Pensament, poesia i cançó
El passat dijous, dia 17, va tenir lloc un nou acte meritxellià, en aquest mes de setembre covidià, i any de preparació del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell pel Poble Andorrà, al seu Santuari-Basílica, realitzat en dues parts.
En la primera part, es va poder concretar l’adeu col·lectiu a l’Ilke Marechal, traductora, periodista, pensadora i poeta, traspassada a finals de febrer i que, en paraules de Jacques Carcy «...ha marxat com va venir. No havíem previst res. La seva dolça i discreta presència, ens ha estat un regal de la vida....».
La mateixa data i el mateix lloc en que l’Ilke havia previst la presentació del darrer llibre d’Ànima Viva, la seva editorial, El Profeta, com va recordar Mn. Ramon, generós amfitrió, qui va mostrar l’exemplar de Bíblia del seu pare, en alemany, donada per l’Ilke al seu també, i estimat, Santuari de Meritxell.
Els vint-i-cinc assistents, privilegiats i més que suficients donada la situació, vàrem poder tornar a escoltar les sis cançons, amb lletra de l’Ilke, que en paraules de Mariàngels Vilana“...la compositora i pianista, Natàlia Solà, amb una sensibilitat exquisida, va crear, a l’uníson dels teus mots, la música de les sis cançons que tu vas escollir».
En paraules de la Natàlia Solà i Salvà, que malauradament no va poder assistir a l’acte i varen ser llegides per Déborah López i Vila, «la profunda amistat entre Ilke Marechal i jo, va donar un fruit una joia cultural, que fa uns anys va ésser estrenada aquí, al Santuari de Meritxell, en forma de sis cançons, interpretades per la soprano Rosa Mari Ramírez i Abella, el baríton Lluís Sintes, com a rapsoda en català i el pianista Carles Picón, i recitades en francès per Geraldine Sasplugas. Crec que ara han de ser de nou escoltades per dues raons, primera perquè ella considerava que s’havia fet realitat el somni de brindar els seus innombrables pensaments a Andorra, escrits en dues llengües i, segona perquè la música no és un acompanyament musical deslligat de la paraula, sinó una traducció de cada paraula a un diferent idioma. Quan ella parla de gotes de cristall, aquestes gotes es reprodueixen en el teclat....quan parla d’explosió còsmica, els acords en fan ressò...o quan les «ales» dels seus pensaments la turmenten, el piano deixa d’escoltar el vol ràpid d’aquestes «ales»...o com el poema tendre de la poma quan cau...o les dissonàncies de les taques del pintor...doncs la fusió fou perfecta. Avui ho escoltarem, mitjançant una gravació de les cançons, recitades per Lydia Magallon en francès i la interpretació musical en català pels mateixos intèrprets: Rosa Mari Ramírez i Abella, Lluís Sintes i Carles Picón”.
Altres sentides veus sonaren i expressaren l’estima i el reconeixement per l’Ilke.
En la segona part, es va poder fer l’estrena de la cançó Germà, de la compositora Natàlia Solà i Salvà, dedicada a l’escriptor Antoni Morell i Mora que ens va deixar al gener, a partir de la lletra d’un poema de Josefina Obiols i Obiols.
Va ser cantada per Rosa Mari Ramírez i Abella, soprano de Barcelona i Déborah López i Vila, professora de piano, Escola Relative Music d’Andorra la Vella.
En paraules de la compositora, «Vaig agafar un llibre Pensaments de Josefina Obiols, la nostra poetessa andorrana i el vaig obrir sense saber per on, descobrint unes paraules on es reflectia el que totes les persones senten quan algú se’n va de la nostra vida. En va sortir una molt petita cançó. Avui, he pensat, que es podia oferir al mateix temps als nostres estimats amics. Aquesta cançó, molt curta i senzilla, tan sols pot ser escoltada com una oració, amb el cor”.
Una bellíssima cançó...... Germà..... a partir del poema Amor de mare.
Germà, la nostra terra mare / també s’enyora de Tu. / Avui el cel te un color gris / però cap a ponent, / hi ha un polsim d’argent i cendra. / Aquest lloc em sembla que és / on ets Tu, perquè sempre / és molt bonic, il·luminat i suau, / com si algú l’apagués / i el fes encendre. / Si, Germà, la naturalesa / també s’enyora de Tu...
Una interpretació d’excel·lència!!!!
La creativitat i l’escena cultural ens continuen convidant.
I ens recorden que no es bo aturar-se, si no es per a prendre més empenta.
El cicle de la vida continua... i continuarà.
Els que acaben, els que continuen o els qui han de començar, han de seguir a completar el seu cicle, perquè el pensament, la poesia i la cançó no deixaran mai de ser presents mentre hi hagi humanitat.
L’Ilke Marechal com l’Antoni Morell ens ho van deixar ben clar, no van deixar de ser el que eren i ho varen ser plenament i obstinadament fins a l’últim moment.