aquests nens tindran un altre entrenador que intentarà ensenyar-los totes aquestes coses amb un any de retard, no aconseguirà els mateixos resultats que tu a la lliga. I els pares i les mares, que no fan un anàlisi més enllà del desenvolupament futbolístic dels seus fills, et trobaran a faltar i et diran que tu ets el millor entrenador possible i que encara recorden aquella final guanyada per una diferència de gols abismal. I això, seguirà alimentant el teu ego de Guardiola o Mourinho frustrat.
Per aquest motiu, és important que recapacitis, que pensis si estàs formant als nens futbolísticament i en valors. I el més important, si ells estan gaudint dels entrenaments, ja que, per ells, és només un joc. Si ho estàs fent, et felicito. Els nens al teu càrrec són molt afortunats i podríem dir que tu ets una rara avis de l’esport base, un dels que encara sap on està i el que ha de fer pel bé dels vertaders protagonistes d’aquest negoci.
Periodista